L’hiperlideratge de Sánchez emergeix de nou amb l’apagada

MadridLa Moncloa es queda a les fosques. Tan bon punt s’assabenta que l’apagada no només afecta la presidència del govern espanyol, sinó arreu del país, Pedro Sánchez ràpidament es trasllada a la seu de Red Eléctrica. “Superman al capdavant de la nau. No hi ha cap reunió ni estratègia. Des del primer moment, ell pren el control en to espectacular”, explica un col·laborador del cap de l’executiu de l’Estat. “És sorprenent com manté la calma. A mi em sortia l’estrès pels ulls”, comenta un ministre. La reacció de Sánchez dilluns no és nova en una figura inevitablement lligada a les crisis vinculades a les emergències i les catàstrofes.

L’hiperlideratge de Sánchez ha tornat a emergir aquesta setmana a causa d’un nou imprevist, una característica ja inseparable dels governs del líder socialista, que acumula una pandèmia, una erupció volcànica a la Palma i la DANA del País Valencià com a principals adversitats. Una diferència substancial, però, respecte de la resta és que l’origen del zero elèctric a la península Ibèrica és encara una incògnita, cosa que afegeix dificultats a l’hora de donar explicacions. Tanmateix, Sánchez no va dubtar que era ell qui havia de comparèixer. “La magnitud de la crisi fa que naturalment hagi de ser el president del govern qui doni la cara”, subratlla un alt càrrec de la secretaria d’estat de Comunicació. “Es té molt clar des del principi”, afegeix.

Els canals oficials de diversos organismes públics com Renfe, Adif, Aena o Enaire comencen a actualitzar informació sobre l’estat dels serveis i un portaveu de Red Eléctrica envia un primer missatge a la ciutadania al migdia. Però Sánchez no compareix fins sis hores després de l’apagada, cosa que dona ales al PP per parlar d’"apagada informativa". Des de la Moncloa neguen l’acusació, si bé admeten que el president surt quan té un mínim d’informació. Abans de les 18 h de dilluns, no ha parlat ni el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ni la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen. De fet, sí que va parlar des de Brussel·les la seva antecessora, Teresa Ribera, que a diferència de la línia oficial de la Moncloa, nega que hi hagi indicis d’un ciberatac.

Transcorreguts uns dies, es preveu que Aagesen guanyi protagonisme en la faceta comunicativa. Ja ho va fer en la roda de premsa posterior al consell de ministres extraordinari de dimecres i ara lidera el comitè d’investigació que s’ha creat per trobar les causes del negre peninsular. La vicepresidenta tercera de l’executiu de l’Estat es va incorporar el novembre passat amb la sortida de Ribera a la Comissió Europea i és pràcticament una desconeguda per a la ciutadania. Amb tot, serà Sánchez qui comparegui dimecres que ve al Congrés per retre comptes de l’apagada.

Al govern espanyol donen per fet que es trigarà temps a esclarir-ne les causes i, de nou, aquesta falta de detalls és la principal feblesa per al president espanyol de cara a aquesta sessió a la cambra baixa. “A diferència del PP, no tenim res a ocultar ni una versió interessada a donar. No ens ho inventarem”, deixen clar des de l’executiu, si bé algunes veus deixen caure que la resposta final sobre l’apagada pot acabar sent “més prosaica” i apunti a un error humà. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, omplirà d’interrogants Sánchez, que aquesta vegada ho té més difícil per descarregar contra la formació conservadora. De moment, el govern espanyol ha situat el dit sobre les empreses avisant que defensen els seus interessos particulars per les indemnitzacions que estan en joc i alguns ministres, fins i tot, han acusat el PP de "treballar directament" per les elèctriques.

La despesa en defensa

El ple de dimecres al Congrés ja estava previst feia dies, però perquè Sánchez expliqués el pla d’inversions en defensa que també ell mateix va presentar a la Moncloa fa dues setmanes. Els dos debats se superposaran. La coincidència en poc temps d’aquests dos grans fronts ha reforçat encara més la imatge d’hiperlideratge de Sánchez i al seu equip en són conscients. “No hi ha estratègia de potenciar-lo”, asseguren, sinó que es tracta de qüestions que afecten el govern pràcticament sencer i, per tant, ha de liderar el president, anoten. A més, s’hi suma el seu caràcter: “No hi ha cap problema que no estigui sobre la seva taula. Assumeix tots els problemes. Podria haver deixat que es cremés [la ministra de Defensa, Margarita] Robles, però no”, apunten des de la Moncloa en referència a la despesa militar. En aquest sentit, dimecres Sánchez haurà de donar la cara també per la crisi dels contractes amb empreses israelianes que, de moment, l’apagada li ha permès esquivar.

Les guerres a Ucraïna i a Palestina han propiciat l’hiperlideratge del president espanyol, com diversos casos d’emergències, però també el context judicial que envolta la seva figura. L’apagada es va produir poc després que l’Audiència de Badajoz donés a conèixer el processament del germà de Sánchez, David Sánchez, per una suposada adjudicació a dit del lloc de treball que ocupa a la diputació extremenya. En contra de les decisions judicials, el govern de l’Estat ha reiterat que forma part de la “màquina del fang” que en última instància vol destruir el president, en la mateixa línia que la causa oberta contra la seva dona, Begoña Gómez, i la del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz.

Fa poc més d’un any d’aquells plors dels dirigents socialistes durant un comitè federal excepcional, amb la militància entregada davant la seu del PSOE al carrer Ferraz. Sánchez s’havia agafat cinc dies per reflexionar sobre la seva continuïtat al capdavant de la nau un cop es va conèixer la imputació de Gómez, amb l’argument que el suposat lawfare contra el seu entorn havia arribat al límit. Aquell episodi va il·lustrar amb nitidesa la dependència del PSOE cap a un líder que sempre busca com donar-li la volta a una crisi per convertir-la en una oportunitat. “S'anima davant les crisis. Això és evident”, conclou un ministre.