Bloqueig

El Govern assumeix que s’encamina cap a una situació de bloqueig

Les tensions amb Vox que s’han evidenciat en el darrer debat de política general formen part del guió traçat per Prohens: cedir fins a aprovar almenys dos pressupostos i després replegar-se

Marga Prohens amb els seus consellers, els presidents dels consells insulars i el batle de Palma, Jaime Martínez.
20/10/2025
4 min

PalmaLa presidenta Marga Prohens ha tancat oficialment la segona fase del seu pla de legislatura amb el darrer debat de política general. Si durant els dos primers anys de mandat el Govern assumia que hauria de fer concessions importants a Vox, una vegada aprovats els segons pressupostos de la comunitat això ha canviat. Ara, Prohens considera que ja pot sobreviure fins a les eleccions sense una gran activitat legislativa. “Vox ha perdut la seva força negociadora, hem dit basta”, resumeix una veu de l’Executiu. “Potser això ens duu a una situació de bloqueig”, continua aquesta font: “Si arriba, la tindrem i els partits hauran d’explicar-ho”. S’imposa en l’ànim dels consellers una frase que la batlessa de Campos, Francesca Porquer, va dir durant la pandèmia i va fer furor entre els quadres populars: “A verlas venir, com deim en bon mallorquí”. El nucli dur de la presidenta, que és d’aquest municipi, la recorda sovint.

La primera mostra d’aquest canvi de to es va evidenciar en la primera meitat de setembre, amb la portada del PP en l’intent de Vox per modificar la Llei d’educació per incloure-hi el castellà com a llengua vehicular. “No té res a veure amb el que havíem acordat”, va dir el portaveu del partit al Parlament, Sebastià Sagreras: “Es carreguen el Decret de mínims i la Llei de normalització”. Aquesta contundència va sorprendre Vox, que esperava que el PP, almenys, en permetés la tramitació parlamentària per negociar-ne el contingut. “No volen debatre perquè es veurà que la seva posició sobre bilingüisme és falsa i que Prohens, en qüestions de llengua, s’assembla a Convergència”, assegura el portaveu adjunt de Vox, Sergio Rodríguez.

“Es disfressen de Vox”

El gir s’ha consolidat aquesta setmana, durant la votació de les propostes de resolució del debat de política general. El titular principal del ple va ser l’acord del PP amb el PSIB per impulsar una pujada de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), una taxa a la qual Vox s’oposa frontalment. Malgrat que Prohens va coincidir amb l’extrema dreta amb el seu discurs antiimmigració, el to entre els dos partits va ser crispat. Vox acusa el PP de voler “enganar l’electorat”:“Es disfressen de Vox per treure’ns quatre vots”, insisteix Rodríguez. El diputat també retreu al PP la seva “manca de cultura de pacte”. De fet, fonts dels dos partits admeten que s’ha produït un canvi en la seva relació. Encara que les converses per intentar arribar a acords continuen –entre el Govern i els representants de Vox Rodríguez, la portaveu del grup, Manuela Cañadas, i la vicepresidenta del partit, Melina Merki– el PP està tancat en banda.

“Les grans reformes estan fetes”, apunten fonts del Govern: “Hem legislat en habitatge, hem aprovat la primera Llei de simplificació i dos pressupostos, i hem fet la reforma fiscal”. Queden pendents les mesures de contenció del turisme –que hauran de pactar amb l’esquerra–, la llei agrària –el Govern espera que el sector pressioni l’extrema dreta perquè hi doni suport–, la segona llei de simplificació i la llei de costes. També el decret llei d’acceleració de projectes estratègics, que Vox va tombar com a represàlia al PP per no cedir amb la llengua. Aquest veto va fer mal al PP, especialment als consells insulars, perquè d’aquesta norma depenia la possibilitat de traslladar residus des d’Eivissa cap a Mallorca. “No hi renunciam, ho tornarem a presentar”, asseguren fonts de l’equip de la presidenta.

Amb tot, el Govern no considera que sigui normativa essencial. “Presentarem les nostres propostes i que diguin els partits si són bones o no, i si no, que expliquin per què ens bloquegen”, insisteix aquesta font: “No cedirem en qüestions com la llengua a canvi d’una altra llei”. Pel que fa als comptes del 2026, el PP té l’esperança d’aprovar el sostre de despesa, que presentarà en les setmanes vinents: “Ens el votaran pel que val, perquè creix”. Amb els pressupostos, en canvi, és menys optimista:“La negociació ha arribat al límit”, admet una font coneixedora. Tot i això, el PP deixa marge per continuar negociant amb Vox: donarà compliment als acords subscrits abans de l’estiu, entre d’altres per la derogació de la Llei de memòria.

L’estratègia de Prohens implica ara posicionar el partit amb vista a les pròximes eleccions. D’una banda, ha de convèncer part dels votants de Vox amb el discurs antiimmigració, encara que la majoria de les competències són de l’Estat. A l’altre cantó, també vol “matar El Pi” –en paraules d’una font coneixedora– marcant un accent regionalista amb qüestió de llengua i la reivindicació dels “valors occidentals”. Les mateixes fonts interpreten en aquesta clau el missatge que Prohens va voler llançar en el seu discurs. Si el 2024 va admetre la massificació turística, en aquesta ocasió es va referir al “repte demogràfic” de les Illes, en què va denunciar la situació de sobrepoblació. “El terme incorpora el discurs en immigració, però també el de la contenció turística”, diu.

I a l’esquerra? El PSIB és escèptic amb el pacte per apujar l’ITS. “Farà servir la Mesa de diàleg social del Pacte per la Sostenibilitat per dir que no pot aprovar-la”, asseguren fonts socialistes, que consideren que el PP no té voluntat real d’incrementar l’impost. Tampoc el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, veu marge d’acord amb els populars: “Quan Prohens es gira a l’esquerra, ho fa de manera retòrica, sense obrir negociacions reals”. En aquest sentit, recorda l’oferiment que els ecosobiranistes varen fer al PP a l’inici del mandat. “Els vàrem dir: ‘Entenem que aquest és el món que ens ha tocat viure [en referència als resultats electorals], i estam disposats a negociar si aïllam Vox’”, exposa. Davant la tria dels populars, i després del trauma de pactar el manteniment de la Llei de memòria i que Prohens desfés l’acord al cap de sis mesos, ara no veu marge per tornar a aquest punt. “No ens en refiam”, conclou.

stats