El canvi de rumb que pretén Font agreuja la crisi d’El Pi

La majoria del partit regionalista critica que el president aposti per una renovació ideològica que qualifiquen de “buida” i “ambigua”

Jaume Font i Josep Melià varen presentar El Pi (Proposta per les Illes) el 2 de novembre del 2012, fruit de la fusió entre la Lliga Regionalista i Convergència per les Illes. La nova formació es va definir com a “autonomista, de centre i amb vocació balearista”, segons va dir llavors el president d’El Pi, Jaume Font, encara que el nou partit va agrupar sensibilitats diverses, inclosa la més nacionalista.

Set anys després, i sense haver passat dels tres diputats en el Parlament balear, el partit regionalista es troba immers en una crisi originada en l’estancament electoral i agreujada per la proposta de Jaume Font de canviar el rumb de la formació per tal d’“ampliar-ne les bases”.

Les pretensions de Font han estat criticades tant pel seu fons com per les formes. El president d’El Pi va sorprendre els aproximadament 400 militants presents en el sopar de Nadal de la formació amb la proposta d’efectuar un canvi de rumb per adaptar-se a la societat. Fonts d’El Pi apunten que no era el moment adequat per obrir aquest front i destaquen que la militància no entén el rerefons de les intencions del líder regionalista.

Font ha explicat a l’ARA Balears que en cap moment ha qüestionat els estatuts de la formació ni la defensa de les seves senyes d’identitat. Però també considera que, si El Pi ha de ser “capaç de superar els 35.000 vots, “s’hauria de plantejar que s’ha de canviar el missatge”. “Hem de ser capaços d’entendre que ‘lo nostro’ s’està transformant, i potser en tenim un concepte de fa 35 anys”, assenyala. “No he de dir que defens la meva llengua perquè l’he defensada sempre”, continua Font, encara que considera que les idees del partit s’han de poder fer arribar “en català, castellà, anglès, alemany o suec”. Malgrat no fer referència al sector més nacionalista, el president d’El Pi puntualitza que el partit “no és sobiranista”.

“La línia de Font intenta amagar el sobiranisme, encara que ell digui que no n’hi ha per tant”, apunta Neus Sánchez, que va ser la número 2 de la llista d’El Pi a l’Ajuntament de Palma en les passades eleccions municipals. “La primera feina del partit hauria de ser conèixer-ne els votants i apostar per una estratègia valenta”, diuSánchez, que també puntualitza que es va presentar a les eleccions com a independent.

El que està clar és que el discurs de Font no té un suport majoritari i ha estat criticat per la seva ambigüitat. “Els canvis de rumb són una qüestió molt transcendental”, apunta la vicepresidenta d’El Pi, Xisca Mora, que puntualitza que “un canvi d’ideologia no el pot establir el president de manera unilateral”. Mora no evita l’autocrítica, però considera que “reconèixer que hi ha coses que no s’han fet bé no implica canviar d’ideologia”.

La vicepresidenta admet que el partit esperava “uns resultats electorals més positius” després de quatre anys a les institucions. El Pi ha perdut 1.000 vots a les autonòmiques –34.237 el 2015 i 33.096 el 2019–, i a les estatals del 28 d’abril va quedar amb poc més d’11.000 vots –els regionalistes no es varen presentar als comicis del 10-N–. Així i tot, hi ha disparitat “en la diagnosi” d’aquest estancament.

“Tots els que estam amb El Pi creim que hi ha d’haver un partit de centre que defensi un sentiment de mallorquinitat”, assenyala Mora, que atribueix el nul creixement electoral a la manca “d’una bona estratègia comunicativa”, més que a un problema de fons ideològic. “Hi ha una qüestió de base quant a la comunicació”, comenta la vicepresidenta, tot fent referència al fracàs de l’equip que va gestionar la campanya electoral.

Mora es mostra contundent en assenyalar que “no es pot tensar més el projecte” amb noves propostes unilaterals. “Si no s’imposa el seny, no quedarà més remei que avançar el congrés [previst per al 2021]”, afegeix.

El partit regionalista va viure moments molt tensos després de les darreres eleccions autonòmiques, segons assenyalen fonts de la formació, que també recorden que Jaume Font va voler pactar amb Podem, MÉS i PSOE en el Consell de Mallorca, encara que El Pi no era decisiu –alguns parlaren d’un pacte de cadires–. El consell de direcció s’hi va oposar i Jaume Font va decidir no tornar-lo a convocar. De fet, aquesta és una de les crítiques que es fa al president des d’un sector d’El Pi: que actua “com un autòcrata”, sense escoltar “els òrgans interns”.

El secretari general d’El Pi, Josep Melià, no veu necessari cap canvi de rumb per créixer. “El balearisme i el centrisme han vertebrat un espai polític i hem aconseguit una representació rellevant. Si El Pi no ocupa aquest espai, ho farà un altre”, diu, fent també referència a la representació municipal dels regionalistes. Melià assenyala que obrir-se no ha de ser incompatible amb “ser coherent amb l’essència pròpia”. “Jo no sé de què parla”, diu el secretari general, que no nega que “hi ha hagut moments de tensió”. “S’ha creat un problema on no n’hi havia cap i s’equivoca qui pretengui anar d’alter ego d’un altre espai polític, perquè la gent es queda amb l’original”, indica. Un altre destacat dirigent de la formació, que demana que no es publiqui el seu nom, lamenta “l’ambigüitat, la generalitat i els conceptes buits” de Jaume Font.

Altres sectors del partit insisteixen a dir que Font i Melià són figures complementàries dins la formació i que cal resoldre la situació actual: mentre que l’exlíder de la Lliga hi va aportar carisma i un perfil mediàtic, el cap de Convergència hi aportà una estructura municipal forta. A més, el disgust actual no afecta només els antics militants d’UnióMallorquina i Convergència, sinó que també s’hauria estès als que es varen sumar al projecte precisament per Font.

Ningú no nega a hores d’ara que la situació és preocupant i que caldrà que aquest debat es resolgui en el congrés del partit, més enllà de la tempesta mediàtica. “La majoria d’afiliats no voldrà perdre les senyes d’identitat”, diuen fonts dels regionalistes, que recorden que la llengua “és intocable” i que El Pi també inclou exmilitants del PP que es varen plantar davant José Ramón Bauzá per aquesta qüestió.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF