Conveni de carreteres i infraestructures: els deutes de l'Estat amb Menorca

MaóMenorca té importants reptes damunt la taula que el pròxim govern espanyol ha de resoldre amb caràcter d’urgència. Són principalment qüestions relatives a infraestructures, com per exemple recuperar el conveni de carreteres amb el Consell de Menorca amb l’objectiu de garantir el finançament de les millores i el manteniment de la principal xarxa viària de l’illa.

Cal recordar que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va descartar renegociar el conveni de carreteres, del qual resten 19 milions d’euros pendents de pagar a Menorca. El govern espanyol considera que el finançament d’inversions a les Illes s’ha de canalitzar mitjançant el Règim Especial de les Balears. El conveni amb l’illa preveia una inversió de 68 milions, dels quals se n’han pagat 48. Els restants, el Ministeri entén que s’inclouen en la partida anual del Règim Especial.

Però la carretera és una infraestructura essencial per a Menorca, com també ho és la torre de control de l’aeroport, la més antiga d’Espanya, la vida útil de la qual expira l’any que ve. La idea inicial del govern espanyol era construir-ne una de nova, però anys més tard canvià d’opinió per apostar per un Sistema de Control Remot (SCR). Aquest sistema havia d’estar operatiu des de maig de 2021, però els mateixos controladors aeris n’han denunciat greus deficiències. Per tant, l’Executiu haurà de prendre una decisió immediata: construir una nova torre de control convencional o perfeccionar el SCR i posar-lo en funcionament.

Vinculat amb l’aeroport, una atenció a les connexions aèries representaria millorar la qualitat de vida dels menorquins. En aquest àmbit, la demanda ciutadana exigeix més freqüències en l’OSP amb Madrid, una mesura que implicaria passar de dues de diàries a tres. També resta pendent la proposta d’OSP híbrida amb Barcelona i la possibilitat d’augmentar les freqüències amb Palma, essencial per desplaçar-se per motius mèdics, laborals o d’oci.

Vulnerabilitat elèctrica

D’altra banda, reforçar el subministrament elèctric esdevé estratègic per al futur de l’illa. Després de l’apagada de 2018 causada per un cap de fibló, les promeses i els compromisos d’instal·lar el segon cable elèctric submarí amb Mallorca han estat constants. Cinc anys més tard, la vulnerabilitat de Menorca continua en el mateix punt. L’any passat es va donar a conèixer que Red Eléctrica havia suprimit el segon cable del pla 2021-2026, aprovat pel Consell de Ministres, al·legant que incrementava la vulnerabilitat energètica de l’illa. Cal recordar que la planificació d’inversions de Red Eléctrica per al període 2015-2020 ja va establir que entre ambdues illes calien dos enllaços per assegurar l’estabilitat del sistema elèctric a les Balears. A més, s’incompleix l’Estratègia Menorca 2030, que marca el full de ruta per descarbonitzar el sistema energètic de l’illa i la transició a l’energia renovable, i que preveu tenir operatiu el segon cable l’any 2025.

Les dificultats d’accés a un habitatge és un dels apartats en què l’Estat haurà d’actuar amb més contundència per fer front a una problemàtica que a Menorca s’ha desbordat els darrers anys. I, evidentment, en una illa Reserva de la Biosfera, les polítiques mediambientals i els recursos econòmics que puguin arribar via Madrid són molt rellevants per potenciar la implantació d’energies renovables i d’autoconsum. Les emissions de la central elèctrica de Maó requereixen una resposta per part de l’administració central. Per introduir-hi canvis, cal plantejar-se que la central s’alimenti per gas, un compromís que les forces d’esquerres varen proposar l’any 2019 i que no s’ha complert. També existeix la possibilitat que la instal·lació funcioni amb hidrogen o una altra energia, però no consta cap estudi ni pressupost per materialitzar-ho. La totalitat dels partits polítics es decanten per desmantellar-la, tot i que la realitat de l’illa fa que la central tingui garantida la seva presència.

Finalment, l’Estat jugarà un paper determinant en la reducció de les llistes d’espera als centres de salut. La prioritat és garantir un accés ràpid i eficient als serveis sanitaris de Menorca, impulsant mesures com que la sanitat pública cobreixi el dentista, psiquiatres, fisioterapeutes i oftalmòlegs, entre altres professionals.

A més, cal incrementar el finançament destinat a l’atenció primària, enfortint els centres per tal d’oferir una atenció més pròxima i personalitzada a la ciutadania. De tota manera, un dels reptes de futur és reforçar la salut mental amb més professionals, conscients de la necessitat de lluitar contra l’estigma associat. S’assoliria destinant-hi recursos addicionals i amb la contractació de més professionals especialitzats en psicologia, psiquiatria i altres àrees relacionades.