Llengua
Política01/02/2023

El Govern vol canviar la llei per evitar l'exempció general del català que ha dividit el Pacte

"Necessitam plantejaments seriosos en el futur per no tenir la dicotomia de l'excepció si la plaça és deficitària o de la moratòria de dos anys si no ho és", ha afirmat la consellera de Funció Pública

PalmaLa consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha afirmat en la sessió del Consell Social de la Llengua que, amb vista a un possible tercer Pacte de Francina Armengol, el Govern es mostra obert a modificar la llei que permet l'exempció del català en l'estabilització de places a l'administració pública si aquestes són deficitàries. La càrrega de lleis que resten per aprovar-se en el Parlament i els tres mesos d'activitat legislativa, a més de la necessitat de negociar i pactar la normativa entre els socis del Govern, impossibiliten que es pugui dur a terme d'aquí a final de legislatura.

L'Executiu ha estimat finalment de manera parcial els recursos interposats pel sindicat STEI i l'Obra Cultural Balear (OCB) contra l'estabilització de places a la sanitat, que de manera generalitzada tenia el requisit del català com un mèrit i no un requisit, i després d'una depuració de les dades s'ha comprovat que el dèficit només es donava en 15 de les 49 categories. Així, a aquestes se'ls aplica la Llei de capacitació lingüística 1/2016, que permet les excepcions, i a les 34 restants el Decret 6/2022, que estableix una moratòria de dos anys per acreditar el requisit lingüístic.

Cargando
No hay anuncios

Garrido ha apuntat que, després de la crisi viscuda en el si del Pacte i de la pressió de la societat civil, "n'hem après i no s'oblida". És per aquest motiu que ha plantejat una modificació de la Llei 1/2016, per "no tenir únicament la dicotomia" de l'exempció o de la moratòria. Des del PSIB s'argumentava en un inici que la manca de metges i infermeres era una realitat generalitzada, fet que donava peu, segons la llei, a permetre una exempció a les bases de tot el procés d'estabilització.

Reunió del Consell Social

Després de la rectificació per part del Govern anunciada aquest dimecres, la reunió del Consell Social de la Llengua Catalana, que es preveia d'una certa tensió i amb amenaces de dimissions per part d'alguns lingüistes, ha transcorregut finalment en un ambient distès i enmig de crítiques per haver arribat a aquest punt. Així i tot, els membres del Consell Social que han intervingut han celebrat la rectificació i han exclamat que "ha guanyat la llengua catalana".

Cargando
No hay anuncios

"Si la normalització lingüística és percebuda com una font de conflicte, fa mal a tothom", ha apuntat el coordinador de MÉS per Menorca, Miquel Àngel Maria. "No s'hauria d'haver arribat aquí i no s'hi hauria arribat si s'hagués escoltat el Consell Social", s'hi ha sumat la lingüista i membre del Secretariat de Formació Lingüística i Cultural de la UIB, Maria Antònia Font. El més dur ha estat el líder de Plataforma per la Llengua, Ivan Solivellas, que ha retret "uns postulats semblants de vegades als del PP", i ha recordat que el Govern "va entrar gràcies al clam popular en favor del català i és una pena que estiguem aquí".

Discrepàncies amb l'OCB

L'advocat de l'OCB, Toni Llabrés, tot i la marxa enrere amb l'exempció del català en el 80% del total de places estabilitzades, ha remarcat que existeix encara "una discrepància" amb la interpretació jurídica per eliminar el requisit lingüístic en 15 de les 49 categories. Des de l'entitat pensen que no s'ha de considerar deficitària tota una categoria si té un cert nombre de places sol·licitades per persones que acrediten el coneixement del català. "Que el deficitari siguin les places restants, i no la categoria de manera completa, és una interpretació més favorable a la llengua catalana", ha exposat.