Estrasburg estudiarà si l'Estat es va excedir en la condemna de l'1-O

BarcelonaPas clau per a les causes del Procés a Europa. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit els recursos que els nou ex-presos polítics van interposar contra la sentència de l’1 d’Octubre del Tribunal Suprem. Així, Estrasburg accepta estudiar les possibles vulneracions de drets fonamentals que han al·legat tots els exconsellers del Govern –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Joaquim Forn–, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exlíders de l’ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart arran del Procés. Tots acusen el Regne d’Espanya de no respectar els seus drets i col·lidir directament amb el Conveni Europeu de Drets Humans, ja que consideren que, al llarg del procediment judicial, no se’ls va respectar el dret a la llibertat de manifestació i reunió, a la presumpció d’innocència ni al jutge predeterminat per llei, entre d'altres. I ara què? Un cop el TEDH ha pres la decisió, després de dos anys d’estudi preliminar sobre l’admissibilitat, l’Estat ha de moure fitxa: Estrasburg dona a Espanya fins al 12 de gener del 2024 perquè es posicioni sobre tot un seguit de preguntes després de llegir les al·legacions dels líders independentistes. 

La primera qüestió és la següent: “¿El Tribunal Suprem, quan va condemnar els recurrents, va aplicar de forma imprevisible i expansiva la intervenció del delicte de sedició o malversació, contràriament a l’article 7 de la Convenció Europea?”. Aquest article citat del Conveni vetlla per tal que ningú pugui ser condemnat sense previsió legal i és una de les vulneracions que denuncien els independentistes. Des de l’inici, els advocats del Procés han defensat que no hi havia delicte amb l’1-O perquè la convocatòria il·legal de referèndums s’havia despenalitzat. Però no és l’única qüestió que el TEDH planteja a Espanya. També demana si els recurrents han estat condemnats per l’exercici del dret de llibertat d’associació i expressió, si se’ls ha vulnerat el dret de defensa o si se’ls ha privat d’un judici amb garanties d’imparcialitat.

L’admissió d’aquesta causa és clau per als líders del Procés, perquè implica que Estrasburg revisarà la resolució del Suprem i determinarà si va ser correcta o es va excedir, com fa anys que lamenten. En aquest sentit, si donés la raó als ex-presos polítics, Espanya hauria de rectificar l’actuació i també deixaria en l’aire les causes pendents pel referèndum: tant la dels exiliats, amb l’expresident Carles Puigdemont al capdavant, com les del sottogoverno del 2017.

La decisió d’estudiar el cas arriba dos anys després que la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1 d’Octubre esgotés totes les instàncies internes dins l’Estat: els polítics condemnats van recórrer sense èxit al Tribunal Constitucional, que va fer pinya (tot i que no per unanimitat) amb la sentència de fins a 13 anys de presó per sedició. No es tracta de la primera causa, en tot cas, que arriba al TEDH, ja que també n’hi ha d'altres de pendents relatives als drets polítics dels presos o la que va ser impulsada pels exmembres de la mesa del Parlament Josep Costa i Eusebi Campdepadrós (Junts) per defensar el dret de la cambra catalana a debatre i aprovar resolucions sobre l’autodeterminació i la monarquia.

Efectes en la investidura

La resolució d’Estrasburg sobre la sentència de l'1-O, a la qual ha tingut accés l’ARA, recull els fets que van passar l’any 2017, des de l’aprovació de les lleis de desconnexió i la suspensió per part del Tribunal Constitucional, fins a la celebració igualment del referèndum de l’1 d’Octubre i la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017, a més de l’aplicació de l'article 155 de la Constitució. I no només això: també recull com l’expresident Carles Puigdemont –que no ha estat jutjat– va marxar d’Espanya per evitar ser encausat i, alhora, esmenta les mesures que ha pres en els darrers temps la Moncloa per pal·liar els efectes penals del Procés, des dels indults fins a la reforma del Codi Penal amb la derogació de la sedició i la modificació del delicte de malversació. I això darrer no és fútil: qui ha de respondre les preguntes d’Estrasburg és –a través de l’Advocacia de l’Estat– el govern espanyol, que en paraules del president en funcions, Pedro Sánchez, ha defensat que “la crisi política no hauria hagut de derivar mai en una acció judicial”.

La decisió arriba en plenes negociacions entre el PSOE i els independentistes sobre la investidura de Pedro Sánchez, en què una de les qüestions clau sobre la taula és l’amnistia. Quins efectes pot tenir? Experts consultats consideren que si s’extingeix la responsabilitat penal derivada de l’1 d’Octubre, la causa d’Estrasburg podria decaure i, per tant, el tribunal europeu no s’arribaria a pronunciar sobre la sentència del Tribunal Suprem. De fet, ja hi havia la possibilitat que la causa de l’1-O al TEDH quedés arxivada per la derogació de la sedició i la reforma de la malversació, tot i que finalment no ha estat així. Per quin motiu? Cal tenir en compte que una de les condicions del tribunal europeu per pronunciar-se sobre un cas és que els demandants mantinguin la condició de “víctimes”. Un supòsit que no es compliria en cas que tots els implicats en el referèndum del 2017 quedessin lliures de condemnes gràcies a una llei d’amnistia. S’ha de veure si aquest nou escenari té efectes en els incentius de les parts per arribar o no a un pacte.