De la cogestió dels aeroports a la llei Roldán: les propostes balears que es congelen per les eleccions
La normativa de la Cambra baixa estableix que les iniciatives autonòmiques que no s'hagin pres en consideració no han de decaure
PalmaEntre les qüestions que queden al pap per l'avançament de les eleccions generals n'hi ha que afecten directament les Illes Balears. D'entre els afers que quedaran aturats al Congrés dels Diputats hi ha la proposició de llei de cogestió aeroportuària i la reforma de la llei d'infància impulsada des de les Illes pel cas Roldán. Igualment, en aquests nous comicis previstos per al 29 de novembre, Formentera escollirà un senador propi per primera vegada.
La cogestió dels aeroports
La participació del Govern de les Illes en la gestió dels aeroports ha estat un tema candent aquesta legislatura. MÉS per Mallorca va aconseguir aprovar una proposició de llei per cogestionar els aeroports al Parlament l'abril de 2026, amb els vots del PP, l'abstenció del PSIB i el vot contrari de Vox. Una vegada superat el tràmit parlamentari, la norma es va enviar al Congrés dels Diputats. En aquest moment, es trobava a l'agenda de la Mesa del Congrés. La qüestió va dur debat, perquè, en un primer moment, el govern espanyol va intentar vetar aquesta iniciativa tot argumentant que, si s'aprovava, comportaria una reducció d'ingressos d'Aena, però finalment, hi va aixecar el veto. Amb l'avançament electoral, aquesta iniciativa queda congelada.
Segons les normes d'ús del Congrés dels Diputats, a partir de la interpretació de l'article 89 de la Constitució, que estableix la regulació bàsica de les iniciatives parlamentàries, aquelles proposicions de llei que provenen de les cambres autonòmiques —com el Parlament— no decauen quan es dissolen les Corts, però només en els casos en què no hi hagi hagut el debat de presa en consideració. Per tant, queden a l'espera que el Congrés les recuperi després de les eleccions. Aquest és el cas de la proposició de llei de cogestió aeroportuària.
La reforma de la llei d'infància
Passa el mateix amb la reforma de la llei d'infància que el Parlament va aprovar a instància del PP —amb 50 vots favorables de tots els grups i tres abstencions de Vox— per impedir que persones condemnades per assetjament a menors puguin exercir de docents o en qualsevol altra professió amb contacte habitual amb infants. Una norma que va partir del cas del docent Miquel Roldán, condemnat per assetjament a menors, que va generar protestes a centres educatius de les Illes. Com que el Congrés encara no n'ha votat la presa en consideració, la normativa es mantindrà a l'espera fins que la Cambra baixa reprengui l'activitat. En canvi, l'ampliació global de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència que el govern espanyol va aprovar al maig com a avantprojecte de llei sí que decaurà amb la sortida de l'Executiu.
Finançament, REB, transports
Encara que les relacions entre el Govern de Marga Prohens i la Moncloa eren distants, també existien negociacions entre administracions sobre diversos temes. Amb la convocatòria electoral decauen les converses sobre el model de finançament autonòmic, el Règim Especial de les Illes Balears (REB) i la Mesa Tècnica del conveni ferroviari.
Formentera escollirà per primera vegada un senador
Aquestes eleccions generals seran les primeres de la història en què Formentera escollirà un senador propi. El ple del Senat va aprovar definitivament l'abril del 2026 la reforma de la Constitució, impulsada pel Parlament de les Illes Balears, que va modificar l'article 69.3 perquè Formentera disposi d'un senador propi i es desvinculi del tàndem electoral que conformava fins ara amb Eivissa. Els formenterers hauran d'escollir el seu representant abans del que tenien previst.