Política 01/07/2023

L’esquerra menorquina es fractura i afavoreix l’avanç de la dreta

Ruptura total de l’esquerra a l’illa, que només conserva l’Ajuntament de Maó en solitari després de trencar les negociacions amb Ara Maó

Ivan Martín
4 min
El batle de Maó, Hèctor Pons, del PSOE, governarà en minoria.

MaóL’esquerra menorquina arribarà a la cita electoral del 23 de juliol més dividida que mai. És la pitjor crisi política de la història de la democràcia i amenaça de repetir-se els pròxims anys. Les negociacions per assolir tres importantíssimes places, Maó, Ciutadella i es Mercadal, que prometien ‘mitigar’ el cop de l’entrada de la dreta al Consell, han acabat en una veritable trencadissa: de tres majories possibles, el desacord i l’enfrontament virulent en alguns moments han provocat un desencontre tan gran que s’ha perdut Ciutadella, on governarà el PP per ser la llista més votada, i ha conformat un ajuntament del Mercadal amb un acord ‘contra natura’, PP-Entesa, que deixa el PSOE fora. En el cas de Maó, l’enfrontament no facilita el govern de dretes perquè el PSOE és la força més votada, i governarà en minoria després de forts retrets a Ara Maó, que integra totes les forces a l’esquerra del PSOE.

Per entendre com s’ha arribat a aquest punt, cal retrocedir a anys enrere. Quan el PSOE va perdre l’hegemonia de l’esquerra, coincidí amb el creixement de Més per Menorca i el d’Unides Podem. Un nou escenari succeït fa ja quatre anys, però que encara no s’ha digerit del tot.

Les negociacions de formacions d’esquerres per arribar ara a un acord al Consell de Menorca han viscut moments d’incertesa, nervis i molta tensió. En aquesta institució s’han duit al límit i el clima generat s’ha traslladat posteriorment a les diferents juntes locals en el cas del PSOE, i a les agrupacions d’electors, condemnades a entendre’s per a pactes municipals.

Ara mateix hi ha dues visions a l’esquerra menorquina. Per una banda, la del PSOE. Com afirma el batle de Maó, Hèctor Pons, “és evident que hi ha una estratègia conjunta insular dels altres partits per evitar les batlies socialistes”. Per l’altra, la del portaveu d’Ara Maó, Jordi Tutzó, qui assegura que l’actitud dels socialistes ha estat de poca voluntat negociadora des del principi: “Creim que respon a un viratge del PSOE per tornar al bipartidisme, un escenari on se senten còmodes”.

Maó, l’únic governat per esquerres

Maó és l’únic municipi a l’illa que serà governat per un partit d’esquerres, el PSOE, tot i que ho farà en minoria. Les negociacions s’han donat per finalitzades i ambdós grups s’acusen d’intransigents i de prioritzar els interessos de partit. Hèctor Pons va oferir mantenir les mateixes competències que tenia Ara Maó l’anterior legislatura, mentre que l’agrupació d’electors demanava àrees amb més visibilitat i pressupost, com Urbanisme. De tota manera, Ara Maó va investir Pons batle perquè considera que la línia política prioritza un govern progressista a la ciutat.

La teoria de tots els partits d’esquerres contra el PSOE s’ha estès entre els membres que formen el comitè insular socialista, que no dubten d’aprofitar qualsevol acte per pregonar una hipòtesi que no és real. La prova més evident és el que s’ha viscut a l’Ajuntament del Mercadal, on s’ha tancat un acord de govern entre l’Entesa i el PP, un pacte “antinatural”, segons el portaveu del PSOE en aquest municipi, Jesús Gomila, però que ja va estar a punt d’executar-se l’any 2019 i a l’últim minut els regidors de l’Entesa no es van atrevir a dur-lo a la pràctica.

La tensió provocada per l’actitud del PSOE en la negociació ha creat un clímax de tensió al poble, i ara el principal dubte és si la ferida cicatritzarà d’aquí a quatre anys. Les relacions personals han quedat molt tocades, tot i que la sensació generalitzada al poble és d’il·lusió per un acord que podria demostrar que amb diàleg i bona voluntat poden arribar els resultats. A més, l’Entesa recorda que proposà un pacte de concentració i que varen ser els socialistes, com el mateix Jesús Gomila ha reconegut, que el van rebutjar “per principis”.

També a Ciutadella la tensió ha estat màxima, ja que la portaveu del PSOE, Carol Cerdà, i la del PSM - Més per Menorca, Maria Jesús Bagur, no es dirigeixen la paraula. El detonant que va frustrar l’acord va ser un segon càrrec de confiança a l’àrea d’Urbanisme que l’executiva del PSOE va exigir a última hora, quan l’acord ja estava redactat. L’acord tancat possibilitava compartir la batlia amb dos anys per a cada partit. Semblava impossible ja perdre l’oportunitat d’un govern municipal progressita.

La secretària general dels socialistes a Ciutadella, Sandra Moll, té dubtes sobre com s’ha gestionat la negociació: “No sabem què ha passat, haurem d’investigar per què hi ha decisions que no s’expliquen”. I hi afegeix: “Hem de reconstruir les relacions entre les formacions d’esquerres. Tenim més coses en comú que les que ens separen”. En canvi, el sobiranista Oriol Baradad acusa el PSOE de trencar l’acord a l’últim instant: “Hi havia acord i el PSOE va exigir signar un segon document en què elegien els dos càrrecs de confiança i les àrees que volien. Tampoc és normal que exigissin el mateix sou per a les tinences de batlia que per a la batlia”.

I a tot aquest escenari de desavinences cal sumar-hi la negociació fallida per presentar una candidatura única al Senat. El PSOE, Més per Menorca i Esquerra Unida han estat incapaços de concórrer-hi amb un sol candidat, i el 23 de juliol hi haurà dues opcions d’esquerres: el PSOE i Més per Menorca - Sumar. Una filtració interessada als mitjans de comunicació, anunciant que seria l’expresidenta del Consell Joana Barceló la candidata, quan ningú s’havia posat en contacte amb ella, va fer volar pels aires un possible acord.

La secretària general del PSOE, Susana Mora, es va mostrar molt crítica amb la resta de formacions i les acusà d’”alterar les condicions inicialment acordades i impossibilitar que la candidatura pogués incorporar cap persona proposada pel PSOE”. D’altra banda, Pablo Jiménez, d’Esquerra de Menorca, ha explicat que la candidatura no ha anat endavant perquè “els socialistes només volien els seus candidats”.

stats