Política 29/11/2019

La CUP acatarà la Constitució per poder ser al Congrés

Defensarà que la legitimitat recau en el poble de Catalunya en un discurs que vol fer en català

Xavi Tedó
3 min
La CUP acatarà la Constitució per poder ser present al Congrés

BarcelonaLa CUP ha acordat acatar la Constitució en la sessió inaugural del Congrés, que tindrà lloc dimarts, perquè els seus dos diputats puguin prendre possessió dels escons. Aquest acatament és un requisit obligatori per poder exercir el càrrec, tot i que el reglament permet que acte seguit puguin expressar els seus posicionaments polítics. "No pots ser diputat si no promets la Constitució, i la desobediència no es pot portar a l’absurd", avança a l’ARA Mireia Vehí, cap de llista el 10-N. Ho farà, però, plantejant una "batalla simbòlica": "Visibilitzarem que ens obliguen a acatar una Constitució imposada que és injusta i que no és democràtica". La formació anticapitalista defensarà en el seu discurs la legitimitat popular. "Deixarem clar que només ens devem al poble català, que té preses i exiliades per defensar drets democràtics com l’autodeterminació", apunta Vehí, que admet que encara s’està perfilant el text.

Els diputats i senadors d’ERC ja van donar el sí a la carta magna en la constitució de les passades Corts amb l’afegitó que ho feien "per la llibertat dels presos polítics, pel retorn dels exiliats i per la República Catalana", mentre que JxCat també hi va incloure una referència al "mandat de l’1-O" en una sessió amb molta tensió per la presència de cinc dels presos polítics i per les protestes de la bancada de la dreta a les fórmules que feien servir els independentistes. Ara hi havia veus dins de la formació anticapitalista que defensaven anar més enllà de les fórmules d’acatar-la per imperatiu legal per criticar la impossibilitat de defensar democràticament els seus plantejaments a l’Estat, però els cupaires han decidit buscar subterfugis perquè tant Vehí com Albert Botran puguin ocupar els seus escons.

Aquesta decisió arriba justament cinc mesos després que els tres regidors de la CUP de Reus es veiessin obligats a acatar la Constitució en un ple extraordinari per tornar a triar Carles Pellicer com a alcalde, perquè la JEC va dictaminar que només serien vàlides les fórmules que manifestessin expressament "la voluntat incondicionada d’acatar la Constitució". Vox, sense representació al consistori, va presentar un recurs el 15 de juny per invalidar el ple per la negativa dels cupaires a prometre la Constitució, i el TSJC va obligar a repetir-lo el 3 de juliol. Com ara, els regidors cupaires van prioritzar mantenir-se a la institució. "No podem permetre que totes aquelles persones que van votar i creuen en la CUP es quedessin orfes d’aquesta representació", va dir aleshores la portaveu, Marta Llorens. Sigui com sigui, els tres regidors van avalar la Constitució amb una fórmula irònica i crítica per denunciar l’incompliment de molts dels seus preceptes.

En la batalla simbòlica que vol portar al Congrés, la CUP també té pensat expressar-se en català en l’acte de promesa de la Constitució perquè subratlla que el reglament no estableix en quin idioma s’ha de fer. "Si no es prohibeix explícitament, hi ha marge", ressalta Vehí, que considera que la decisió final la prendrà la mesa del Congrés i que es pot veure condicionada per les pressions de la dreta. "Vox potser ho impugna, però volem fer-ho en català", adverteix la diputada.

El que sí que ja han decidit els cupaires és que no pensen assistir a la ronda de contactes amb el rei de la setmana següent. "No retrem homenatge a un rei vinculat al franquisme i denunciarem aquesta anomalia democràtica que és la monarquia", afirma la diputada. Tampoc seran presents, com era d’esperar, en la celebració de la Constitució el 6 de desembre. Els dos diputats de la CUP sí que seran a Madrid aquell dia, però per participar en les protestes contra la cimera del canvi climàtic que s’havia de celebrar a Xile inicialment i que s'ha portat a Madrid pel conflicte social que viu el país sud-americà. "Hi serem per denunciar que l’Estat s’hagi ofert com a seu en lloc de donar suport al poble xilè i que no hagi modificat les seves polítiques ambientals", exposa Vehí, que recorda que el TC va tombar a instàncies del govern espanyol la llei del canvi climàtic catalana.

stats