Inflació, turisme i pressupostos: els debats del curs polític preelectoral
Els partits illencs encaren els nou mesos que queden per unes eleccions a cavall entre la sensació de saturació i la incertesa econòmica que amenaça la tardor
Palma/MaóQueden nou mesos per a les eleccions autonòmiques, que es faran a les portes de la temporada turística del 2023. Després de veure el desenvolupament de l’actual, amb una percepció social d’excessiva saturació i massificació, després de dos anys amb menys afluència per la pandèmia, es pressuposa que el turisme serà un dels eixos de la llarga campanya electoral –començarà amb el debat de política general, que previsiblement es durà a terme aquest setembre mateix.
Un altre dels ítems principals serà la situació econòmica, amb una inflació que, tot i haver retrocedit unes dècimes, continua desbocada i pot ser un dels grans cavalls de batalla. En termes econòmics, s’ha de tenir en compte també que en els pròxims mesos es determinaran els pressupostos autonòmics i estatals, amb més capacitat de despesa que mai gràcies, en part, a la injecció dels fons europeus, a més d’un Règim Especial Balear (REB) que continua incomplet –la part fiscal encara es tramita– i que ha esdevingut una de les grans crítiques des de l’oposició illenca. A més, tots els partits coincideixen que la problemàtica de l’habitatge ha estat una de les grans mancances del Govern.
PSIB-PSOE
La voluntat d’aguantar l’onada blava del PP i reeditar el Govern actual
Les eleccions d’Andalusia, Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid les ha guanyades el PP, que és el partit que ha gestionat la pandèmia. Aquest és l’aval en el qual confia el PSIB amb vista als pròxims comicis, segons detalla el secretari d’Organització, Cosme Bonet. “Hem donat estabilitat en moments d’incertesa i és el bagatge que tenim”, explica. “Ara recuperarem la nostra agenda, que la pandèmia i la guerra ens han fet deixar en segon pla”, afegeix.
El Pacte vol reeditar la fotografia dels Acords de Bellver. La mateixa presidenta del Govern, Francina Armengol, en un acte al mes de maig, va afirmar que “el que funciona no s’ha de tocar”, i Bonet destaca que “hem demostrat estar preparats per a possibles dificultats del context internacional, que marcarà la situació econòmica i la inflació”.
El secretari d’Organització lleva importància als resultats del PSOE en les darreres eleccions autonòmiques d’aquests mesos, ja que el PP les ha convocades “on sabria que Ciutadans desapareixeria i on pensava que tindria millors resultats”. “A les Balears tenim molt més per explicar que l’oposició, i hauria de ser al revés. Tenim més capacitat de fer propostes”, subratlla.
Unides Podem
Resistir el contagi dels darrers resultats electorals i guanyar visibilitat
Igual que Ciutadans, tot i que en menor mesura, Unides Podem (UP) arrossega mals resultats electorals des de les darreres eleccions generals. Un dels problemes de la formació a les Illes és la baixa visibilitat de la nova coordinadora, Antònia Jover, que és diputada al Congrés dels Diputats. A més, les pròximes llistes electorals mantenen el dubte de la continuïtat o no del vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes.
En clau balear, la majoria de disputes dins el Pacte, ja sigui del Govern o del Consell, s’han viscut com una batalla entre MÉS per Mallorca i el PSIB, sobretot perquè les més mediàtiques han estat sobre l’ús del català en la llei educativa i sobre el qüestionament de la promoció turística, dues de les banderes ecosobiranistes.
Així i tot, la formació morada té la gestió de la política energètica i la priorització de la problemàtica de l’habitatge com els grans avals de cara als seus electors. S’haurà de veure com treballa la implantació territorial, tenint en compte que no té cap batlia i, llevat dels grans municipis on ‘l’efecte marca’ pesa més que els candidat, manquen regidors i múscul en els municipis.
MÉS per Mallorca
Nou candidat i amb la lluita contra la massificació turística com a bandera
MÉS per Mallorca és un dels partits que arriba a les eleccions amb un nou candidat: Lluís Apesteguia. El fet que sigui batle de Deià, un municipi que pateix la massificació turística, fa pressuposar que el debat sobre el creixement serà molt present en la seva campanya electoral. “Serà un dels grans temes, fruit de la situació que hem viscut aquest estiu, amb una necessitat de canviar el model econòmic per la saturació que es pateix i el sacrifici que fan els residents pels turistes”, afirma el secretari general del partit, Jaume Alzamora.
Els ecosobiranistes, amb una major tranquil·litat interna entre les diferents faccions, s’han abanderat el decreixement en la llei turística i la defensa del català en la llei educativa. De fet, Armengol va prioritzar salvar l’acord amb MÉS i trencar el pacte amb el qual es va arribar amb el PP en aquest darrer cas. “Potenciar l’ús social del català serà un element importantíssim”, avança el secretari general.
A més, la major implantació territorial en comparació amb UP pot, a parer seu, atreure els votants més descontents de la formació morada i del sector més regionalista del PSIB. “L’aspiració és màxima”, sosté Alzamora. Un dels hàndicaps és la falta de visibilitat que ha tingut Apesteguia en els darrers mesos, tot i que amb la crisi del Visit Mallorca Estadi ha estat el clar protagonista del partit. “Aprofitarem totes les accions per donar visibilitat als candidats”, explica l’exbatle d’Artà.
Partit Popular
El partit a les Illes no és el de Castella i Lleó: més difícil pactar amb Vox
Com Unides Podem, MÉS per Mallorca i El Pi, el PP arriba a les eleccions amb una nova líder:Marga Prohens. Així com Alberto Núñez Feijóo ha cercat el Senat per tenir un espai de confrontació amb Pedro Sánchez, Prohens ha preferit mantenir-se al marge del Parlament. “És evident que és al carrer cada dia, guanyam carrer, i es consolida com a la líder claríssima de l’oposició”, apunta el portaveu parlamentari del partit, Antoni Costa.
El PP ha apostat pel risc, defugint fer pactes en la llei turística –la més important de la legislatura– per presentar la seva alternativa a finals d’any, a més també d’una llei d’habitatge pròpia. El partit té un plantejament de “total tranquil·litat” amb vista als comicis. “Pot governar el PP i serà una millora i no una situació de confrontació ni marees verdes”, destaca Costa.
El seu caràcter més regionalista que en altres territoris pot provocar que, si Ciutadans desapareix, pugui quedar lligat a Vox per governar, i el PP balear no és el de Castella i Lleó. “Tenim línies vermelles que no estarem disposats mai a travessar, com amb el tema del feminisme”, sosté el portaveu popular. “Ni Vox ni ningú pot assegurar que no governem en solitari”, afegeix.
Ciutadans
Lluitar contra els auguris de desaparició amb la refundació com a horitzó
Des de les darreres eleccions generals, Ciutadans ha encadenat grans derrotes electorals. Ha sobreviscut a Catalunya –amb 30 diputats menys– i Castella i Lleó –només un procurador–, i ha desaparegut a Madrid i Andalusia. Aquests dies, la coordinadora del partit a les Illes, Patricia Guasp, participa a Madrid en les reunions del comitè de refundació de la formació, on “tot és damunt la taula”, des del nom fins a la direcció actual, liderada per Inés Arrimadas.
El ‘nou Ciutadans’ sortirà abans de Nadal i corregirà un dels errors que ha tingut el partit, segons Guasp. “Les llistes electorals s’avançaran abans de finalitzar la refundació; sempre hem esperat molt perquè s’ha parlat més d’idees que de persones. El candidat no és el més important, però s’ha vist que no pot ser així”, assenyala.
Tant Arrimadas com Guasp tenen clar que les Balears són una de les comunitats on la formació taronja té un millor pronòstic. “Aquí som molt moderats, i això ens dona un valor afegit. La manera de fer oposició s’ha valorat, ens hem reunit constantment amb multitud d’entitats”, indica.
El Pi
Consolidació del partit amb el congrés, després de les disputes internes
Després de la lluita entre faccions que va acabar amb la dimissió d’Antoni Amengual el juliol del 2021, El Pi vol rellançar el partit amb el congrés del pròxim 8 d’octubre –el darrer va ser fa només un any– i que “tots els afiliats i simpatitzants estiguin motivats amb vista a les eleccions”, en paraules del diputat Josep Melià. Els regionalistes tindran com a banderes l’habitatge i l’augment de l’autogovern. “Abans dels comicis, veurem que el traspàs de Son Busquets es farà efectiu, com una de les grans fites en matèria d’habitatge públic. S’allarga en el temps perquè és un motiu electoral”, vaticina.
Una de les grans incògnites serà la composició de les llistes. La diputada Lina Pons s’ha autoexclòs, i el president de la formació, Tolo Gili, no podrà presentar-se, com marcaran els nous estatuts. “El que toca és fer el congrés, rearmar el partit i demostrar la unió del projecte centrista”, explica Melià. El Pi creu que l’escenari més possible és que la formació sigui decisiva per a la formació del Govern, decidint un Executiu més proper a l’esquerra o a la dreta.
En aquest sentit, hi ha polítics que admeten en privat que la presència d’El Pi pot decantar la balança cap a l’esquerra, és a dir, pot pesar més el seu distanciament amb Vox en l’espectre regionalista-espanyolista que amb Podem quant a la ideologia d’esquerra-dreta. El conseller de Turisme, Iago Negueruela, vol donar espai a El Pi, com es va veure amb la fotografia amb la federació hotelera i els partits del Pacte per l’acord en la llei turística. “En funció dels resultats i de la nostra ideologia, prendrem les nostres decisions”, apunta el diputat.
Vox
Millorar a les Balears els resultats de Madrid i Andalusia:ho veuen factible
Vox reconeix que els resultats d’Andalusia –tot i augmentar dos diputats– varen suposar una decepció, amb una campanya electoral erràtica. En els darrers anys han estat el partit amb un votant més fidel, però es comença a veure un cert retorn d’antics simpatitzants del PP.
La formació a les Illes, segons admet el seu secretari provincial, Sergio Rodríguez, maneja unes xifres per a les eleccions de maig d’entre sis i set diputats, i confia a aconseguir representants per Menorca i Eivissa. A diferència de la Comunitat de Madrid o Andalusia, a les Balears tenen més cartes per jugar, “ho tenim més fàcil”:la lluita contra el català –i més després d’una llei educativa que potencia aquesta llengua– i un PP “amb moltes picades d’ull” cap al regionalisme són alguns dels aspectes.
Després de tres anys d’una estratègia que s’ha basat a criticar tota acció del Govern, el partit d’extrema dreta farà un gir i començarà aquests mesos a fer propostes “en positiu” pensant en la campanya. “Que es vegi que tenim un programa de govern”, sosté Rodríguez. La gran incògnita serà la composició de les llistes electorals, que es coneixerà abans de Nadal, ja que l’únic candidat segur de Vox és el president del partit, Santiago Abascal.
Més per Menorca
Donar suport extern al Govern, una fórmula d’èxit:voluntat de repetir-la
Tot i no voler personalitzar en cap partit polític en concret, el diputat de Més per Menorca, Josep Castells, considera que el Govern mostra una “trajectòria erràtica els darrers mesos”, i posa com a exemples de discrepància la subvenció al concert de Los 40 Principales, la crisi de l’Ajuntament de Palma amb motiu de la Pride Week, l’ajuda al Reial Mallorca per a l’estadi Visit Mallorca, així com la sobresaturació de creuers.
Castells diu que aquestes qüestions que afecten els partits que formen el Govern traslladen a la ciutadania “un cert descontrol”, a més d’una falta de coherència “amb el que es diu i el que es fa”. Per tot, el dirigent nacionalista diu que està preocupat: “Detectam que es compra el nostre discurs, però no es tradueix en fets”. És precisament l’aprovació d’aquesta llei un dels reptes del nou curs polític, a més d’altres com els pressupostos de la CAIB, vinculat als fons europeus i el factor de la insularitat.
Els ecosobiranistes s’han mantingut fora del Govern, al qual donen suport extern, la qual cosa els ha atorgat més visibilitat i possibilitat de confrontació en les sessions de control, a diferència de MÉS per Mallorca. En les pròximes eleccions, amb les mateixes circumstàncies, “segurament prendríem la mateixa decisió”, va afirmar Castells a l’ARA Balears.
