Independentistes catalans i bascos pressionen Sánchez per abordar el reconeixement nacional
El mediador, reclamat per Puigdemont, representa un escull a les converses
BarcelonaSi hi ha un debat que ha marcat la relació política entre l'Estat i Catalunya des de la Transició ha estat el del concepte nació. No es va incorporar a la Constitució per l'oposició que aixecava a Madrid –es va consensuar el terme nacionalitat– i va ser un dels cavalls de batalla de l'Estatut del 2010, on va acabar apareixent en el preàmbul, però buidat de contingut posteriorment pel Tribunal Constitucional. Avui aquesta discussió torna a marcar l’agenda, malgrat no ser central a les converses sobre la investidura de Pedro Sánchez: el reconeixement nacional de Catalunya i del País Basc són reclams dels independentistes catalans i els nacionalistes bascos.
Ho va fixar l'expresident Carles Puigdemont en la conferència de Brussel·les el 5 de setembre per fixar les condicions al PSOE i ho ha reiterat aquest cap de setmana en una piulada: "Catalunya és una nació que ha vist atacada la seva condició nacional pels règims polítics espanyols des del 1714, fet pel qual veu la seva independència política l'única manera de continuar existint com a nació". Per als juntaires, si Espanya reconeix Catalunya com a nació obriria un cert camí cap al reconeixement de l'autodeterminació, malgrat que la interpretació internacional que s'ha fet d'aquest dret no s'ha aplicat en situacions com les de Catalunya, sinó majoritàriament en contextos colonials.
Però també els bascos hi pressionen: "Ha arribat el moment de parlar de la qüestió nacional basca i catalana", va assegurar diumenge el president del PNB, Andoni Ortuzar, a Radio Euskadi. EH Bildu, al seu torn, també ha reclamat parlar de la "plurinacionalitat" de l'Estat i del reconeixement de "totes les nacions". I Esquerra aquest dilluns s'ha reafirmat: "Catalunya és una nació", ha dit la portaveu, Raquel Sans.
¿Què implicaria un reconeixement nacional de Catalunya? Els actors mantenen l'hermetisme, però juristes i politòlegs consultats avisen que es mouria en el terreny del simbolisme. Primer caldria veure si es tracta d'una plasmació en un acord polític o hi podria haver alguna declaració del govern espanyol o el Congrés de Diputats. Ara bé, remarquen que el que importa és la interpretació que fins ara ha fet el Tribunal Constitucional de les nacionalitats i del terme nació, que ha declarat que "no té eficàcia jurídica interpretativa" en la darrera sentència sobre l'Estatut. Un dels experts consultats posa d'exemple el cas canadenc, en què l'any 2006 el Parlament federal va reconèixer el Quebec com una nació dins el Canadà també de manera simbòlica.
En aquest terreny, en tot cas, els independentistes compten amb un aliat a l'Estat: Sumar. El portaveu dels comuns, Joan Mena, ha afirmat aquest dilluns que l'acord d'investidura ha d'incorporar el "reconeixement nacional" de Catalunya dins l'Espanya "plurinacional" i ha descartat altres conceptes com minoria nacional, que segons La Vanguardia també serien damunt la taula de negociació entre Junts i el PSOE. Un concepte que, en tot cas, d'acord amb juristes consultats, no fa referència a drets col·lectius sinó a la protecció de drets individuals de minories ètniques.
I què en diu el PSC? La representant dels socialistes, Èlia Tortolero, ha declinat aquest dilluns valorar l'estat de les negociacions i ha receptat "discreció" als equips negociadors. I és que per als socialistes "està en joc el futur de Catalunya i Espanya": "No és el moment de personalismes", ha sentenciat.
La figura del mediador
Tal com va explicar l'ARA, divendres l'expresident Carles Puigdemont va reunir la cúpula de Junts a la Catalunya del Nord, amb la idea de compartir de primera mà l'estat de les negociacions amb els socialistes. I, en aquest sentit, la conclusió va ser clara: si bé avança la llei d'amnistia, les converses estan encallades en el camp de la resolució del conflicte polític, que implica segons Puigdemont la presència d'un mediador internacional i el "reconeixement" de Catalunya com a nació amb l'autodeterminació com a horitzó. Ara bé, d'això el PSOE no en vol sentir a parlar, de manera que la capacitat dels actors de trobar-ne el desllorigador marcarà la possibilitat d'arribar o no a un acord que eviti la repetició electoral a Espanya.
Segons les fonts consultades, el més complicat de les converses és el sistema de "verificació" dels acords que demana Puigdemont. El PSOE rebutja un mediador –sobretot que sigui internacional– i Sumar no el veu imprescindible –Mena ha parlat aquest dilluns de mecanismes que "avaluïn" l'acord d'investidura–, però per als juntaires es tracta d'un element essencial per poder arribar a un pacte. I encara més, asseguren fonts de Junts, després que ja no hi hagi marge perquè l'amnistia s'aprovi de forma completa abans de la investidura i que el català, tot i haver iniciat els tràmits, encara no és oficial a Europa. De fet, aquest mateix dimarts es torna a reunir el Consell de la Unió Europea i no està previst que s'aprovi encara l'oficialitat de la llengua catalana.
