PARTITS POLÍTICS
Política 02/01/2022

“Fins i tot ens volen fitxar els fotògrafs”: així és l’opa del PP a Cs

L’estratègia de Casado per arribar a la Moncloa passa per fagocitar els taronges

3 min
El president del PP, Pablo Casado, i la presidenta de Cs, Inés Arrimadas, 
 En una imatge d’arxiu.

Madrid“Ens han fet ofertes a tots, fins i tot als dos fotògrafs que tenim”. Qui parla així és un assessor del grup de Cs al Congrés, una mena de nucli de resistència que s’ha atrinxerat al voltant d’Inés Arrimadas i Edmundo Bal i que no espera més que evitar la catàstrofe final. La situació per a ells és diabòlica. Mantenen pactes amb el PP a Andalusia i en centenars d’ajuntaments de tot l’Estat, entre els quals Madrid, però han estat expulsats dels governs autonòmics madrileny, murcià i, fa només dues setmanes, també del de Castella i Lleó. L’estratègia dels de Pablo Casado amb ells és tan cruel com efectiva. Els van deixant sense oxigen a poc a poc fins a deixar-los una única sortida: o integrar-se al PP o desaparèixer.

Dilluns passat, Arrimadas admetia en una entrevista a El País que la negociació amb els populars per entrar en diversos governs autonòmics i ajuntaments el 2019, quan Albert Rivera encara liderava la formació, va ser un “gran error” perquè van “regalar quatre governs autonòmics al PP en el seu pitjor moment”. Ara els taronges estan en una situació d’extrema debilitat i Casado ha olorat sang. El secretari de comunicació del PP, Pablo Montesinos, va respondre l’endemà de l’entrevista acusant Arrimadas de “mentidera” per haver dit que el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, obeïa ordres de Génova quan va decidir avançar les eleccions. El clima entre les dues formacions s’ha tornat irrespirable, però a Ciutadans descarten qualsevol moviment per acostar-se a Pedro Sánchez. Estan, doncs, entre l’espasa i la paret, perquè l’únic soci potencial que tenen, el PP, els vol fagocitar i ells no tenen on fugir.

L’ofensiva, en funció del territori

Recordem que els populars tenen una persona encarregada específicament d’aquesta missió. L’exsecretari d’organització de Cs Fran Hervías va abandonar el partit el març passat i tot seguit es va afiliar al PP. Des d’allà dirigeix les operacions per captar el màxim de càrrecs de la formació taronja per al partit. Com a cervell de l’expansió de Cs per tot l’Estat, coneix perfectament quins són els perfils que poden interessar al PP.

De moment, el grup de 10 diputats al Congrés ja s’ha reduït a 9, perquè Pablo Cambronero se n’ha anat al grup mixt. Amb Arrimadas embarassada, a la pràctica en el dia a dia són vuit. “L’estratègia del PP varia en funció de cada territori. Allà on sempre han sigut hegemònics no ens intenten comprar perquè tenen molta gent per col·locar. Però hi ha llocs on sí que els fem falta”, reflexiona l’assessor dels taronges. A Castella i Lleó, per exemple, un dirigent de Cs explica a l’ARA que les ofertes han vingut més per la banda del PSOE, ja que el PP sempre hi ha governat amb majoria absoluta. “El PSOE va fer oferiments a tres procuradors [diputats] quan va presentar la moció de censura i una d’elles va deixar el partit. Mañueco temia que això li pogués tornar a passar”. D’aquí que anticipés les eleccions per al 13 de febrer.

A Múrcia el PP va reaccionar a la moció de censura del PSOE i Cs oferint càrrecs a tres diputats taronges, que no van dubtar a trair el seu partit i avui ocupen llocs a l’administració murciana. També la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va pescar en aigües de Ciutadans al mantenir com a consellera de Cultura Marta Rivera de la Cruz i creant un càrrec ad hoc per a Toni Cantó, exlíder taronja al País Valencià. Situats entre dos focs hi ha ara mateix centenars -si no milers- de càrrecs de Cs pendents del futur polític de la seva formació, alguns tan importants com la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, o el vicepresident andalús, Juan Marín. Si queden fora de les Corts de Castella i Lleó no és descartable una nova onada de desercions. Fins i tot dels fotògrafs.

stats