Entra en vigor la llei que requalifica automàticament sòl rústic per fer-hi milers de pisos
Els ecologistes i l'oposició d'esquerres critiquen que la norma d'obtenció de sòl és una de les principals agressions territorials de la democràcia
PalmaLa Llei 4/2025 d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics a les Illes Balears ha entrat en vigor aquest dijous. La norma que permet requalificar de manera automàtica centenars d'hectàrees de sòl rústic per fer-hi pisos i que intensifica la pressió sobre el sòl urbanitzable s'ha publicat al BOIB a primera hora.
Els especialistes es mostren sorpresos que la publicació i l'entrada en vigor siguin el mateix dia, ja que normalment passen almenys 24 hores entre la inclusió al BOIB i l'inici de la vigència. En tot cas, la redacció de la norma recull literalment els acords als quals varen arribar el PP i Vox, i que suposen obrir la porta a la construcció d'edificis al sòl rústic. En el cas de les poblacions de més de 20.000 habitants, no hauran d'esperar a esgotar el sòl urbà i urbanitzable, que és el que marcava la normativa vigent fins ara. D'aquesta manera, Palma, Calvià, Manacor, Marratxí, Llucmajor, Inca, Alcúdia, Eivissa, Santa Eulària des Riu, Sant Josep de sa Talaia, Ciutadella, i Maó podran decidir si volen aplicar aquest model i omplir les Àrees de Transició —sòl rústic que envolta els nuclis principals— d'edificis de pisos.
La norma ha provocat molta indignació entre l'oposició política, els col·lectius ecologistes i els veïns de diferents àrees rurals, principalment de Palma, que han alçat la veu per demanar que es repensi una mesura que consideren macrourbanitzadora i que, segons especialistes com el portaveu del GOB a la Ponència tècnica d'urbanisme del Consell de Mallorca, Macià Blázquez: "renuncia a la planificació i potencia l’especulació i l’impacte ambiental negatiu" sobre un territori castigat.
Perquè es pugui implantar aquesta norma a Palma, serà necessari que Vox hi voti a favor, ja que la llei preveu un filtre municipal per a la seva aplicació. Però fa només unes setmanes, el portaveu del partit d'extrema dreta a Palma, Fulgencio Coll, va dir que el més lògic era esgotar primer el sòl urbanitzable i l'urbà abans de consumir extensions de rústic que tenen un important valor territorial i patrimonial. El batle de Palma, Jaime Martínez, no podrà tirar endavant l'aplicació d'aquesta norma sense Vox.
La llei generarà, segons les veus crítiques i els càlculs elaborats per l'ARA Balears, més d'un milió de places residencials, si es té en compte que, a més de poder urbanitzar directament el sòl rústic, es podran intensificar en un 45% els sòls urbanitzables dels municipis de més de 10.000 habitants.
Projectes residencials estratègics
Per dur a terme actuacions requalificadores, la llei incorpora la figura dels projectes residencials estratègics, una eina administrativa per accelerar aprovacions integrant planificació, reparcel·lació i urbanització en un únic tràmit. Segons el Govern, això és vital per "pal·liar el problema de l’habitatge", com ha defensat el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo.
Aquests projectes no es podran fer a tots els sòls rústics, sinó únicament en aquells en contacte amb sòl urbà i urbanitzable. A més, tots els pisos que es facin en àrees de transició han de ser de règim de protecció —habitatge públic o de preu limitat. Aquest percentatge es podrà reduir al 75% si es justifica una inviabilitat econòmica reconeguda per l’Ajuntament.
En els projectes desenvolupats sobre sòl urbà o urbanitzable en municipis de més de 10.000 habitants s'hi ha de reservar com a mínim el 50% de l’edificabilitat residencial per a habitatges amb algun règim de protecció pública o de preu limitat. La resta d’edificabilitat es podrà destinar a habitatges lliures, on els promotors esperen fer-hi un gran negoci.
Per al GOB, es tracta d'una “destrucció definitiva del sòl rústic”. L'entitat carrega contra la llei perquè facilita una liberalització del sòl que “posa en perill el territori, els recursos naturals i la resiliència climàtica”, així com la desregulació total en matèria urbanística. L'esquerra ja ha anunciat que durà la llei al Tribunal Constitucional.