Torra crida a la mobilització fins a la sentència contra l’1-O

Insta l’Estat a una “negociació de bona fe” per fer un referèndum i la Moncloa li tanca la porta

Quatre mesos després d’assumir el càrrec de president, Quim Torra va adoptar ahir un compromís que marcarà tota la legislatura: “Personalment, no acceptaré cap sentència que no sigui la lliure absolució”, va dir. Aquest és el límit que s’ha marcat com a cap de l’executiu, malgrat que no va especificar què significava no acatar la resolució del Tribunal Suprem sobre l’1-O ni tampoc va vincular-hi tot el Govern. Fins llavors, Torra va cridar a la mobilització de tots els qui estan en contra de la repressió i a favor del dret de decidir per expressar la protesta contra el que considera una “causa general” contra l’independentisme. Ho va anomenar una “marxa” pels drets civils, socials i l’autodeterminació que, a parer seu, hauria d’apel·lar tota la gent de l’1-O però també els qui es van manifestar contra la violència policial en l’aturada de país del 3-O.

Aquest és el rumb que el president va esbossar ahir en una conferència al Teatre Nacional de Catalunya, davant unes vuit-centes persones, entre les quals hi havia els membres del Govern, els grups d’ERC, JxCat, la CUP i també la portaveu del PSC, Eva Granados. Va destacar l’absència dels comuns –a l’hora de la conferència dimitia Xavier Domènech–, a més de la del PP i Cs.

Torra va posar el focus en les implicacions del procés judicial contra els dirigents independentistes, però també en totes les investigacions –en va comptar “més d’un miler”– contra persones que van participar en la logística. “Votar no pot ser mai cap delicte”, va sentenciar Torra, que va acusar l’Estat de voler “destruir l’independentisme”. Davant d’això, el president va cridar a assolir un “empoderament” ciutadà semblant al de l’octubre del 2017, fixant també el debat sobre el procés constituent com un dels factors de la mobilització. De fet, es va comprometre a crear un “fòrum cívic” per discutir sobre com hauria de ser una eventual República Catalana –una proposta que l’independentisme va ajornant des de la legislatura passada i que va ser un dels punts d’acord amb la CUP en la seva investidura–. “Ara hem après que la República no es fa des dels despatxos”, va dir el president. Segons el pla de Torra, doncs, i a diferència de l’anterior legislatura en què el focus va ser al Parlament i el Govern, l’ofensiva de l’independentisme passarà per posar l’accent al carrer i a l’exterior amb el Consell per la República de Carles Puigdemont –que està previst que s’engegui a final de mes–, una manera de mantenir el clima de diàleg amb la Moncloa i evitar noves querelles i processos judicials, com va passar en l’anterior mandat.

La resposta de l’Estat

De fet, Torra va dedicar una part de la conferència a oferir mà estesa al president espanyol, seguint la línia del que ja havia dit la portaveu del Govern a la roda de premsa del consell executiu. “El nostre escenari central és el diàleg”, va afirmar Elsa Artadi. És per això que Torra va instar l’Estat a una “negociació de bona fe” per acordar un referèndum sobre la independència, la reivindicació que reuneix “més consens” –va dir– en la societat catalana. Per a Torra, “només” la possibilitat d’un referèndum “acordat, vinculant i reconegut internacionalment” pot substituir el mandat de l’1 d’octubre, que considera vigent malgrat que no s’hagi aplicat. “No ens conformarem amb menys”, va afirmar en resposta a la proposta que li havia llançat el dia abans el president espanyol, Pedro Sánchez, de fer una consulta sobre un nou Estatut.

La resposta de Madrid no va trigar a arribar. En una compareixença d’urgència, la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, va tancar la porta a parlar del dret d’autodeterminació i va instar Torra a limitar-se a parlar d’“autogovern”, que és, segons el PSOE, “el que uneix els catalans” – informa Dani Sánchez Ugart–. Per al govern espanyol, ahir Torra va parlar “només per al seu públic”, i va advertir-lo que el poder judicial a Espanya és “independent” i que les sentències dels jutges s’han de complir. No va amenaçar, amb tot, d’aplicar el 155, tal com sí que havia fet Sánchez la setmana passada. Va ser més dura la portaveu del PSC, Eva Granados, que després d’escoltar el discurs en directe del president va dir que insistia en vies que porten al “fracàs”. Al seu torn, la líder de Cs, Inés Arrimadas, va lamentar que Torra “ignori la meitat” dels catalans.

El president feia setmanes que escrivia la conferència, que va titular 'El nostre moment'. Segons fonts coneixedores, fins ahir al migdia va esmenar-ne el contingut, fruit de la negociació amb ERC, els presos polítics i també l’exili. Tant és així que a última hora va decidir retirar algunes idees del text, com ara vincular directament la negociació del govern espanyol a l’alliberament dels presos. Fins ara Torra –i també una bona part dels presos– havia defensat la idea contrària: que la situació dels empresonats havia de quedar fora de la negociació amb l’Estat. L’entorn del president treu ferro a la qüestió, tot i que algunes fonts sí que admeten que genera debat a ERC i JxCat. Malgrat tot, ahir veus de les dues formacions valoraven positivament la conferència i asseguraven que s’hi sentien reflectides. Tot i la poca concreció dels passos que cal seguir, fonts republicanes consultades per l’ARA van celebrar que Torra apel·lés a les majories també del 3 d’octubre per ampliar la base independentista, un dels nous pilars de la seva nova estratègia.

Amb la conferència, Torra dona el tret de sortida a una altra tardor que marcarà un abans i un després en la política catalana.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF