Judicialització
Política 24/07/2023

El Tribunal Suprem apunta a Puigdemont i amenaça la investidura de Sánchez

La Fiscalia reclama noves euroordres contra Puigdemont i Comín a Llarena, que interroga a distància Ponsatí

2 min
Puigdemont i Comín, en una imatge recent al Parlament Europeu.

MadridLes urnes han volgut que els camins de Pedro Sánchez i Carles Puigdemont es trobin després del 23-J, i al mig hi ha el Tribunal Suprem. Fa quatre anys les urnes van voler que els camins de Sánchez i Oriol Junqueras es trobessin després del 10-N, i al mig hi havia el Tribunal Suprem, que unes setmanes abans havia condemnat per sedició al president d’ERC i vuit líders independentistes més. La història es repeteix en la governabilitat de l’Estat, lligada a Catalunya i a la judicialització del Procés. L’endemà de les eleccions, la Fiscalia de l’alt tribunal espanyol va presentar un escrit al jutge instructor Pablo Llarena perquè dicti noves euroordres contra els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín, desposseïts de la immunitat arran de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) del 5 de juliol. Caldrà esperar als moviments del magistrat, però la persecució de la justícia espanyola als dirigents exiliats serà un torpede a les negociacions.

Els fiscals del Procés, un quartet partidari de la rebel·lió i contrari als indults que va aprovar Pedro Sánchez, han triat la jornada postelectoral per donar a conèixer la seva petició a Llarena. Fonts consultades per l’ARA argumenten que l’escrit arriba ara perquè no es volia “interferir en la campanya electoral, com s’acostuma a fer quan no hi ha una urgència concreta per complir terminis”. Però tampoc s’han esperat més dies. Fonts socialistes, però, veuen el moviment "clarament intencionat" i amb l'objectiu de "boicotejar la investidura".

“Un dia ets decisiu per formar govern a l’Estat, l’endemà l'Estat ordena el teu arrest”, ironitzava l’expresident de la Generalitat en una piulada a Twitter. Més tard, des de la Fiscalia General de l’Estat puntualitzaven que el ministeri públic ja havia reclamat anteriorment que es reactivin les euroordres contra els exiliats, inclòs l’exconseller Lluís Puig, i que l’escrit d’ahir era un tràmit necessari perquè Llarena havia consultat a les parts com havia de procedir després de la sentència del TGUE. “Encara que aquesta sentència pot ser recorreguda davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el recurs no té efecte suspensiu, per la qual cosa, tenint en compte la situació personal de tots dos –fugits de la justícia i en rebel·lia–, resulta procedent emetre novament ordres de detenció internacionals i europees respecte als dos processats”, justifica la Fiscalia en el seu escrit, que, com a anècdota, cita equivocadament l’exconseller de Salut com a Comyn. A més, recorda que els delictes de malversació que els atribueix el magistrat "comporten penes privatives de llibertat d'entre 6 i 12 anys".

Ponsatí, en llibertat

En una altra situació es troba la també eurodiputada Clara Ponsatí, només processada per desobediència i ja a disposició de la justícia espanyola. Aquest dilluns ha tornat a aparèixer a Barcelona i ha sigut detinguda pels Mossos d’Esquadra. Llarena ha permès que prestés declaració a distància des del jutjat de guàrdia de la capital catalana, si bé s'ha negat a respondre. L’exconsellera d’Educació ha sortit en llibertat i no haurà de comparèixer a Madrid.

stats