Llengua
Política 16/09/2023

El català és la llengua oficial de més europeus que l’anglès

El català té tants parlants nadius com l'anglès dins la Unió Europea i és la més gran de les llengües considerades "regionals o minoritàries"

5 min
El català, la llengua "minoritària" més gran d'Europa

BarcelonaMés de 40 milions de ciutadans europeus parlen en la seva vida quotidiana una de la seixantena de llengües no oficials de la Unió Europea. La més gran d’aquestes llengües és el català i, juntament amb el basc i el gallec, són les úniques llengües considerades "regionals o minoritàries" que tenen un estatus plenament oficial al seu estat. Fa dècades que les institucions catalanes reclamen que una llengua que parlen 10 milions de ciutadans europeus i que, per tant, ja és oficial a Europa, sigui també oficial a les institucions europees. Es tracta d’un cas únic a la Unió: és l’única llengua mitjana que no és oficial a tot el seu estat i que tampoc no és oficial a la UE. De fet, hi ha fins a dotze llengües amb menys parlants que sí que són oficials a Europa. Vegem la seva excepcionalitat i com poden afectar les altres particularitats lingüístiques de la UE a la seva possible oficialitat.

Les llengües oficials de la Unió Europea
En milions de parlants, dades del març del 2022

90

Alemany

Francès

74

Italià

65

46,5

Castellà

Polonès

41

23,5

Neerlandès

Romanès

19,5

13

Grec

Hongarès

12,5

Txec

10,6

10,4

Portuguès

Suec

10,2

Català

10

Búlgar

8,5

El català no és oficial a la Unió Europea, però hi ha 12 llengües oficials a la UE amb menys parlants que el català

5,5

Anglès

5,5

Danès

Eslovac

5,2

Finès

5

4,3

Croat

3

Lituà

2,5

Eslovè

Letó

1,9

1,3

Estonià

0,5

Maltès

0,2

Irlandès

90

Alemany

Francès

74

Italià

65

46,5

Castellà

Polonès

41

23,5

Neerlandès

Romanès

19,5

13

Grec

Hongarès

12,5

Txec

10,6

10,4

Portuguès

Suec

10,2

Català

10

Búlgar

8,5

El català no és oficial a la Unió Europea, però hi ha 12 llengües oficials a la UE amb menys parlants que el català

5,5

Anglès

5,5

Danès

Eslovac

5,2

Finès

5

4,3

Croat

3

Lituà

2,5

Eslovè

Letó

1,9

1,3

Estonià

0,5

Maltès

0,2

Irlandès

90

Alemany

Francès

74

Italià

65

Castellà

46,5

Polonès

41

23,5

Neerlandès

Romanès

19,5

Grec

13

Hongarès

12,5

Txec

10,6

Portuguès

10,4

Suec

10,2

Català

10

Búlgar

8,5

El català no és oficial a la Unió Europea, però hi ha 12 llengües oficials a la UE amb menys parlants que el català

5,5

Anglès

Danès

5,5

Eslovac

5,2

Finès

5

4,3

Croat

Lituà

3

2,5

Eslovè

Letó

1,9

1,3

Estonià

Maltès

0,5

0,2

Irlandès

Més ciutadans catalanoparlants que nadius anglòfons a la UE

La sortida del Regne Unit de la UE ha fet que només hi hagi dos estats europeus que tenen l’anglès com a llengua oficial: Irlanda (amb 5 milions de nadius anglesos) i Malta (amb 500.000 ciutadans, un 10% dels quals nadius en anglès). En total, 5,5 milions d’europeus tenen l’anglès com a llengua oficial al seu país. La xifra contrasta amb els 14 milions d’europeus que tenen el català reconegut com a oficial al seu territori, segons el cens. I, en canvi, és equiparable en ciutadans nadius: el català té tants ciutadans nadius com l'anglès, uns 5 milions. La xifra de parlants reals és diferent, esclar, perquè l’anglès és la llengua franca de la Unió i la saben parlar el 38% d’europeus. Tot i això, segons l'Institut Nacional d'Estadística, a l'estat espanyol uns 13 milions de persones entenen el català, un 25,2% dels habitants de l'Estat el poden parlar i uns 7 milions el poden escriure.

La sortida del Regne Unit de la UE, a més, planteja una altra qüestió: el nombre de llengües que pot aportar a la Unió cada país. Pot ser més d’una? Tant Irlanda com Malta ja aporten el gaèlic irlandès i el maltès, i l'anglès seria la segona. El reglament europeu no especifica cap restricció en nombre d’idiomes per país, així que precedents afavoreixen l'entrada de les llengües oficials de l’estat espanyol.

Parlants de català en quatre estats
Població del territori que...

Entén el català

Andorra

ANDORRA

FRANÇA

67.747

Parla el català

Catalunya Nord

55.680

283.935

164.775

Franja

Catalunya

44.721

7.112.882

38.115

6.045.198

ITÀLIA

ESPANYA

L’Alguer

El 25,2% de persones de l’Estat saben parlar català el 2022, segons l’INE

39.718

27.022

Illes Balears

1.068.132

888.271

País Valencià

4.444.301

2.561.479

Total de residents

A l’estranger

Al domini

TOTAL

344.834

13.061.437

13.406.271

266.562

9.780.540

10.047.102

Entén el català

Parla el català

Andorra

ANDORRA

FRANÇA

67.747

Catalunya Nord

55.680

283.935

164.775

Franja

44.721

38.115

Catalunya

7.112.882

6.045.198

ESPANYA

Illes Balears

1.068.132

El 25,2% de persones de l’Estat saben parlar català el 2022, segons l’INE

888.271

País Valencià

4.444.301

2.561.479

ITÀLIA

L’Alguer

39.718

27.022

Total de residents

A l’estranger

Al domini

TOTAL

344.834

13.061.437

13.406.271

266.562

9.780.540

10.047.102

Entén el català

Parla el català

Andorra

ANDORRA

FRANÇA

67.747

Catalunya Nord

55.680

283.935

164.775

Franja

44.721

38.115

Catalunya

7.112.882

6.045.198

ESPANYA

Illes Balears

El 25,2% de persones de l’Estat saben parlar català el 2022, segons l’INE

1.068.132

888.271

País Valencià

4.444.301

2.561.479

ITÀLIA

L’Alguer

39.718

27.022

Total de residents

A l’estranger

Al domini

344.834

13.061.437

266.562

9.780.540

TOTAL

13.406.271

10.047.102

Bèlgica: tres idiomes oficials

Una condició per ser llengua oficial a Europa és que la llengua sigui oficial al seu país. A Bèlgica tenen llengües que són oficials a totes les institucions de l’estat, tot i que no siguin parlades a tot el territori, sinó en regions majoritàriament monolingües. No passa el mateix amb el català, que és només oficial en una part de l'Estat. Tanmateix, això no hauria de ser cap impediment: "Les normatives tampoc no especifiquen si ha de ser oficial en tot el país o en una regió", afirma Pol Cruz, coordinador de la campanya de la Plataforma per la Llengua. El fet que el català, el gallec i el basc passin a ser oficials al Congrés i al Senat "podria tenir beneficis, perquè encara que no siguin oficials des del punt de vista constitucional sí que ho són de facto", apunta el professor de la UAB Albert Branchadell, membre del comitè d'experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa.

El feroès i el frisó, oficials al seu país i no a la UE

A banda del català, hi ha més llengües que tenen un cert grau d'oficialitat en regions del seu país que no són oficials a la Unió Europea: el feroès a Dinamarca (80.000 parlants) i el frisó als Països Baixos (400.000 parlants). "No compro l’argument que el cas català pugui aixecar altres reivindicacions lingüístiques –diu Gerard Vives, director general d’Afers de la Unió Europea del Govern–. En primer lloc, no són equiparables en nombre de parlants i, en segon, no hi ha cap moviment demanant-ne l’oficialitat". L’argument de la Torre de Babel és una dels crítiques habituals per frenar el multilingüisme, sigui a les institucions espanyoles o a les europees.

França, Grècia i Bulgària no declaren minories

"França té la mala fama d’estat jacobí, de negar la diversitat, entre altres coses per prohibir l’ús del català als ajuntaments nord-catalans, però Grècia i Bulgària no són gaire diferents", afirma Albert Branchadell. Dos exemples: "França, quan va ratificar el Pacte internacional de drets civils i polítics, va especificar que no tenia minories ètniques, religioses o lingüístiques", explica el professor, quan és evident que sí que en té. Entre altres hi ha parlants de bretó, basc, català, occità i alsacià. A Grècia poden ser incòmodes el turc, el macedoni, el valac i el búlgar, de manera que el país ni tan sols ha ratificat la Carta Europea que, d'altra banda, s'incompleix sense cap mena de conseqüència–. El cas més flagrant podria ser el romaní, "una llengua relativament oculta que parlen molts milers d’europeus (més que l’irlandès, per exemple)" i protegeixen 16 dels 25 signants de la Carta.

Itàlia: tres llengües oficials

L’alemany i el francès són oficials en algunes regions del nord del país. Aquest cas podria assimilar-se al català, però com que es tracta de llengües que ja són oficials a Europa no requereixen una nova adhesió. En tot cas, és la demostració que el fet que un país tingui més d’una llengua oficial a Europa és factible i no un element desestabilitzador.

Sèrbia, la regió més plurilingüe d’Europa

Sèrbia és un dels països candidats a entrar a la UE. És un país monolingüe que, si hi entra, aportaria a la Unió el serbi. Però té una singularitat: una regió és hexalingua. "La província autònoma de la Voivodina té sis llengües oficials: serbi, croat, hongarès, eslovac, romanès (que serien totes oficials en un país europeu) i rutè, que és una llengua eslava oriental, varietat de l’ucraïnès però amb entitat pròpia i que no és oficial de cap estat", explica Branchadell. Què passaria amb aquesta llengua?

El rus podria entrar a la UE?

El rus és una de les deu llengües més parlades de la Unió Europea, més que algunes d'oficials, sobretot a causa de la diàspora soviètica. No és llengua pròpia de cap país, però hi ha russòfons a Estònia i a Letònia, i fins i tot hi ha parlants nadius a Romania des del segle XVII. A Letònia, per exemple, partits russòfons van impulsar un referèndum d’oficialitat perquè el rus fos segona llengua oficial (que van perdre). Diversos països europeus fronterers, des de Finlàndia a Romania, han signat la Carta Europea per protegir aquesta llengua al seu territori, recorda Branchadell. La hipòtesi que el rus acabés entrant a la Unió com a llengua oficial passaria, probablement, per la incorporació d’Ucraïna. Sense saber com acabarà la guerra, es pot especular que Ucraïna incorporés el rus com a llengua oficial en els territoris recuperats de Donetsk i Lugansk.

stats