Marga Prohens: “Si el lema és ‘El Trenc no es toca’, jo m’hi sum”

PalmaL’estiu torna a posar Marga Prohens (Campos, 1982) davant el principal repte del seu mandat: la saturació turística. Dos anys després que prometés mesures “valentes” de contenció, el carrer es torna a mobilitzar. Atén l’ARA Balears al seu despatx al Consolat, on defensa la gestió de l’Executiu.

Falta menys d’un any per a les eleccions. Què és més urgent deixar fet?

— Urgents són moltíssimes coses. En aquests tres anys, hem abaixat tots els imposts autonòmics que es poden abaixar, hem eliminat el de Successions i Donacions; hem fet gratuïta tota l'etapa educativa 0-3, hem aprovat una Llei de conciliació, inversions històriques per a la millora del transport, aprovat lleis d’habitatge i de simplificació administrativa. Hem fet exactament allò que vàrem dir que faríem. Queda molt per fer.

S’ha convocat una concentració al Trenc. Podeu garantir que no es tocarà?

— Si la manifestació es convoca sota el lema 'El Trenc no es toca', jo m'hi sum. El Trenc no es toca. Respect les mobilitzacions que es fan de manera pacífica. El que passa és que precisament aquesta no es fa damunt una cosa que hagi fet o tingui intenció de fer aquest Govern. Ho dic clarament: el Trenc no es toca.

Si no es vol tocar, amb quin objectiu es modifica la llei per fer més fàcil canviar-ne la protecció?

— Amb el mateix objectiu que el Pacte d’esquerres va modificar aquesta llei per a la resta de 12 espais naturals protegits. El que feim és que la regulació del Trenc també es modifiqui per decret. No es fa d'esquena a ningú. Es va entendre la passada legislatura, i nosaltres ho compartim, que hem de tenir més agilitat administrativa per a la modificació dels plans de gestió. No hi ha res a salvar, perquè el Trenc està salvat.

Aviat es farà una nova manifestació contra la massificació. Es prometeren mesures, però no s’han notat.

— M’agradaria anar a les dades, perquè desmunten aquest relat. El discurs de la por de l'esquerra no s’ha complert. Manifestacions n’hem tingut cada estiu. Les respect, però és menys respectable que aquells que varen provocar aquesta situació hi vagin. Fa vuit anys, ningú xerrava de saturació: el PSIB només parlava de “sensació” de saturació. He estat la primera presidenta que, asseguda al Govern, que és el complicat, he dit que havíem arribat al límit. No només ho he dit, sinó que hem posat mesures en marxa, i és clar que es noten. Però també es noten les 115.000 places creades pel Pacte els vuit anys anteriors.

Per què no retirau aquestes places?

— Què hem fet nosaltres? Creixement zero en places turístiques. Un Decret de contenció turística en què prohibim nous pisos turístics a tots els municipis. Ara, per donar una plaça d’alta, n’has de donar una de baixa. Aquest és el sostre. Hi ha decreixement en pisos turístics, en oferta il·legal i en estades turístiques. Hi ha 60.000 places menys de pisos de lloguer turístic il·legal. Gràcies al decret, a unes sancions del tot coercitives i a acords amb les grans plataformes.

El turisme ja no només va a hotels, sinó a xalets de luxe. Se sap que són places turístiques encobertes: per què no se’n limita la construcció?

— Si hi ha places turístiques il·legals, hi ha un servei perquè les puguis denunciar, amb sancions que arriben fins als 500.000 euros. Cap govern anterior s’havia atrevit a posar-les. Aquí, en un determinat moment, la decisió va ser posar fi al tot inclòs, i això ens va dur un altre model. Per això tenim tant de debat al Pacte per la sostenibilitat: qualsevol decisió té conseqüències. Ens hem d’allunyar de la pressió i la pressa que puguin tenir determinats sectors per pensar les coses.

Heu criticat l’ampliació d’Aena, perquè farà que vingui més gent. En canvi, flexibilitzau i afavoriu la construcció.

— Això és fals. El que és un 'facto', com dirien els joves, és que hi ha una obra faraònica a l'aeroport d’Eivissa i ens n’hem assabentat pels mitjans de comunicació. Aena no s’ha molestat a aixecar el telèfon. El mateix passa a l’aeroport de Palma. Pel que fa al territori, hem aprovat una regularització extraordinària d’habitatges ja fets, contra els quals no es pot actuar judicialment, perquè el delicte ha prescrit. Després, també necessitam més habitatge. El creixement demogràfic desbocat ho necessita, però no perquè vengui més gent, sinó per la que ja viu aquí. No hi ha habitatge a preu limitat o protegit per a persones que no acreditin anys de residència legal aquí. La compra d’habitatge per a no residents, tot i que encara sigui un repte, ha disminuït un 33% des del principi de la legislatura.

Per què no limitau el preu del lloguer?

— Perquè no funciona. Vàrem encarregar un informe: no només ens va dir que no funcionava, sinó que va advertir de l’efecte rebot d’aplicar la mesura, que dura dos anys. Què passarà quan acabi aquesta limitació? Veim territoris que ho han implementat, com Catalunya. Què fa el president Salvador Illa? Compleix amb el PSOE i limita els preus, però, igualment, en els debats de política general parla de ‘construir, construir i construir’.

Aquest informe va ser molt qüestionat per altres experts.

— Si funcionàs, l’hauria limitat. Nosaltres l’hem limitat d’una altra manera. Qualsevol habitatge nou que es construeixi gràcies a les lleis del Govern ha de ser a preu limitat. Tenim 5.000 nous habitatges a preu limitat que s’estan construint arran del primer Decret llei d’habitatge. A Palma, gràcies a la Llei de projectes residencials estratègics, tenim 5.000 nous habitatges en tramitació. Tots surten amb dues premisses: per a la gent d’aquí i un 30 o 50% per davall del preu del mercat.

Construir a Palma té un problema: falta aigua, i la nova dessaladora pot no ser suficient.

— La clau és la dessaladora. Però insistesc: no es tracta de construcció per a més població. Quan posam la limitació i la prioritat balear a l'accés a l’habitatge és perquè sabem que no és perquè vingui gent nova, sinó per a la gent que ja viu aquí.

Estau en contra de la regularització de molts migrants que ja viuen aquí.

— El Tribunal Suprem va dir que entra en col·lisió amb el dret europeu. El mantra que ‘tanmateix, ja són aquí’ no és cert. Ara començaran les reagrupacions familiars. El que puc garantir és l’efecte crida d’aquesta política a un territori com el nostre, limitat. El creixement demogràfic està totalment desbordat. La immigració també suposa una minva de la nostra identitat. Jo sempre he dit: immigració regular vinculada a un contracte de feina, amb un compromís d’integració, de respectar les nostres lleis, les nostres llengües i tradicions i la igualtat entre homes i dones.

L’efecte crida no és el model econòmic? La gent ve perquè té feina.

— L’objectiu del Pacte per la sostenibilitat és la transformació de model econòmic intensiu en mà d’obra. Les nostres Illes ja no donen més de si. Això no es transforma d’un dia per l’altre. El projecte de millora del ParcBit, la revolució administrativa de menys imposts i burocràcia, la Llei d’acceleració de projectes estratègics, no pensada per als turístics, van en aquesta direcció.

La importació de residus d’Eivissa és imminent. Quin sentit ambiental té?

I què feim amb Ca na Putxa? Feim un altre abocador? Hem d'aspirar a unes Illes amb abocadors zero. El que no podem fer és dir que això és un problema d’Eivissa: som la presidenta de totes les illes. Eivissa té un problema mediambiental de primer ordre. Veim els incendis que es produeixen cada any als abocadors de Menorca i Ca na Putxa. Tenim una planta de tractament a Mallorca que pot assumir aquests residus. Després de tants anys de governs progressistes a Formentera, qui ha clausurat l’abocador ha estat el meu govern. Per a aquests no hi ha cadena humana?

Quan l’abocador de Menorca arribi al límit també en rebrem els fems?

— Menorca està en una altra situació. No s’ha plantejat.

Aquesta legislatura s’han obert centenars de places públiques sense el requisit de català. Si no es defensa la llengua, com pot sobreviure?

— Cap govern l’ha defensada més que el meu. Per defensar la llengua pròpia han caigut sostres de despesa, pressupostos i han caigut lleis. No és només el que s’ha fet, sinó el que s’ha evitat. Sempre prioritzaré la gestió a la ideologia: que hi hagi cinc oncòlegs a Eivissa, que n’hi hagi un de sisè, i ja els donaré les eines perquè puguin aprendre català quan siguin aquí. Que els alumnes de Formentera puguin tenir un professor de Matemàtiques i ja, per consolidar la plaça, li exigirem el català.

Vox donarà suport a les lleis de costes i agrària?

— Hem tingut un acord de legislatura que Vox va rompre unilateralment a totes les comunitats. A partir d’aquí, hem anat negociant llei a llei. La llei de costes l’hem anat parlant. Confii en el suport de Vox, però també d’altres partits. La Llei estatal de costes, feta a un despatx de l’M-30 de Madrid, és un atac directe al nostre litoral. Per primera vegada tenim una llei pròpia. Pel que fa a la llei agrària, està feta amb el sector i pot tenir un ampli suport.

Heu equiparat la regulació dels xibius a la Llei estatal de costes, més laxa.

— Era una anomalia no fer-ho, en aquest cas. Vull desmentir que sigui una modificació feta pel Trenc. Per altres parts del territori, com Muro, era injusta i perjudicial. Ens ho han fet saber.

Tancareu l’accés a la serra de Tramuntana per l’eclipsi del 12 d’agost?

— No descartam res. Són decisions tècniques, però es prendran les que calguin a cada lloc. No ens hem agafat l’eclipsi com un tema turístic, sinó com la gestió d'una emergència. Sabem que dia 12 d’agost és un moment de màxim índex de pressió humana.

La darrera enquesta electoral us deixa a les portes de la majoria absoluta.

— Fa quatre anys vaig demanar una majoria per poder governar en solitari. Vàrem demostrar que era possible. Ara deman una majoria absoluta d’estabilitat, per no haver d’estar en una situació de bloqueig com la que veim a Andalusia, de renou o de decisions que no sempre es prenen aquí.

Francina Armengol finalment no es presentarà a les autonòmiques.

— Els ha costat tres anys assumir els resultats electorals. Francina Armengol no es presenta, però no se’n va, i digita qui en seran els successors. No han fet autocrítica. Se’n va forçada per uns resultats autonòmics, generals i europeus, i perquè està envoltada de casos de corrupció. Ja ha dit que vol quedar d’aforada al Congrés. No és cosa de no res.