La Fiscalia rebutja aplicar la reforma de la malversació en totes les causes del Procés
Reclama que Junqueras segueixi inhabilitat fins al 2030
BarcelonaLa primera galleda d'aigua freda per als encausats per l'1-O la va abocar el jutge Pablo Llarena, i aquest dimecres ha estat la Fiscalia General de l'Estat la que ha confirmat que rebutja l'aplicació dels nous supòsits de malversació pactats per ERC i el PSOE en totes les causes del Procés. És l'ordre que s'ha fet arribar a les fiscalies provincials i que afectarà de forma immediata, per exemple, la causa contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, els dos excàrrecs del Govern a punt de judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Així, la màxima pena de presó podria arribar als 12 anys i la inhabilitació als 30, en lloc dels 4 anys de presó i 6 d'inhabilitació que figuren en el nou tipus penal.
La Fiscalia considera que no cal que hi hagi enriquiment personal per concloure que hi ha ànim de lucre i tira per terra la interpretació que promovien socialistes i republicans quan van impulsar la reforma del Codi Penal. La decisió també afectarà els processats per malversació que hi ha al jutjat 13 de Barcelona, els exiliats i els ja condemnats pel Tribunal Suprem. En aquest últim cas, els fiscals de la causa del Procés ja han reclamat que es mantinguin intacta la inhabilitació d'Oriol Junqueras fins al 2030 i les de Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que expirarien el 2029. Ells quatre són els únics condemnats per malversació, fet que significa que Josep Rull, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart podrien deixar d'estar inhabilitats ben aviat, un cop derogada la sedició. Dependrà de Manuel Marchena i la seva sala.
"L'ànim de lucre exigit pel nou delicte de malversació s'apreciarà en tots els casos en què els responsables actuïn amb consciència i voluntat de disposar del patrimoni públic com si fos propi, destinant-lo a finalitats alienes a la funció pública per aconseguir un avantatge o benefici propi o aliè de qualsevol tipus. Per consegüent, l'ànim de lucre també s'apreciarà quan el responsable del delicte no persegueixi l'obtenció d'un avantatge patrimonial o un increment econòmic personal", conclou l'escrit de la Fiscalia.
Coincidència amb els jutges
És, de fet, exactament la interpretació que ja va fer Llarena quan va actualitzar les euroordres contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, i a la qual ja s'havia adherit la Fiscalia del Tribunal Suprem. Ara, l'ordre de la Fiscalia servirà per harmonitzar la interpretació d'aquest delicte per a la resta de causes que hi estiguin vinculades. No només les del Procés, sinó totes on s'investigui una possible malversació de fons públics.
El punt on, ara per ara, no coincideixen jutges i fiscals és el de l'aplicació dels desordres públics agreujats com a substitut del delicte de sedició. Llarena ho va descartar i ara tothom espera saber quina és la interpretació que en faci Marchena, el president del tribunal del Procés. En canvi, els fiscals encarregats del cas i l'Advocacia de l'Estat defensen que la sedició no pot quedar impune i que cal recórrer als desordres públics agreujats, que també es van reformar a través del pacte entre el PSOE i ERC.
De moment, els advocats d'ERC que representen Junqueras, Forcadell, Romeva i Bassa han presentat els seus escrits de revisió de la sentència demanant la revocació de totes les penes. No ho han fet ni els condemnats de Junts ni tampoc l'advocat de Jordi Cuixart, tot i que el Suprem revisarà les seves condemnes tant si ho demanen com si no.
