Política 23/09/2021

Les Balears rebran com a mínim 550 milions d'euros en cinc anys pel factor d'insularitat

Aquesta assignació econòmica del REB serà de 183 milions d'euros als pressupostos del 2022

4 min
Francina Armengol i Maria Jesús Montero, en el moment de l'arribada de la ministra d'Hisenda a Raixa.

BunyolaLes Balears rebran un mínim de 550 milions d'euros durant els pròxims cinc anys gràcies a la inclusió del factor d'insularitat en els pressupostos de l'Estat. Aquesta assignació econòmica del Règim Especial de les Balears (REB) s'hi inclourà per primera vegada enguany i estarà dotada amb 183 milions d'euros, xifra que es desglossa en 110 milions d'euros que s'incorporaran cada any i 73 milions que compensen la manca d'aquesta dotació des que es va aprovar el REB el 2019.

Així ho ha anunciat aquest dijous la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, després de la reunió de la comissió bilateral mixta d'Economia i Hisenda, la qual s'ha fet a Raixa i ha servit per fixar un mètode de càlcul i una quantitat per al factor d'insularitat –la dotació econòmica que ha de col·locar les Balears a la mitjana de les inversions estatals. "Avui feim realitat aquest factor d'insularitat, i hem treballat perquè sigui sostenible a mitjà termini", ha manifestat Montero en acabar la trobada. La ministra ha destacat que "es deixa una metodologia establerta i que els càlculs futurs es basaran en una anualitat de 110 milions d'euros". "Com que l'economia continuarà creixent, aquest mètode implica que almenys 550 milions d'euros vindran a les Illes Balears en cinc anys, per desenvolupar projectes emblemàtics que tinguin capacitat de transformació", ha afegit.

A partir d'ara, hi haurà una comissió tècnica de seguiment, l'objectiu de la qual serà, segons ha dit la ministra, "identificar àrees prioritàries d'actuació". "L'objectiu del factor d'insularitat, més enllà dels números, és la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de les Illes", ha continuat. Ara, "la darrera passa que queda és l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat, i no tenc cap dubte que així serà. L'1 de gener estarem treballant en els projectes que es posaran en marxa a partir del 2022", ha dit, a més de qualificar de "justa" la reivindicació del factor d'insularitat.

Sobre el mètode de càlcul, Montero ha explicat que s'ha agafat el període entre el 2015 i el 2018 i que la base de 110 milions d'euros "evolucionarà en funció de les inversions de l'Estat". "Els pressupostos creixeran any rere any i el capítol d'inversions s'anirà alimentant. A la comissió tècnica de seguiment també es tindrà en compte que es podran dur a terme projectes plurianuals, així que l'assignació del factor d'insularitat es pactarà "cada any". "Es preveu que el factor evolucioni a l'alça", a dit la ministra, a més d'insistir que hi haurà 550 milions d'euros en cinc anys "com a mínim". A més, Montero ha destacat que els 110 milions d'euros de base han estat de la "part alta" de la forquilla de negociació.

Per la seva banda, Francina Armengol ha remarcat que la reunió de la comissió mixta és una "passa històrica" i ha agraït "al conjunt de la societat" la feina que s'ha fet perquè el factor d'insularitat sigui una realitat. "El règim especial s'ha anat complint quant a inversions energètiques i transport de mercaderies. Hem anat complint, però mancava el factor d'insularitat, una partida pressupostària específica que ens posi a la mitjana de la inversió per càpita", ha explicat, a més de reiterar que el Govern "continuarà lluitant perquè arribi el desenvolupament de la part fiscal". La presidenta també ha remarcat que el factor d'insularitat s'ha calculat "amb la població del 2020", i que els 73 milions de compensació "venen per a inversions que ja s'han fet enguany". Pel que fa als projectes, ha aclarit que serà el Govern qui els proposi.

Quant al règim fiscal, Montero ha dit que té present aquesta mancança del REB i ha recalcat que queda "per davant" la resta de la legislatura per treballar-ho, a més de subratllar que el govern espanyol s'ha centrat a minimitzar els efectes de la pandèmia de coronavirus.

A més de la presidenta del Govern, Francina Armengol, també han assistit a la trobada la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez; el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes (Podem), i el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir (MÉS per Mallorca).

Cal recordar que part del REB es va aprovar mitjançant un decret llei el febrer de 2019 . A més del 75% de descompte de residents i descomptes per a transport de mercaderies, incloïa el factor d'insularitat, una assignació econòmica que s'havia de calcular cada any perquè les Illes estiguessin a la mitjana de les inversions territorialitzades de l'Estat. El que no va tirar endavant va ser el règim fiscal, ja que qualsevol mesura que afecti la fiscalitat de l'Estat no es pot aprovar amb un decret llei, sinó que s'ha de tirar endavant com a projecte de llei.

El factor d'insularitat ha arribat amb un any de retard. El 2020 no es podia aplicar perquè els pressupostos del govern espanyol es varen prorrogar. Però l'executiu espanyol no va aplicar el seu propi decret llei i no el va incloure als comptes d'enguany. Això va provocar que, a iniciativa d'El Pi i gràcies al suport de MÉS per Mallorca, el PP, Més per Menorca i Ciutadans, el Parlament presentàs un recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos estatals. El Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs el mes de maig.

La reforma del sistema de finançament

Un altre dels temes que han centrat la compareixença de Montero ha estat la reforma del sistema de finançament. La ministra ha demanat que les comunitats autònomes abandonin "els posicionaments de greuges territorials" i ha assenyalat que "aquest debat no pot conduir cap a la confrontació". La titular d'Hisenda ha apostat per avançar mitjançant "acords parcials" a cada una de les variables que defineix el model. "M'estim més abordar cada bocí del model d'una manera diferenciada", ha continuat, a més de recordar que el novembre presentarà a les reunions bilaterals amb les autonomies "una proposta sobre població ajustada", la qual tindrà en compte factors com l'envelliment, la població infantil o la dispersió.

Pel que fa a la reclamació del Govern perquè l'Estat també tingui en compte la superpoblació de les Balears, Montero l'ha comparada amb les de l'Espanya despoblada i ha destacat que "la complexitat" del model autonòmic fa que s'hagin de tenir en compte elements molt diferents. Per últim, la ministra ha destacat que el finançament també requerirà la implicació del Congrés, perquè "és una llei orgànica que ha de tenir una majoria qualificada".

stats