Habitatge
Política02/09/2022

L'habitatge, el gran repte pendent dels Acords de Bellver

El PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca reivindiquen la capacitat de gestió del Pacte

PalmaEl castell de Bellver va ser l’escenari que els partits de l’esquerra varen triar el 21 de juny del 2019 per presentar amb solemnitat els Acords de Bellver, un recull de 200 punts que cartografiaven el que havia de ser la segona legislatura consecutiva amb Francina Armengol al capdavant de l’Executiu. Més de tres anys després, i a nou mesos de les eleccions, el balanç deixa l’habitatge com a gran repte pendent. Les mesures que s’han duit a terme fins ara no han pal·liat aquesta emergència a les Illes i, més enllà de l’increment del nombre d’habitatges protegits, els partits de l’esquerra reconeixen que caldran mesures de caràcter estructural si es vol reduir aquesta bretxa.

“Hi ha hagut un increment brutal del parc d’habitatge públic, però no es pot parlar de fites aconseguides, perquè la demanda és de tal magnitud que sempre serà insuficient”, lamenta la portaveu del PSIB al Parlament, Pilar Costa. Continuar amb la construcció de pisos protegits, fer una crida als municipis perquè posin a l’abast sòl públic amb aquesta finalitat i donar més ajudes al lloguer són algunes de les línies a seguir, segons la diputada socialista.

Cargando
No hay anuncios

El Govern assegura que s’incorporaran 1.273 habitatges protegits nous abans que acabi la legislatura. Les previsions en finalitzar l’any són haver-ne lliurat 390 i a hores d’ara n’hi ha 613 en execució, segons l’Executiu. Però aquesta quantitat no pot absorbir les aproximadament 9.000 persones que hi ha en llista d’espera d’un lloguer social a l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi).

Cargando
No hay anuncios

Segons el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes (Podem), “és evident que s’ha avançat” en matèria d’habitatge, en part perquè “es venia de dues legislatures durant les quals no s’havia fet pràcticament res”. Ara bé, Yllanes també reconeix que les mesures que s’han aplicat fins ara no són suficients. “No es pot fer un altre diagnòstic”, afegeix, a més d’apuntar a la modificació de la Constitució perquè l’habitatge sigui considerat un dret fonamental.

“Hem proposat mesures que s’han considerat frívoles, com limitar l’accés a l’habitatge dels no residents, però és una iniciativa molt important, perquè el mercat del lloguer està desbocat”, diu Yllanes quant a una de les propostes sense èxit que ha fet Podem aquesta legislatura. Segons el vicepresident, “les mesures conjunturals no solucionen el tema”. “El Govern ha de ser més proactiu”, sentencia.

Cargando
No hay anuncios

Per part seva, el coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, es mostra més crític i assenyala que “les solucions haurien de dependre de l’habitatge protegit. L’emergència que hi ha a les Illes té causes múltiples, i no és perquè hi manquin cases”, comenta. “La demanda d’habitatge protegit és tan grossa que només et pots dirigir a persones amb vulnerabilitats molt grosses, però la capa de població afectada per aquesta situació és enorme”, afegeix el líder ecosobiranista, que considera que “la solució implica regular el mercat i aplicar mesures fiscals per desincentivar l’especulació”.

El Pacte treu pit

Així i tot, els partits del Pacte treuen pit de la gestió que s’ha fet aquests tres anys i destaquen la capacitat de gestió del Govern, sobretot durant els dos anys de pandèmia. “S’ha garantit la cohesió social”, afirma Apesteguia, i subratlla que la ciutadania va tenir a la seva disposició un ingrés ràpid per part de l’Executiu gràcies a la Renda Social Garantida. “Malgrat que s’ha prioritzat l’escut social, hem pogut continuar amb els acords de govern”, afegeix Yllanes.

Cargando
No hay anuncios

Pilar Costa remarca que s’ha iniciat la gratuïtat progressiva de l’educació 0-3 amb l’etapa que va dels dos als tres anys. Això no obstant, la portaveu socialista no esmenta la polèmica que ha provocat aquesta mesura, tant pel moment de la seva aplicació, a les portes del nou curs, com per les queixes d’ajuntaments i del sector privat per la insuficiència de recursos. L’avanç pel que fa a les energies renovables i el Decret 9/2020, de protecció del territori, són altres fites que s’han aconseguit i que destaquen Yllanes i Apesteguia, respectivament.

De fet, fa mesos el Govern va donar una xifra elevada de compliment dels acords: un 61,17% s’han complert i un 96% s’han iniciat. Així i tot, pel camí queda la promesa d’un increment dels serveis de salut mental, més necessaris que mai després de l’impacte psicològic de la pandèmia; que les Illes tinguin una llei de mobilitat sostenible i aconseguir reivindicacions històriques, com un règim fiscal especial.