Negociacions per a la investidura a l'Estat

¿Una estratègia compartida entre bascos i catalans a Madrid?

Històricament no han anat de bracet, tot i compartir molts dels objectius, però la investidura de Sánchez ofereix una oportunitat de col·laboració

3 min
Otegi i Junqueras ahir a Durango.

BarcelonaEls partits sobiranistes catalans i bascos tenen la clau de la investidura de Pedro Sánchez i ja n'han plantejat les condicions. Des de Catalunya, i amb l'horitzó de l'autodeterminació, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha fixat l'amnistia i la mediació com a passos previs perquè Junts doni suport als socialistes. ERC també ha posat l'amnistia com a "línia vermella" i comparteix amb els juntaires l'objectiu de l'autodeterminació. A l'arena basca les negociacions són força diferents –i molt més còmodes per al PSOE, tot i que ja sap que haurà de pagar penyora–. Abans de la reunió d'aquest divendres amb Puigdemont a Waterloo, el PNB havia proposat, per boca del lehendakari, Íñigo Urkullu, una "convenció constitucional" que permeti l'encaix de les nacions històriques de l'Estat –sense reformar la carta magna– en una Espanya "plurinacional". El líder de Bildu, Arnaldo Otegi, li va respondre que la proposta d"'encaix nacional" ha de ser "conjunta" i no pas d'un partit, però que cal abordar les reivindicacions nacionals. En l'actual panorama hi ha tants matisos com partits i una diferència notable del context polític dels territoris, ¿però és possible una estratègia compartida entre bascos i catalans?

Fins ara han anat sovint per camins separats malgrat tenir un objectiu comú. El consens era difícil abans del 2011 davant unes circumstàncies molt marcades pel terrorisme d'ETA, però també pel concert econòmic de què gaudeixen les institucions basques. El periodista expert en el conflicte basc Antoni Batista, en el seu llibre Catalunya i Euskadi: nació còncava i convexa (Angle Editorial), resumia la trajectòria dels sobiranismes català i basc amb la metàfora que mentre que el Principat es caracteritzava per la concavitat –el pacte i el consens–, Euskadi anava per la convexitat, per la situació conflictiva amb l'Estat amb el terrorisme d'ETA pel mig. "Ara hi ha hagut un canvi de paradigma total, i la concavitat i el pactisme és l'estratègia dels bascos i la confrontació o convexitat la dels catalans", assegura a aquest diari Batista, que subratlla que en el cas català sempre s'ha tractat d'un moviment pacífic.

El final d'ETA el 2011 va canviar el panorama de dalt a baix: Bildu ha obert un nou cicle apostant netament pel pacte i ja ha segellat acords electorals amb ERC de coordinació i horitzó comú. En canvi, la tradicional entesa entre el PNB i CiU ja no existeix perquè, com explica la politòloga Mariona Lladonosa, autora de diversos llibres sobre el nacionalisme català, es caracteritzava per participar en la governabilitat de l'Estat per poder recollir els fruits d'acord amb pactes centrats en millores per als seus territoris. Una estratègia de la qual Junts, l'hereu polític més pròxim a l'espai de CiU, s'ha distanciat, tot i que tal com va explicar l'ARA hi ha hagut un desgel de les relacions entre totes dues formacions. Tant Lladonosa com Batista destaquen el canvi substancial d'aliances de l'esquerra abertzale, que tradicionalment s'entenia amb la CUP, però ara ha apostat per centrar-se per créixer.

Batista ja reflexionava el 2011 sobre la necessària confluència entre bascos i catalans per exigir units les seves aspiracions nacionals a Madrid. "Un independentisme cordial, en el qual uns i altres es convencin que l'aclaparadora lògica que els independentistes han d'estar units és prèvia a la resta". La investidura de Sánchez pot ser una oportunitat en aquest sentit, però, en tot cas, "la col·laboració parlamentària entre l'independentisme català i el basc [sobretot ERC i Bildu] és la més gran des de la cooperació en la Segona República entre el PNB i els republicans per a la llei de contractes de conreu", i afegeix que l'entesa entre el sobiranisme "possibilista" és la més ferma.

Punts en comú

La llista de desavinences històriques entre els partits bascos i catalans també és àmplia. Van des de l'aprovació dels pressupostos del govern estatal de Rajoy el 2017 i el 2018 per part del PNB, quan l'autogovern català encara estava intervingut per l'article 155, fins al vot a favor de CiU a la llei de partits el 2002, que va permetre il·legalitzar Batasuna, amb un no rotund dels nacionalistes bascos. Mentrestant, l'esquerra abertzale i la catalana estaven separades per l'abisme de la violència i amb el cop dur de l'atemptat d'Hipercor, el 1987, que les va distanciar fins i tot més. Però el context actual pot ser propici per a una agenda nacional més compartida.

Hi ha, però, un factor que li pot complicar la governabilitat a Sánchez encara que arribi a ser investit: necessita pactar amb quatre partits que són rivals entre ells als seus territoris. El PNB i Bildu, d'una banda, i Junts i ERC, de l'altra, competeixen pels votants i per les institucions de cada territori i el PSOE haurà de filar prim per no menystenir cap dels actors. Esquerra, soci preferent la legislatura passada, ja ha evidenciat la seva incomoditat en els darrers dies. Ara bé, Lladonosa diu que un escenari de repetició electoral pot no interessar cap dels actors sobiranistes, els que més pateixen l'efecte del vot útil a les generals.

stats