El gir del PP: d'apostar per "consumir el mínim territori" a requalificar sòl rústic

PalmaEl PP ha passat d'apostar per crear habitatge consumint el "mínim territori possible" a impulsar una llei d'obtenció del sòl que permetrà requalificar terrenys que el actualment són camp, el que es coneix com a sòl rústic. El Govern de Marga Prohens ha fet un gir en el discurs en matèria d'habitatge en els dos primers anys de legislatura, que ha estat marcat per un canvi de conseller. Si la titular del departament fins al 2024, Marta Vidal, va impulsar una llei per respondre a l'emergència habitacional que implicava augmentar la densitat en les zones ja construïdes, el seu substitut, José Luis Mateo, ha apostat per la llei d'obtenció del sòl, que s'està tramitant al Parlament, amb la qual l'Executiu assegura que es podran aixecar milers d'edificis, bona part dels quals a preu lliure. La intervenció de Vox, que va exigir la inclusió de les àrees de transició —que són sòl rústic— a la normativa, ha estat clau.

Fonts de l'Executiu consultades per l'ARA Balears confirmen aquest viratge, encara que el director general d'habitatge, José Francisco Reynés, nega un canvi i assegura que senzillament s'ha passat a una "segona fase" en les polítiques del PP: "Les polítiques no les marquen els consellers, sinó el programa electoral". Quan Vidal acabava d'estrenar el càrrec de consellera, l'agost de 2023, defensava en una entrevista a Diario de Mallorca la seva aposta. "Hem de procurar, consumint el mínim territori, generar la creació d'habitatges per a la classe mitjana, i que no puguin entrar en un mercat especulatiu", va dir: "Hem de fer d'una vegada per totes un Observatori de l'Habitatge per tenir dades reals. A més, hem d'anar a totes contra el lloguer turístic il·legal".

Amb les mateixes paraules, tant Vidal com la diputada del PP Margalida Pocoví varen defensar el 16 d'abril de 2024 la mesura estrella de Vidal: el Decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge. "Aquest Decret llei té l'objectiu de generar habitatge a preu limitat, sense consumir territori i sense despesa per a les arques públiques", va argumentar Pocoví. També la consellera va fer èmfasi en el fet que aquesta normativa permetia construir sense explotar solars buits. Malgrat que Vidal no s'oposava als nous creixements, sí que defensava que es duguessin a terme de manera quirúrgica i amb informes tècnics. Per exemple, en una entrevista amb l'ARA Balears va destacar la necessitat de garantir l'abastiment d'aigua de cara a ampliar la construcció d'habitatge.

"La primera Llei de mesures urgents en matèria d'habitatge se circumscrivia a sòls urbans", exposa Reynés: "No afectava els terrenys en rústic de les àrees de transició, i tampoc a sòls urbanitzables". Comprenia mesures com la reconversió de locals en habitatges, la divisió d'habitatges, el canvi d'ús d'equipaments i l'increment d'altures dels edificis. "Era una primera passa", explica. Vidal va impulsar un pla de xoc que comprenia, a part de l'aprovació del decret, la cessió de terrenys de titularitat pública per construir a canvi que fos per llogar, a més del Pla de lloguer segur per facilitar la sortida d'habitatges al mercat. "Amb l'aprovació de la llei d'obtenció de sòl es pensa en un termini més llarg, en sòls urbans no transformats i sòls urbanitzables, encara que després, amb l'acord amb el PP i Vox, també s'hi varen introduir les àrees de transició", exposa el director general d'habitatge. "L'objectiu d'aquest decret llei i futura llei és aconseguir sòl finalista, on es pugui edificar de manera més àgil i ràpida", explica.

L'Executiu, en un primer moment, valorava que si es feien projectes de creixement urbanístic es prioritzassin els terrenys afectats per expedients de responsabilitat patrimonial i es valoràs si es podia arribar a un acord amb els propietaris per construir habitatges a preu limitat, tal com informen fonts coneixedores. Però finalment, la llei impulsada per Mateo estableix uns criteris genèrics. "No s'especifica cap sòl en concret, sinó que es marquen uns requisits, i es valoren els terrenys que els compleixin", apunta Reynés.

Quina efectivitat han tingut les polítiques de Prohens en matèria d'habitatge? El PP es resisteix a topar els preus del lloguer —com marca la Llei estatal d'habitatge— amb l'argument que això reduiria l'oferta disponible. La Llei impulsada en l'etapa de Vidal, fins a la seva sortida, havia iniciat tràmits per a 1.700 habitatges planificats, mentre que el programa Construir per llogar ha permès la planificació d'entre 2.300 i 2.400 habitatges; la promoció pública uns 1.000 més, i el Pla de lloguer segur una trentena de contractes signats, segons explica el director general. "Amb les mesures de la llei d'obtenció de sòl, a Palma es podran crear uns 10.000 habitatges a preu assequible, i caldrà veure quants en la resta de municipis una vegada s'aprovi l'ampliació del seu abast al Parlament", assegura.