Martí March: “Estam disposats a canviar el redactat de l'avantprojecte de llei”

PalmaAl conseller d’Educació, Martí March, li agrada deixar anar de tant en tant que és “independent [del PSIB] però no independentista”, tot i que aviat afegeix que el dels socialistes és el partit amb què té més punts en comú. Afronta l’entrevista amb una còpia enquadernada de l’avantprojecte de llei d’educació de les Illes Balears damunt la taula. El text ha rebut crítiques del PP, Cs i Vox, per una pretesa imposició del català, i de MÉS i l’STEI, per no blindar-ne el paper vehicular. La còpia de la proposta de llei està oberta per l’article 122, que duu el títol Principis del model lingüístic.

Fa més de dues dècades que es varen transferir a les Balears les competències en educació. Per què s’ha tardat tant a preparar una proposta de llei?

Els primers deu anys era molt complicat fer una llei perquè s’havia de gestionar adequadament. No crec que José Ramón Bauzá, quan va governar, tingués intenció de fer una llei d’educació, i millor que no la fes. El 2015, abans de parlar d’una llei, havíem de pacificar el món educatiu, revertir les retallades i fer política en positiu. Al final de la legislatura passada ja teníem el document Illes per un pacte, aprovat pel Consell Escolar i que es va remetre al Parlament, però no hi havia temps material per fer una llei d’educació, i fer-la al final d’una legislatura és una mica suïcida, perquè es confon en el debat electoral. Però vàrem fer un esborrany de llei, i ara que hem començat una nova legislatura, hem reprès la feina. L’avantprojecte es fonamenta en l’Estatut d’Autonomia, en la transferència de les competències d’educació que es varen fer l’any 1998, en la Llei de Normalització Lingüística i en el document Illes per un pacte. Si tot va bé es pot aprovar a final del 2021.

Ara és un bon moment per cercar consens polític per a aquesta llei? L’extrema dreta ha entrat al Parlament, on ja hi havia Ciutadans, i el PP post-Bauzá continua atacant la llengua pròpia.

No sé si hi ha un bon moment per fer un pacte educatiu, perquè s’ha demostrat, no només a Espanya, sinó en general, que els pactes en educació són molt complicats. Ara, quin és el moment? Jo dic a principi de legislatura. Volem aconseguir un consens, que és la manera de blindar al màxim una llei.

Pel que fa al consens de la comunitat educativa citau sovint el document Illes per un pacte

No, perquè ha estat el document que més consens ha tingut a les Illes Balears. No el varen firmar ni l’STEI, ni CCOO, ni UGT, etc., però ho varen fer l’Assemblea de Docents, tots els grups polítics i 60 o 70 entitats, inclosos els sindicats de la concertada. I no el varen firmar per un conflicte que ha sorgit, el tema lingüístic, i per la capacitat dels centres de gestionar places de docents.

Voleu dir dels equips directius.

Sí, dels equips directius. La llei de Catalunya en aquest sentit és molt agosarada respecte de la nostra, nosaltres no hem anat tan lluny, deim que és possible perfilar places, no volem que digitin algú, però sí que els equips directius puguin dir quines característiques els calen. Continuu pensant que el consens que es va aconseguir amb Illes per un pacte és importantíssim. I aquesta llei també està fonamentada en la Llei de Normalització Lingüística, aprovada, com l’Estatut, on es diu que el català és la llengua pròpia de les Balears, i el Decret de Mínims, amb un govern d’un PP regionalista.

Un PP diferent de l’actual.

Regionalista. El senyor [Gabriel] Cañellas, no sé si era molt defensor de la normalització lingüística en el nivell escolar, però ho va possibilitar. I per això la conflictivitat lingüística a les Illes Balears no va tenir el caire del País Valencià.

És perquè s’ha de cercar el consens polític, que l’avantprojecte no situa el català com ‘la’ llengua vehicular de l’ensenyament? I que tampoc se n’estableix un mínim de presència?

Cerca forjar un consens, però més que el polític el que m’interessa és el consens educatiu. Si es miren els principis generals de la llei, parlen de la construcció d’un sistema plurilingüe que tingui com a eix central la llengua catalana.

L’article 122, apartat D, és molt clar: parla de “l’ús de les llengües oficials com a llengües vehiculars de l’ensenyament”. Les llengües oficials són el català i el castellà. Per tant, totes dues són llengües vehiculars.

Efectivament. Però m’agradaria que ho llegissin tot. Hi ha el principi, que és una declaració important.

És una declaració d’intencions, no forma part de l’articulat.

S’ha de llegir tot, l’article 122, el 123... l’avantprojecte no va en contra del català. He sentit que parlen de retrocés, no hi ha retrocés enlloc. És una llei oberta, no és una llei tancada.

Descartau canviar el text de l’avantprojecte de llei perquè hi quedi més clar el paper vehicular del català?

No, no només no ho descartam, sinó que el gener començarem a fer reunions amb tota la comunitat educativa, econòmica, social i amb els grups parlamentaris. I els demanarem aportacions per escrit. Estam disposats a canviar el redactat, efectivament, i conceptes, perquè és un punt de partida. Volem que la gent aporti i se senti seva aquesta llei. Com més complicitat i consens trobem, més forta i blindada serà. Treballarem perquè aquesta sigui una llei amb què tothom se senti més o menys còmode. Hem de trobar el llenguatge que deixi clar que el català és la llengua vehicular bàsica de l’ensenyament. Amb un concepte que podria ser aquest: ‘llengua habitual’. No és un concepte estadístic, però és molt significatiu. A mi m’agradaria que es miràs una llei com la de Catalunya, en la qual no es parla de percentatges.

Catalunya té aplicada la immersió lingüística, que va bastant més enllà del Decret de Mínims.

D’acord, però aquí hi ha el Decret de Mínims i hi ha immersió. Nosaltres volem que es puguin dur a terme programes d’immersió lingüística, però també projectes de no immersió, perquè hi ha centres que no la volen, públics i centres concertats. Hem de tenir una pluralitat de models lingüístics amb un objectiu clar. Per una banda, que la gent quan surti d’un sistema escolar sàpiga català, castellà i un tercer o quart idioma estranger. Treballarem perquè es pugui fer un tipus de decret que possibiliti aquesta qüestió, que el català sigui llengua bàsica i habitual de l’ensenyament, i que realment el castellà pugui ser una llengua d’ensenyament.

Es critica que el text actual desaprofita una oportunitat per reforçar la situació del català a l’ensenyament.

Em sembla una anàlisi a la defensiva.

És a la defensiva perquè hi ha el precedent del trilingüisme del president Bauzá, que cercava minar el català. Potser no desconfien del vostre Govern, sinó del que pot passar després?

S’ha dit que hem de blindar el català, i quan es xerra de blindatge, m’espant. Vull blindar el dret a l’educació, el dret a la salut, a les pensions. He estat de la junta directiva de l’Obra Cultural Balear, sé que el català és una llengua minoritària, que està en perill de ser minoritzada, i que la feina que ha de fer l’escola és fer-ne possible la sostenibilitat. Si el català ha sobreviscut fins ara, a les Illes Balears, és gràcies a l’escola. Una altra cosa és l’ús que se’n fa, em preocupa més el que passa fora de l’escola que el que passa dins.

No es reforçaria la situació del català si la mateixa llei, i no un decret, en marcàs d’alguna manera un mínim d’hores lectives?

Mira, jo les rigideses, un número... El Decret de Mínims parla d’un mínim del 50%. Però si un centre funciona per projectes i no per assignatures, com es fa? La flexibilitat ha de formar part de qualsevol acció educativa. I, a més, mira a Espanya quantes lleis d’educació hi ha hagut.

La tramitació no és la mateixa, us plantejau fer la llei a dos anys vista. Fer un decret és molt més ràpid.

No sé ni si és constitucional fer un decret llei d’aquest tipus de coses. En tenc els meus dubtes.

Si ja es va fer, amb el Tractament Integrat de Llengües de Bauzá.

Però és que això és el que jo vull remarcar: venim d’una experiència d’un partit que tenia una majoria absolutíssima, 35 diputats, ara en té 16. I va fer el que va voler. Per tant, nosaltres volem, entre cometes, blindar al màxim el català a l’escola. El problema és com ho feim. Aquestes és el debat, i pensam que el que hem d’assolir és el màxim consens educatiu, social i polític perquè això sí que enfortirà la llei. Sé que és possible un consens polític a partir d’uns partits determinats cap a l’esquerra, ho sé, però també hem de veure si com a mínim es pot intentar que no hi hagi en el català una confrontació brutal, perquè quan hi ha confrontació el català perd.

De moment, l’STEI i MÉS ja han criticat l’avantprojecte.

No entraré en les formes de MÉS. No hi entraré perquè em va doldre. No es pot boicotejar des de fora una cosa que fins i tot MÉS ha realitzat, perquè aquest projecte de llei va passar per totes les direccions generals, tal com marca la normativa, totes les direccions generals i el Consell Escolar, i s’ha enviat a totes les conselleries del Govern. Estic parlant en general d’una direcció que se n’anava, evidentment, ja havia xerrat amb la nova direcció, estam en contacte. Som membre del Govern i et puc assegurar que dins el Govern no hi ha tensions, hi pot haver petites discrepàncies, lògicament, però no hi ha tensions.

Política Lingüística va dir que hi estava a favor?

No et diré directament el que va dir cadascú, perquè m’estim més no entrar en debats interns. El que ens molesta és intentar primer fer un debat de la llei només en temes de català. La llei és molt més àmplia i es posa el català en una situació de conflictivitat política. La visceralitat no és bona. Ens hi deixarem la pell, amb aquesta llei. L’únic que critic és com es va donar a conèixer una posició d’una direcció que se n’anava, amb unes formes discutibles.

Sou optimista amb les possibilitats de seduir el PP?

El PP s’ha de plantejar què vol ser de gran. Estic convençut que Ciutadans i Vox no estan en la línia del Pacte, tot el contrari. El PP ha de definir si vol una línia política més central o més de dretes. Si vol ser un apèndix de Vox o si vol tenir autonomia pròpia amb una capacitat de centralitat política. M’agradaria tenir un màxim consens, torn a repetir-ho. Però vull un consens de veritat. No vull un consens fals, formal.

Heu parlat de flexibilitat. Hi ha sectors del PSC que, a Catalunya, defensen flexibilitzar la immersió lingüística. Ho deis en el mateix sentit?

No. El Decret de Mínims no és un decret d’immersió lingüística. Dic que la normativa que facem d’Educació ha de ser flexible. Tenim un any i mig per arribar a acords, en què tothom que vulgui consensuar se senti al més còmode possible. I ens avalen quatre anys en què hem fer una defensa brutal del català.

Un informe d’enguany de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), de la vostra pròpia conselleria, indica que el 25% dels alumnes de sisè de Primària té un nivell baix o molt baix d’expressió oral en castellà, però que en català aquest percentatge es dispara fins al 45%.

Aquí hi ha una qüestió que també vull plantejar: les Illes Balears són la comunitat amb un percentatge d’immigració més alt. L’escola està fent una feinada d’integració lingüística. Si l’escola no existís, el català ja hauria desaparegut. Ara bé, si no hi ha un ús social de la llengua, el català serà una llengua llatinitzada, morta. Quan hi va haver el debat sobre si el català havia de ser un requisit o un mèrit per entrar a l’Administració... si vols que el català s’utilitzi, has de fer que sigui obligatori. L’Administració està fent una bona feina. Quins són els problemes que tenim? Els mitjans de comunicació, les xarxes socials... la majoria de televisions són castellanes, IB3 té un nivell d’audiència molt baix i el de TV3 tampoc no és gaire alt.

En quin termini es farà realitat la gratuïtat de l’escolarització de 0 a 3 anys?

Hi ha dues qüestions. Una, la universalització, arribar a un màxim de nins, perquè cal dir que hi ha famílies que no els volen dur encara a l’escola. I l’altra, d’una gratuïtat progressiva. Si hi ha una implicació del govern central, de les comunitats autònomes, dels ajuntaments, dels consells insulars, i, evidentment, de les famílies, crec que podrem assolir al final de la dècada del 2020 un bon nivell d’universalització i de gratuïtat.

S’hauria de treballar perquè l’ensenyament de la religió a l’escola fos des d’una perspectiva aconfessional?

Vull que el fet religiós s’ensenyi a l’escola, ho tenc claríssim. Cultura religiosa o història de la religió. I crec que per fer-ho bé hi ha d’haver un acord sobre com tractar-la d’una manera distinta a com es fa ara. Però això significa replantejar els acords amb el Vaticà i, si es replantegen, s’ha de parlar amb la comissió islàmica, amb la comissió jueva i amb la comissió evangèlica. Em preocupa que totes les religions entrin al món de l’escola, però no tenim la competència. I [amb l’Islam] hem hagut d’aplicar-ho perquè hi havia demandes de famílies al respecte.

Amb la situació actual, si famílies de religions evangèliques o jueves demanassin el mateix, també s’hauria de fer classe des de la perspectiva de la seva pròpia creença.

Efectivament.

I que altres religions, com la budista, per exemple, no ho puguin fer... no és discriminatori?

De moment no hi ha un acord de la teologia budista i l’estat espanyol, però aquestes quatre religions sí que tenen comissió, es va fer l’any 1992, si bé l’acord amb el Vaticà quasi és preconstitucional. No es pot entendre Europa, Espanya, ni el món, sense la religió. Quan era professor ja ho deia: és el millor invent del món. Totes les societats primitives tenen una religió, déus, o el que sigui, la transcendència forma part de la naturalesa humana. Ara, a l’escola hi ha d’haver totes les religions, per això, dic jo, crec que ens hem de posar d’acord a treballar des d’una perspectiva al més objectiva i neutra possible.

I veis factible que a escala estatal es faci una reforma en aquest sentit?

M’agradaria. No sé si serà possible. Quan hi hagi govern, en parlarem.

L’abandonament escolar prematur és el problema més greu a què s’enfronta el sistema educatiu balear?

És un dels problemes més greus, no del sistema escolar, sinó de la societat a les Illes Balears. Pensa que l’abandonament escolar al País Basc és del voltant d’un 7%. Ara aquí és d’un 24%, però a principi dels 2000 era d’un 40%. L’abandonament escolar prematur és el dels al·lots de 18 a 24 anys que no fan l’educació postobligagòria. I per combatre’l necessitam que la gent es tituli a l’ESO, i places de Batxillerat, Formació Professional i universitat. Les dades indiquen que cada vegada hi ha més gent que es titula a l’ESO. Però al País Basc per entrar a les empreses s’ha de tenir qualificació. Aquí les empreses del turisme no fan de la qualificació un element per entrar en el sistema.