Política 22/06/2023

Fulgencio Coll: "Li desig sort al senyor Martínez, però no sé si podrà dormir tranquil"

Regidor de Vox a l'Ajuntament de Palma

10 min
Fulgencio Coll, a les oficines que Cs tenia a l'Ajuntament de Palma: no falten la bandera d'Espanya, regal del partit taronja, ni el retrat de Felip de Borbó.

PalmaFulgencio Coll espera per fer l'entrevista a les oficines del grup municipal de Vox a l'Ajuntament de Palma, però com que hi ha trull de gent que fa feina, proposa fer-la a una altra habitació que hi ha al costat, la qual està buida i a les fosques. És l'antiga oficina de Ciutadans, que encara conserva els logos del partit a la porta i la finestra, malgrat que el partit taronja ja no té cap representant a Cort. I, abans de fer-se la foto, Coll reclama un regal precisament que Cs li va fer abans d'abandonar les dependències municipals: una petita bandera d'Espanya que col·loca a la seva dreta per posar.

No heu entrat a l’equip de govern de Cort i el PP tampoc no està disposat a fer cap coalició en el cas de l’Executiu autonòmic. Com valorau el posicionament dels populars?

— No entenc per què volen anar en solitari. En democràcia s’ha de respectar el vot i més de 32.000 ciutadans que ens varen donar la seva confiança. Es mereixen un respecte i nosaltres hem tingut un pes important que s'hauria de veure reflectit. Tenen tot el dret d'anar sols. Però governar en minoria no és la millor solució. Jo estaré a l’oposició, on m’han col·locat, de manera constructiva, però exigent. Vox està molt demonitzat, perquè som la ultradreta [somriu]. Però jo dic el contrari. Som els que respectam la Constitució sense interpretacions estranyes, i els que volem la igualtat entre el català, el gallec, el mallorquí o el canari. Som un partit transversal amb essència conservadora. En el meu equip hi ha gent molt bona i experimentada, amb quatre dones del total de sis membres. No venim aquí a cercar cadires, sinó a canviar polítiques que han fracassat els darrers vuit anys. Podríem fer un govern molt més estable i eficient, enlloc que el PP estigui en minoria i amb deu àrees que no seran fàcils. 

Com valorau l’estructura de govern que ha presentat el nou batle de Palma, Jaime Martínez?

— La respect perquè és la seva decisió i els desig la millor sort. Hi ha àrees que tenen moltes coses de difícil gestió i jo no les hauria fet. Tindrà un govern difícil, perquè té 11 vots a favor i 18 a l’oposició. No seran sempre 18, perquè donarem suport a allò en què coincidim i que és bo per al palmesà. El palmesà paga uns impostos brutals i no rep de l’Administració pública ni l’eficiència ni el bon tracte que exigeix i en tenim mil proves. Es posen multes per fer caixa, per exemple.

Però si es compleixen les normes de circulació no et multen…

— És cert, però les normes de circulació no s’han de fer servir per fer caixa. Són per corregir defectes, i no es pot pressupostar un 100% de creixement en multes. Volem eficiència, la millor gestió, que no hi hagi llistes d’espera, que s’atengui el ciutadà de la manera més còmoda i fàcil possible, i preferim que sigui presencial en comptes de telemàtica. Aquests embossos insuportables que pateix el ciutadà per a una llicència d’obra o per empadronar-se s’han de canviar. En el nostre programa de 19 pàgines deim el que volem, i el senyor Martínez el té. Ell sap que coincidim gairebé en un 80%. Però hi ha un 20% que ells tal vegada no compliran.

Vàreu presentar 12 mesures urgents per posar en marxa a Cort, però n’hi havia que ja estaven al programa del PP, com l’oficina antiocupació. Per què les vàreu proposar?

— He dit que coincidim en coses amb el programa del PP. Per a mi, aquests punts són prioritaris i volia donar aquest missatge. Posar una oficina d’auxili als qui tenen un habitatge ocupat o que en cerquen no és fer una oficina nova. Ja hi ha una oficina antidesnonaments. No la llevarem, però aquest organisme també ha de resoldre un problema social gravíssim que és el de l’ocupació. He presentat 12 punts, i d’aquí a una setmana o dues en tornarem a treure 12 més. Perquè no hem arribat a cap acord amb el senyor Martínez. A mi no m’ha explicat mai per què, en les tres reunions que hem tingut, res de res. Vaig entendre que perdia el temps, perquè ell tenia claríssima la idea d’anar en solitari. No ha canviat ni un mil·límetre. Em va proposar esperar al 23 de juliol, però jo no vaig voler. No crec que hi hagi una segona passa. El senyor Martínez tenia claríssim que no posaria Vox en el seu equip municipal. D’acord, he quedat a l’oposició.

Però a vós sí que us volia. Què us va oferir?

— Un detall. Però li vaig dir que jo som a Vox. Som un equip, amb gent molt bona que el podria ajudar. Li desig sort al senyor Martínez, però ho tindrà difícil perquè es trobarà amb algunes àrees molt àmplies, i no sé si podrà dormir tranquil.

Però què us va oferir, concretament?

— Res… Em varen fer una oferta que no té a veure amb l'Ajuntament com a primera aproximació entre Vox i el PP. Però vaig consultar amb una dona extraordinària que es diu Patricia de las Heras, i que és la presidenta de Vox Balears, i li vaig dir que no ho veia.

Sou un partit centralitzat i jerarquitzat. No creis que ha estat contraproduent que es presentàs el mateix programa a tot l’Estat, amb paradoxes com parlar del metro i de les platges a municipis que no en tenen?

— El partit va decidir fer un programa bàsic. Després nosaltres vàrem desenvolupar un programa de 19 pàgines, més detallat. I no hi va haver cap problema. Vaig aconseguir anar una mica més lluny. Vox és un partit que té el seu discurs i la seva jerarquia. Però deim el mateix a tots els punts d’Espanya. El PP té una altra organització i hi ha 17 discursos. El d’Extremadura no és el de València ni les Balears. Nosaltres defensam coses igual per a tots, no feim ciutadans de primera i de segona. La unitat d’Espanya i el respecte a Europa i en el món són molt importants. Vox defensa allò que és nostre, el fet espanyol, des del punt de vista d’economia, de família, de tradicions. La globalització té els seus avantatges, però també té grans inconvenients. Perquè pot desdibuixar la teva personalitat i fa de tu un personatge. Hi ha països que han reaccionat, com Itàlia amb Meloni, a la globalització, aquesta incorporació d’altres cultures i de gent que ha vingut d’altres continents pot desestabilitzar la pròpia identitat d’un país.

Així, creis en la teoria de la gran substitució?

— Som conservador, en el sentit que hem de mantenir les nostres arrels i que no les podem posar en perill. Si arriba un moment que hi ha una majoria de ciutadans que pensen que la dona és de segon nivell, que no té els mateixos drets que l’home, uns ciutadans que volen imposar normes religioses que no són democràtiques, ens estam jugant el futur de la identitat, de l’ànima d’un país i de la democràcia. Qui ens comanda, a escala global? Poders influents, grans fortunes, el moviment woke, que imposen com m’he d’alimentar o què he de fer amb la meva vida. Gent que té el poder econòmic i de la tecnologia, però que ningú no ha votat democràticament, i que tenen la seva filosofia globalista i creuen que tots hem de ser un gran ramat que ells controlaran. Contra això, nosaltres deim que som mallorquins i que volem conservar els costums mallorquins i no altres que ens porten d’una altra regió espanyola.

I com veis que l’Ajuntament de Palma mantingui la festa de l’Orgull?

— L’orientació sexual no ha de ser un tema polític, sinó personal. No m’han d’adoctrinar. Que hi hagi gent que vulgui fer una festa d’orientació… Per què no? No hi estam en contra. Estic en contra de gastar doblers i subvencionar-la quan aquí hi ha problemes econòmics i socials. Ens hem de gastar doblers en l’Orgull quan no arribam a atendre a la gent que no pot llogar un habitatge perquè no se n’han fet? Els doblers de l’Administració pública mai no són suficients i el que és una perversió és malbaratar-los sense atendre les prioritats. Aquí hi ha el debat.

Deis que l’ocupació és un problema greu a Palma. Quines xifres i fonts teniu per fer una afirmació així? Les dades del Ministeri de l’Interior no es corresponen amb l’alarma social que hi ha.

— Ens basam a trepitjar els barris. Les xifres del Ministeri de l’Interior són dades que han tret ells, no ho discutesc, però en manquen moltíssimes. Hi ha molta gent que té la casa ocupada i no fa una denúncia, o que ha de pagar 25.000 euros per treure uns ocupes. Això no ho comptabilitza el Ministeri de l’Interior. Jo dic als senyors Marlaska, Hila i Martínez ara que m’acompanyin i anirem pels barris, a la Platja de Palma. Parli vostè amb l’associació de veïns i li diran que tenen problemes d’ocupes, alguns dels quals són agressius i violents. Hi ha un moviment d’ocupes que s’oculta. Encara que només n’hi hagués un, s’ha de protegir el dret a la propietat privada. Hi ha ocupes que van amb nins petits prestats perquè la justícia no hi pugui intervenir. Hi ha màfies que viuen de l’ocupació. El Ministeri de l’Interior no dona xifres de la realitat, sinó les que li interessen. I a aquells que realment tenen necessitats socials, que se’ls faciliti el lloguer de l’habitatge. 

Martínez ha dit que el lloguer turístic continuarà prohibit en habitatges plurifamiliars. Creis que ha de ser així? El lloguer turístic il·legal és un problema, a Ciutat?

— El primer que s’ha de fer és prohibir el lloguer il·legal. Després s’ha d’arribar a acords sobre zones tensades, amb autorització per a determinada classe de lloguer. En els pisos s'hauria de prioritzar la comunitat de propietaris sota unes condicions. Entenc que és intolerable que cada quinze dies o cada setmana t’aparegui gent que s’engata. Això s’ha de prohibir, per descomptat. Però com totes les coses, cal asseure’s, raonar i negociar. L’habitatge de lloguer il·legal ha d’estar prohibit, perseguit i multat. 

Què pensau de la polèmica que ha generat la designació de Gabriel Le Senne com a president del Parlament?

— S’han de respectar la democràcia i els vots. El que és una vergonya és que el senyor Hila parli d’això quan el seu partit i ell governen amb terroristes i colpistes que no s’han penedit. Que respectin la democràcia encara que no els agradi que ara mateix estigui de president del Parlament un senyor de Vox, que ho farà tan bé com el que acaba de sortir. No es pot ser sectari. A Vox som molt demòcrates, som els que respectam la Constitució. Jo no he utilitzat edificis públics per fer ideologia com va passar a Flassaders durant dos anys, que es va convertir en el púlpit d’un moviment ideològic de la mà de Sonia Vivas.

Com governaríeu vós per als palmesans del col·lectiu LGTBI?

— Respectant, però no fent d’un col·lectiu i d’una ideologia una bandera quan he de gestionar problemes de mobilitat, de neteja i altres. Els partits no han de fer servir els doblers públics per als seus satèl·lits ideològics. El que s’ha de fer és gestionar: que la gent pugui tenir el carrer net, que pugui llogar un habitatge, que hi hagi ajudes socials.Vostè està per servir, però no per col·locar banderoles d’un partit determinat als edificis públics. Això no és respectar els ciutadans. No és respectar els ciutadans quan impòs el català i no permet la llengua oficial de l’Estat. Això és ideologia, sectarisme i una manca de respecte als drets dels ciutadans.

On no es respecta el castellà?

— Hi ha empreses públiques que només donen informes en català. He demanat que també es fes en castellà i m’han dit que no, perquè no tenen traductors suficients. No puc dur els meus fills i nets a un col·legi on l’ensenyament sigui en castellà si som policia o funcionari i venc d’altre lloc. Nosaltres defensam que estudiïs en la llengua que vulguis. Aquí s’ha discriminat. A les escoletes no deixen parlar en castellà, tot és en català. 

No he conegut cap alumne que no pugui parlar en castellà…

— Jo sí que he conegut gent a qui han renyat per parlar en castellà al pati. El castellà ha de ser la llengua vehicular. Una persona que ve de la Península i no és catalanoparlant té un problema molt seriós. Com és possible que no pugui haver-hi metges si no saben parlar perfectament català?

Als metges no se’ls exigeix que parlin català, sinó que siguin capaços d’atendre pacients que parlen en català.

— No estic parlant d’això. Estic dient que si no tens el català, et discriminen per a la promoció interna a les Balears.

Esperau estar quatre anys a l’oposició o pensau que Vox podria tenir alguna regidoria i gestionar alguna àrea?

— El que seria desitjable és que Vox entràs en el Govern i que hi hagués algun conseller de Vox. En política no hi ha res impossible, però crec que en un 99,99% no entrarem a l'Ajuntament, perquè Jaime Martínez ja ha fet el seu equip i ha donat càrrecs. Llevarà després regidors i directors generals? Li vaig dir que, si feia la primera passa, no hi havia segona passa. Ells han volgut situar-me en l’oposició, idò hi estaré. S’hi pot treballar molt bé. Perquè és una oposició on tenc una clau d’influència. Si tu no em permets fer això que està en el meu programa, no tindràs els vots que has de menester per aprovar coses com els pressupostos. És una oposició més exigent. Em sembla molt bé que no hagin comptat amb nosaltres per a res. I no hi entrarem simbòlicament.

Jorge Campos i vós teniu tarannàs molt diferents i s’ha parlat d’enfrontament. Ell marxarà a Madrid, si Vox aconsegueix representació per les Balears. Ho viviu com a una victòria?

— Jo som un més. A tots els partits hi ha gent amb la qual és més fàcil parlar. Tenc 74 anys i en la meva vida professional com a militar m’he hagut d’adaptar a Àfrica, a l’est, a l’oest… Ficar-me a la pell de la gent. I això fa que un tingui proximitat. Tu i jo no pensam igual, però som capaços de parlar sense posar-nos mala cara. Jo respect la teva orientació sexual i el que tu diguis. Jorge Campos ha fet una feina aquests quatre anys de lluita contra la imposició d’immersió catalanista. Que ara marxi a Madrid és conseqüència d’un treball que valoren i volen a Madrid. Ja va deixar la presidència de Vox Balears i ara tenim una dona extraordinària. 

Hi ha un context internacional d’extrema dreta, en el qual s'engloba Vox, amb països com Hongria i Itàlia. Us sentiu còmode, en aquest marc?

— M'hi sent còmode perquè no és cert que aquest marc sigui d’extrema dreta. No estic d’acord amb el discurs que diu que som ultradreta. Per què som un extrem? Perquè ho som o perquè el que diu que som extremistes s’ha col·locat ell en un extrem? Nosaltres no negociam amb terroristes ni amb colpistes. Tenim la premsa en contra perquè està influenciada pels governs que l’han subvencionada molt bé. Hi ha molts missatges woke progressistes en els quals no crec. Vox és l’únic partit que ha dit que hi ha una batalla cultural, de missatges. Hi ha altres partits que han renunciat, que s’estimen més ser de centre per un tacticisme electoralista. Què és ser de centre? Quina ideologia hi ha darrere del centre? Nosaltres defensam el treball, la família, el control de la immigració, el dret a la propietat privada. Hi ha riscos que la societat progressista diu que no ho són. El respecte a la família, a les tradicions, a la pròpia cultura són valors pels quals ens qualifiquen d’extremistes, quan són coses normals i democràtiques.

stats