José Manuel Albares: "Hem superat per la porta gran una profunda crisi amb el Marroc"

MadridRecentment ha fet un any del gir d'Espanya en el conflicte del Sàhara Occidental, pel qual va abandonar la seva posició de neutralitat per passar a adoptar les tesis marroquines. Tot i les fortes crítiques que ha suscitat a la premsa, el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, reivindica aquella decisió i qualifica d'"històrica" l'última cimera amb el Marroc. Després d'haver aconseguit la reconciliació amb el veí del sud, el seu principal objectiu en ser nomenat per al càrrec l'estiu del 2021, el seu pròxim repte és la presidència espanyola de la Unió Europea, que s'inicia al juliol. Entre les seves prioritats, evitar que la UE continuï vivint "d'esquena a l'Amèrica Llatina", una regió que defineix com la "més eurocompatible" del món.

Un any després del gir en la política cap al Magrib, quin balanç en fa?

— Molt positiu. Hem superat una crisi profunda i hem establert les bases perquè no es repeteixi. La diplomàcia és més un art que no pas una ciència, no hi ha lleis matemàtiques, però hi ha alguna cosa que s'acosta a una llei matemàtica, i és que cal tenir les millors relacions amb aquells països amb els quals es comparteix una frontera comuna. I això és el Marroc. Tots els presidents de la democràcia espanyola, tots sense excepció, sempre han qualificat de primera prioritat la política exterior amb el Marroc. Per tant, no hi ha res més normal que aquest acostament. L'ambició que hem tingut els dos països ha estat no tancar la crisi ràpidament i en fals, passant a tenir una relació freda. N'hem sortit per la porta gran, amb noves bases, de respecte i benefici mutu, d'absència d'accions unilaterals i de respecte als compromisos acordats.

Per al Marroc, el benefici ha estat clar amb el canvi de posició espanyol al Sàhara Occidental. Però quin ha estat per a Espanya?

— Els elements són diversos. Tenim relacions comercials que estan en màxims històrics amb 20.000 milions d'euros de comerç bilateral, 12.000 milions d'euros d'exportacions. Només els EUA i el Regne Unit són un client millor nostre fora de la UE. Unes 1.100 empreses espanyoles estan implantades al Marroc, i hem obert la porta per a les nostres empreses a un pla d'inversions marroquí valorat en 45.000 milions d'euros. En matèria de lluita contra les màfies que trafiquen amb éssers humans, si comparem entre el gener del 2023 i el gener del 2022, ha caigut la immigració irregular un 69% a les costes andaluses, i un 82% a les Canàries, segons dades de Frontex. Alhora, la ruta balcànica s'ha incrementat un 157%. A més, en els últims mesos hem desarticulat sis xarxes gihadistes gràcies al treball conjunt de les forces policials d'Espanya i del Marroc. S'ha reobert la frontera amb Ceuta i Melilla, es va reobrir la duana amb Melilla el 27 de gener, i per primera vegada a la història una amb Ceuta …

Però ja estan funcionant ara realment les duanes?

— Les estem reobrint de manera gradual. Ja hi ha hagut diversos passos i han funcionat. A més, hem obert un nou capítol, cultural i educatiu a l'última reunió d'alt nivell (RAN), que no se celebrava des de feia vuit anys. Ha estat històrica perquè ha reunit el nombre més gran de ministres i s'ha aconseguit el nombre més gran d'acords, vint. Hem arribat a acords per obrir seccions bilingües en col·legis marroquins i per a la construcció d'un nou col·legi espanyol al Marroc.

¿Hi ha una data concreta per a la culminació de la reobertura de les duanes comercials amb el Marroc?

— Hi ha un calendari, com diu el punt 42 de la declaració conjunta de la RAN acordat, però, igual que vam fer amb el pas de persones, no es fa públic perquè no volem allaus, no volem que es repeteixin imatges del passat, del comerç atípic. En això estem d'acord les dues parts.

En tot cas, serà aviat?

— Estem avançant tan ràpid com podem.

Les coses van millor amb el Marroc, però pitjor amb Algèria. Hi ha perspectives de millora?

— Nosaltres amb Algèria volem exactament el mateix que amb tots els nostres veïns: una relació que es basi en l'amistat, el respecte i benefici mutu, en la no-ingerència en assumptes interns. Des del primer minut la mà d'Espanya està estesa. Reconeixem a Algèria aquest paper que té de subministrador fiable gasístic. Per descomptat, això no impedeix que nosaltres no fem una defensa sobirana de les nostres empreses i els seus interessos.

Quina és la política oficial d'Espanya respecte a les “devolucions en calent”? Són habituals?

— Tot el tema migratori s'escapa de les meves competències. El que puc garantir és que tota la política que fa Espanya en migració es fa des del respecte més escrupolós als drets humans. El fenomen migratori és molt complex i comença a molts milers de quilòmetres del que és la frontera espanyola i té causes molt profundes. Per això, hem aprovat una nova llei de cooperació al Parlament i hem triplicat els nostres programes de cooperació al desenvolupament amb els països de l'Àfrica. Per això vaig fer recentment una gira per diversos països africans. Amb la reducció [de sortides des del Marroc] s'han salvat centenars i centenars de vides. No hem d'oblidar que la ruta Atlàntica, la de les Canàries, és la més perillosa per arribar a Europa.

Respecte a la guerra d'Ucraïna, a la UE s'estan dibuixant dos grans camps en una situació d'estancament de la guerra, els que volen derrotar Rússia costi el que costi, i els que aposten per un final negociat. Espanya on se situa?

— Aquesta és la guerra d'un sol país, i fins i tot diria que d'un sol home: Vladímir Putin. La UE i l'estat espanyol no són part d'aquesta guerra. Espanya se situa entre els països que volen que els soldats russos tornin a les seves fronteres com més aviat millor, que volen que es respecti la Carta de l'ONU, que creuen en el dret d'Ucraïna a existir lliurement i sobiranament. Si triomfa l'agressió russa, el món serà més inestable i més insegur.

¿Això inclou que Ucraïna ha de recuperar també la península de Crimea?

— Això inclou que recuperi tot el territori dins de les seves fronteres legalment reconegudes a escala internacional.

Dissabte se celebra la Cimera Iberoamericana a Santo Domingo. La majoria de països de l'Amèrica Llatina han adoptat una posició força diferent de la d'Europa. Els intentarà convèncer que exportin armament a Ucraïna, sobretot el d'origen soviètic?

— En primer lloc, la major part dels països de l'Amèrica Llatina rebutgen aquesta guerra d'agressió il·legal, i es va demostrar a la votació a l'ONU, on la major part d'aquests països es van sumar al rebuig d'aquesta guerra i van donar suport a la resolució [de condemna]. En segon lloc, no és una guerra europea, és una guerra que ens concerneix a tots, i a l'Amèrica Llatina s'ha entès molt bé. I sobre l'enviament d'armes, Espanya ha pres la seva decisió, i és ajudar la legítima defensa d'Ucraïna per defensar-ne la integritat territorial. Nosaltres no diem als altres governs què han de fer, però sí que parlem de defensa de la legalitat internacional. Espanya és l'advocat de l'Amèrica Llatina a Europa, i amb la nostra presidència del juliol intentarem tornar-la al cor de l'agenda europea.

¿Hi hauria de participar Nicolás Maduro, a la pròxima cimera entre la UE i l'Amèrica Llatina?

— La Unió Europea ha de decidir qui assisteix en nom seu i CELAC qui assisteix en nom seu. És com ha actuat la UE amb altres regions, com ara l'Àfrica.

Com valora el procés polític en marxa a Veneçuela?

— Amb esperança. Ho he dit moltes vegades. Nosaltres donem suport al diàleg entre veneçolans. Creiem que el camí de la democràcia s'obri amb força a Veneçuela i que sigui de manera pacífica, des de Veneçuela. Ja hi ha hagut un primer pas, aquest acord humanitari. És un pas important, i l'hem saludat públicament. Ara cal fer un nou pas, arribar a un acord polític.