El Govern pitja l'accelerador per tancar la llei de costes i legalitzar milers de xibius

PalmaMentre que la legalització de cases irregulars en sòl rústic avança gràcies a la Llei de simplificació, l'altra promesa d'amnistia que va fer el PP durant la campanya electoral, les construccions al litoral, està enrocada. El text de la futura llei de costes no ha arribat encara al Parlament tot i ser una prioritat de Prohens i el Govern ha hagut de cercar substitut aquest estiu a l'exdirector general de Costes, Carlos Simarro, que ha entrat com a diputat al Congrés en substitució de Sandra Fernández.

Fonts properes a l'Executiu confirmen que, quan es va conèixer la decisió de Simarro –el juliol–, es varen posar en marxa els mecanismes per trobar un nou director general. Malgrat que es va dir que hi havia una oferta ferma a l'exbatle de Pollença Tomeu Cifre, la realitat és que aquesta maniobra no tenia suport unànime al Govern ni al PP. Fonts coneixedores han explicat a l'ARA Balears que la Direcció General de Costes ja té una nova titular, de la qual encara no ha transcendit el nom. La substitució de Simarro al Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària (APB) pel pollencí David Alonso també va contribuir a la confusió –Alonso completarà l'assignació com a regidor del PP de Pollença amb la dieta per assistència al Consell d'Administració de l'APB, que se situa en uns 1.000 euros per reunió.

Entre altres temes, la nova directora general haurà de fer front a l'elaboració d'un projecte de llei de costes "amb cara i ulls", segons apunten fonts de l'Executiu. Perquè són milers els propietaris de xibius, negocis i casetes de litoral que veuen com l'Estat continua pitjant per posar ordre a moltes il·legalitats i no arriba la norma autonòmica que se'ls va prometre. De moment, el text que va elaborar la Conselleria de la Mar i el Cicle de l'Aigua no ha passat de ser un esborrany que, això sí, ja ha completat el primer procés d'informació pública. Ara, la substituta de Carlos Simarro haurà de tancar el procés d'incorporació d'esmenes, i culminar totes les fases fins a arribar al Parlament.

Fonts properes a l'Executiu confirmen que Simarro, que encara surt a la web de la Conselleria del Cicle de l'Aigua com a director general, va aprofitar que Marga Prohens va nomenar Fernández com a consellera d'Afers Socials per aconseguir una plaça més còmoda a la Cambra Baixa i deixar una direcció general que té un encàrrec complicat: complir una promesa electoral de Prohens feta a milers de propietaris de casetes i negocis al litoral, i que implica lluitar per salvar les construccions encara que no tinguin permisos de l'Estat.

Un puntal de la campanya electoral

Marga Prohens va centrar part de la seva estratègia electoral en els propietaris de casetes i els gestors de negocis al litoral. Els anys 2022 i 2023, Prohens es va reunir amb veïns i possibles votants a Formentera i Menorca per abordar les seves preocupacions sobre la normativa de costes. A Formentera –febrer de 2023– va prometre que, en cas de governar, la normativa autonòmica protegiria la idiosincràsia de l’illa, incloent-hi la possibilitat de crear una delimitació pròpia que donàs seguretat jurídica a restaurants, bars i xibius. Segons Prohens, la normativa estatal havia generat “inseguretat i arbitrarietat” per a negocis i propietats locals.

A Menorca –octubre de 2022– Prohens es va reunir amb veïns afectats per la nova normativa estatal de costes, contra la qual va carregar. També va assegurar que les institucions governades pel PP continuarien lluitant per protegir els interessos dels propietaris i negocis litorals, a més de promoure mesures per legalitzar construccions i activitats econòmiques existents.

Una llei per salvar construccions

Com en el cas de l'amnistia en sòl rústic, la futura llei de costes inclou una sèrie d'articles per salvar construccions tradicionals de la costa com escars i casetes de vorera, i també d'altres que són edificacions fora d'ordenació que es fan servir des de fa anys sense la pertinent autorització de Costes de l'Estat. L'argument principal per promoure la consolidació d'aquestes edificacions és el seu valor patrimonial.

L’avantprojecte inclou un mecanisme per crear un registre de construccions tradicionals irregulars que no compleixen la normativa estatal i que estan en domini públic. Aquestes edificacions podrien evitar l’enderrocament si s’inscriuen en aquest registre, gestionat pels consells insulars, malgrat no tenir la protecció de la figura del Bé d’Interès Cultural (BIC).

3.000 propietaris esperen

Es calcula que al voltant de 3.000 construccions (escars, restaurants, piscines, etc.) ocupen il·legalment el litoral illenc i, en molts casos, no disposen, ni tan sols, d'una autorització de l'Estat. Per aquest motiu, els propietaris es varen mostrar entusiasmats davant les promeses del PP de regularitzar-ne la situació mitjançant una llei autonòmica. Per part seva, el GOB ha qualificat l'avantprojecte de "despropòsit" perquè pretén consolidar usos especulatius al litoral, critica la manca de coherència normativa i remarca que sembla dissenyat per afavorir interessos privats més que protegir el medi.

El Col·legi d'Ambientòlegs denuncia que la llei s’enfoca massa en l’aprofitament econòmic del litoral i poc en la seva protecció. Reclamen l’ús d’una terminologia actualitzada, referències al canvi climàtic i la instauració de mesures de gestió coherent segons el tipus de platja (urbana, natural amb serveis, sense serveis), com també la integració de criteris ambientals, conservació de la posidònia i la preservació dels usos culturals històrics.

Fracàs a Galícia

Legalitzar per llei les construccions irregulars al litoral no resultarà tan senzill, segons diferents juristes consultats per l'ARA Balears, ja que l'Estat no ha transferit el conjunt de les competències de Costes per molt que així s'hagi explicat per part de diferents responsables polítics de les Illes –tant del govern actual com de l'anterior. L’experiència de Galícia serveix com a advertència en el debat sobre la legalització de construccions al litoral illenc. El Tribunal Constitucional va tombar diversos articles de la normativa autonòmica gallega que pretenien regular edificacions i activitats al litoral, subratllant que l’Estat manté la potestat exclusiva en matèria de domini públic maritimoterrestre. Aquest precedent evidencia els límits legals als quals s’enfronten les comunitats autònomes quan intenten flexibilitzar la normativa de costes i serveix de referència per al debat polític i jurídic que hi ha a les Balears.