La crisi del Govern complica els pressupostos

BarcelonaEl president del Govern, Pere Aragonès, s’havia de reunir aquesta setmana amb representants d’En Comú Podem. Després de mesos de reunions amb membres de l’equip de Presidència i amb el conseller d’Economia, Jaume Giró, per fi s’havia d’iniciar formalment la negociació amb l’intercanvi de documents, expliquen fonts dels comuns. Però amb la trencadissa del Govern tot ha quedat aparcat. La líder del partit lila, Jéssica Albiach, va anunciar divendres que el seu grup “congelava” les converses fins que no es resolgui la crisi oberta entre Junts i ERC. El departament d’Economia continua treballant amb la previsió de portar els comptes al ple a finals d’octubre, en el termini perquè es puguin aprovar al gener. Però segons el que decideixi la militància de JxCat, podria quedar tot en l’aire si el partit –amb Giró inclòs– opta per sortir de l’executiu. La ruptura de la coalició pot deixar Catalunya sense pressupostos?

El departament d’Economia té el projecte força avançat, però el document encara no està acabat i, a més, ara tocava obrir la fase de negociació política. El conseller ha fet arribar als departaments l’import total que tenen assignat per gastar l'any que ve i, segons fonts d’Economia, ara cadascun té una setmana per entrar en un aplicatiu específic els pressupostos detallats del seu àmbit. A més, cada conselleria ha de fixar la partida corresponent a les empreses públiques que en depenen. A banda, altres organismes públics que han d’elaborar els seus propis pressupostos –com el Parlament, el Consell de Garanties Estatutàries i la Sindicatura de Comptes–també els han de comunicar a la Generalitat.

Però, un cop acabat això, s’entra en el terreny de la recerca de suport. Consultades per aquest diari, fonts de Presidència no concreten si Aragonès ha previst com tirarà endavant els comptes en el cas que Giró deixi la cartera: si comptarà amb l’equip que ja hi ha estat treballant i ha mantingut diverses reunions amb els socis potencials –PSC, CUP i comuns– o bé a partir del nomenament d’un nou conseller i del seu equip. Fonts dels comuns –el soci preferent d’ERC– consideren que els comptes estan avançats, recorden que s'han reunit tant amb el conseller com amb l’equip de Presidència i estan convençuts que finalitzar el document seria factible en qualsevol escenari: “Hi ha tècnics que hi han treballat i saben com fer-ho”. Ara bé, cap tècnic pot liderar una negociació política. “La sensació és que ara no hi ha Govern”, lamenten les fonts.

Les lliçons del debat

La inquietud també es percep a les files socialistes. Com va informar Efe, el líder del PSC, Salvador Illa –més pròxim precisament a Giró que no pas a Aragonès– i la portaveu del grup parlamentari, Alícia Romero, van parar el conseller d’Economia als passadissos del Parlament aprofitant una pausa del ple per preguntar-li sobre el calendari dels pressupostos. Justament, en l’última jornada del debat de política general es va aprovar –amb el vot d’ERC, comuns, PSC i PP, i amb l'abstenció de Junts– una resolució dels socialistes que instava el Govern a presentar els comptes dins el termini per obrir un “diàleg amb els grups parlamentaris disposats a cercar un acord ampli i transversal”, com també amb “els agents socials i econòmics”.

Els socialistes van plantejar a més iniciatives a favor d’incrementar la inversió en universitat, optar per la transició energètica i negociar qüestions com l’ampliació del Prat –aprovada amb Junts a favor i l’abstenció d’ERC–o el traspàs de les competències en Rodalies. Per la seva banda, la CUP va reclamar una modificació fiscal, una aposta per una banca pública, la implementació de la renda bàsica universal a partir del 2025 i iniciatives per controlar preus. Per la seva banda, els comuns van plantejar algunes de les condicions que ja havien avançat al Govern, entre les quals hi ha l’actualització de l'indicador de renda de suficiència, que va tirar endavant amb ERC a favor i Junts en contra. El ple, en canvi, va tombar una proposta de la CUP per engegar una prova pilot de la renda bàsica universal i una altra per “independitzar-se” de l’Íbex-35 a partir de nous serveis públics en matèria d’energia.