Les Gàl·lies d’esquerres a la Mallorca del PP i Vox

PalmaLes Illes es varen tenyir de blau el 2023. El PP va créixer amb gairebé cent regidors, va ser la força més votada a la meitat dels pobles de Mallorca i va aconseguir el poder de les principals institucions –el Govern, el Consell Insular i Palma– gràcies a Vox. Però no de totes: les formacions progressistes varen resistir en una quinzena de municipis de l’illa. Els més grans, Inca, Manacor i Pollença, s’han convertit en un estendard de l’oposició i un potencial focus de desgast per al Govern. La presidenta Marga Prohens ha optat per una estratègia de diàleg obert amb aquests ajuntaments, però també ha emprat aquest acostament per desgastar l’esquerra al Parlament.

Els batles de tots tres consistoris destaquen que, malgrat la distància ideològica, les reunions amb els membres del Govern i també del Consell són habituals. Ara bé, hi ha diferències en qüestions com l’habitatge. Bona part dels ajuntaments governats per l’esquerra han reclamat que se’ls permeti fer un estudi als respectius municipis per declarar-los Zones de mercat residencial tensat i aplicar el topall als lloguers que permet la llei espanyola. Però el Govern balear s’hi ha negat. “S’han de limitar els lloguers”, insisteix el batle d’Inca, Virgilio Moreno (PSIB).“El PP ho veu com una intervenció del mercat, una cosa socialcomunista soviètica, però no és així”, insisteix: “Hi ha famílies amb dues nòmines que no arriben a final de mes per pagar el lloguer, hi hem de fer alguna cosa”. En canvi, els batles sí que han acceptat la normativa aprovada pel PP i Vox en matèria d’habitatge, encara que de manera quirúrgica. “La nostra filosofia és aplicar tot allò que s’aprovi des de Madrid, el Govern i el Consell, però adaptat a les nostres normes urbanístiques”, expressa Moreno.

En el mateix sentit, el batle de Manacor, Miquel Oliver (MÉS), assegura que han aprofitat la normativa per augmentar la construcció d’habitatges al nucli urbà. Amb tot, rebutja la construcció impulsada pel PP i Vox en àrees de transició. “Ja basta el consum de territori que hem fet, com per ara, de manera desendreçada i irresponsable, emprar-ne encara més”, opina: “La manca d’habitatge no pot ser una excusa per alliberar sòl cap a un creixement desmesurat”. També és crític amb la creació de l’Habitatge de Preu Limitat (HPL) com a complement al protegit, perquè té un preu molt més elevat. Tot i admetre que la relació amb els consellers i la presidenta és “constant”, ambdós batles denuncien que se centralitzin encara molts recursos a Palma per damunt d’Inca i Manacor. “El Govern i el Consell han castigat els manacorins amb una falta d’inversió”, lamenta Oliver. “Donam una cobertura comarcal més enllà del Raiguer i serveis a les poblacions del Pla i la Tramuntana, necessitam més finançament”, insisteix, al seu torn, Moreno.  

Pollença, arma llancívola del PP

El batle de Pollença i exconseller d’Educació, Martí March (PSIB), ha optat per mantenir un perfil “institucional” i cercar el consens amb el Govern i el Consell, malgrat que el PP l’hagi emprat sovint com a arma llancívola contra el PSIB. Els populars varen batejar com a “esmena March” la modificació de la llei que amnistia els habitatges construïts il·legalment en sòl rústic que es destinen al lloguer turístic –molts dels quals es troben a Pollença– i també varen defensar la inclusió de la vehicularitat del castellà a la Llei d’educació insistint que el mateix March, com a conseller, ja se l’havia plantejada. “He estat prudent i m’he centrat en la feina de batle”, explica a l’ARABalears: “Malgrat que ideològicament no em sent còmode amb el Govern, un ajuntament no pot ser una punta d’oposició”, continua. En aquest sentit, s’ha queixat en privat de la utilització de la seva figura: “Al senyor Sebastià Sagreras [portaveu del grup parlamentari del PP] li vaig dir que jo no vaig presentar cap esmena March, i que no m’empri per posar el dit a l’ull al PSIB”, exposa:“Vaig defensar una regularització d’aquests immobles perquè era important per a Pollença, i l’Ajuntament hi està per damunt”. Amb la mirada posada en el municipi, reclama avenços al Consell en la construcció de diverses rotondes i recorda que el centre de salut que s’inaugurarà enguany “ve de la legislatura del 2015 al 2019”.

Fonts del Govern admeten aquest ús polític de la figura de l’exconseller i altres batles d’esquerres pel fet, per exemple, que apliquin la Llei d’emergència habitacional a la qual l’esquerra va votar en contra. “L’oposició s’instal·la en el no a tot i després els mateixos ajuntaments socialistes apliquen el que el seu partit ha criticat al Parlament”, justifiquen. Encara que consideren que el tractament amb els batles és “cordial”, aquestes veus admeten friccions amb els consistoris governats per MÉS per Mallorca sobre la cessió d’espais per acollir els menors migrants no acompanyats. Mentre que el PP critica que els ecosobiranistes no hagin posat espais a disposició del Consell, el batle d’Esporles, Josep Ferrà (Pas-MÉS), critica que no se’ls explicàs “quina tipologia d’espais, per a quanta gent, quant de temps i quins recursos” s’havien de menester.

Ferrà ha estat, juntament amb March, entre els batles més crítics amb la llei de la serra de Tramuntana que preparen el PP i Vox. Des d’Esporles, l’ecosobiranista s’ha esforçat a fer contrapès de l’agenda ideològica del PP i Vox a escala autonòmica. “Vàrem retirar la convidada a les festes al president del Parlament, Gabriel Le Senne, després del seu acte d’agressió i deslleialtat contra Aurora Picornell”, assegura: “Amb motiu de la derogació de la Llei de memòria democràtica, vàrem aprovar la primera ordenança municipal de memòria de l’Estat”. En canvi, explica, els ajuntaments de la Serra han col·laborat independentment del seu color polític per reclamar infraestructures o gestionar emergències com la falta d’aigua.

Així, els batles dels principals ajuntaments progressistes opten pel diàleg i un perfil baix, a l’espera que la balança s’inclini a favor seu en els comicis vinents. “El 2027 esper que torni a governar l’esquerra”, confia March.u