No publicar els nomenaments: una decisió sense cobertura legal

Alguns juristes apunten que es podrien incórrer responsabilitats penals

La resposta dels juristes sobre la decisió del govern espanyol de no publicar els nomenaments dels consellers empresonats i exiliats és unànime: per a alguns és irregular, i, per a d’altres, directament il·legal. Tots coincideixen a dir que és “un acte degut” –per tant, obligatori– publicar al 'Diari Oficial de la Generalitat' (DOGC) el nomenament dels consellers efectuat pel president del Govern, Quim Torra. “Torra ja ha sigut nomenat i ha pres possessió. Té totes les atribucions del càrrec i si ha decidit una estructura de Govern, qui tingui la responsabilitat del DOGC ho ha de publicar”, deixa clar el catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós. Per a ell, la decisió del govern espanyol “no té cap empara jurídica”.

Rajoy manté el 155 i estudia com vetar els consellers presos i exiliats

“No té cobertura legal i contribueix a enquistar un problema”, assegura el catedràtic de dret penal de la UB Joan Queralt, que reitera que els nomenaments dels consellers s’han de publicar al DOGC “sí o sí”. Segons el professor i exlletrat del Tribunal Constitucional (TC) Joaquín Urías, aquest control previ que pretén executar l’Estat no es pot fer. “Primer, perquè només ho podria fer un jutge. Segon, perquè abans de la publicació, l’acta no existeix”, afirma. “Encara que el 155 s’estigui aplicant, no es pot intervenir en aquesta decisió. Això implicaria que el govern espanyol controla lliurement quan li convé posar fi al 155, que deixaria de ser una norma provisional i excepcional”, afegeix Urías. Arbós recorda que l’acord del Senat estableix que el 155 hauria de quedar sense efectes quan el nou Govern prengui possessió.

El professor de dret constitucional de la UOC Marcel Mateu subratlla que “en qualsevol moment es pot fer un altre 155”, però que no es pot allargar la intervenció de la Generalitat amb la no publicació dels nomenaments. Per això, valora que l’Estat, amb la seva nova decisió, transmet “una sensació d’impunitat total”. “Contradiu una norma que és claríssima –exposa–, passa per sobre de qualsevol legalitat i es carrega l’estat de dret”. Els juristes apunten que el govern espanyol disposa d’altres mecanismes per evitar que els empresonats i els exiliats puguin ser consellers. “Res impediria que el president del govern espanyol, un minut després que el DOGC publiqués els nomenaments, ho impugnés al TC. Aplicant l’article 161 de la Constitució aconseguiria de manera immediata la suspensió”, argumenta Arbós. “Aleshores els jutges, amb la rapidesa que altres vegades hem vist, decidiran. No pots fer servir el DOGC com a mecanisme de control, perquè aquesta no és la seva funció. Són els jutges qui controlen l’estat de dret”, destaca Mateu. Considera que la decisió de l’Estat té “un gran risc de descrèdit”, excepte que no importi el cost que implica per a la democràcia espanyola.

Conseqüències per la posició

Diverses entitats de la judicatura catalana, com ara la comissió de defensa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, han fet un manifest en què asseguren que “cap autoritat dins de la Generalitat, incloent-hi les que la tenen intervinguda, pot oposar-se a la seva publicació oficial sense incórrer en responsabilitats disciplinàries, polítiques o penals”. Afegeixen que la posició de l’Estat implica una “vulneració flagrant dels drets fonamentals dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya”, així com una “intolerable falta de respecte a la voluntat democràtica expressada a les urnes”. A part de la comissió de defensa de l’ICAB i la Coordinadora de l’Advocacia, altres entitats que signen el manifest són el Col·lectiu Praga, Drets, ServidorsCat, el Col·lectiu Maspons i Anglasell, el Fòrum d’Advocacia de la Generalitat i Constituïm. Diuen que la posició del govern espanyol “contravé” l’article 152 de la Constitució, que atribueix al president de la Generalitat la direcció del Govern.

Torra restitueix presos i exiliats tot i els avisos de l’Estat

Però sobre les possibles responsabilitats que es puguin derivar de la decisió, els juristes consultats per l’ARA no s’atreveixen a concretar quines podrien ser les conseqüències. Malgrat que existeix consens a l’hora de parlar d’una irregularitat o il·legalitat, creuen que és aviat per determinar si la pràctica de no publicar els nomenaments al DOGC es pot atribuir a un delicte prevaricació. Aquest és, en principi, el delicte previst per quan algú dicta una resolució contrària al dret. De fet, si es busquen responsabilitats, una primera incògnita a aclarir haurà de ser a qui s’atribueix el bloqueig de la publicació dels nomenaments.

EDICIÓ PAPER 19/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF