Amnistia

L'aprovació de l'amnistia obre la batalla per la seva aplicació

Puigdemont la celebra sense garantir l'aprovació d'uns pressupostos que el govern espanyol veu encarrilats

5 min
Puigdemont durant una jornada que va compartir amb l’ARA a Brussel·les.

MadridLa llei d'amnistia ja té text definitiu. Després que la norma hagi estat setmanes encallada al Congrés per la negativa de Junts a subscriure'n la versió anterior, la comissió de justícia ha aprovat finalment aquest dijous un nou dictamen de la llei. Els juntaires consideren que amb les modificacions que s'hi han introduït, pactades amb el PSOE i ERC, el text ara sí que inclou tothom i garanteix una aplicació immediata. D'aquesta manera, a diferència del que va passar el 30 de gener quan Junts es va plantar, el ple del Congrés sí que donarà llum verda a l'amnistia en una sessió extraordinària que se celebrarà dijous que ve. Això donarà pas a la tramitació al Senat, on el PP la retindrà dos mesos abans de tornar a la cambra baixa per a l’aprovació definitiva, prevista per al maig.

Ho ha celebrat l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que s'hauria de beneficiar dels seus efectes. En un missatge a X ha proclamat que aquest dijous "s'ha començat a revertir la repressió d'una forma que els indults no podien garantir". "És un pas molt important", ha dit, i ha agraït "la disposició del PSOE a efectuar les millores necessàries". Ara bé, Puigdemont no ha garantit l'aprovació dels pressupostos, que el govern espanyol veu encarrilats amb l'acord de l'amnistia. "El que pertoca és negociar peça a peça", ha apuntat.

La batalla per aplicar l'amnistia

Un cop la norma superi el pas pel legislatiu, s'obrirà la batalla per la seva aplicació, que tindrà com a protagonista el poder judicial. Seran els jutges amb causes relacionades amb el Procés els encarregats de fer-ho, i tot apunta que hi haurà reticències, com les de Manuel García-Castellón, l'instructor de la causa de Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional, que fins i tot abans de l'aprovació definitiva ja ha reaccionat a anteriors retocs amb moviments que sembla que volguessin esquivar-los. Encara que el PSOE, ERC i Junts defensen la robustesa i constitucionalitat del text, els grups independentistes ja auguren que la següent fase pot tenir complicacions.

Ho ha expressat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha reconegut que l'aplicació judicial de la llei no serà un camí de roses i que segurament caldrà "batallar" davant les reticències del Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional, als quals ha acusat d'haver intentat dinamitar l'acord utilitzant el Codi Penal per "fer política". En declaracions als mitjans des del Parlament, Aragonès ha garantit que la norma blinda els afectats "el màxim que pot blindar-los una llei" i ha advertit als tribunals que l’hauran d’aplicar en funció del seu contingut i esperit.

També ha llançat un advertiment el secretari general de Junts, Jordi Turull, que ha subratllat que si un jutge tracta de posar bastons a les rodes al retorn dels exiliats "estarà prevaricant". Un cop aprovada definitivament, els tribunals tindran un termini màxim de dos mesos per aixecar les mesures cautelars, la qual cosa hauria d'obrir la porta a possibles retorns d'exiliats a l'estiu. Ara bé, fonts de Junts reconeixen que no tenen plena garantia que els jutges permetran aquest últim punt. Malgrat aquesta incògnita, l'eurodiputat de Junts Toni Comín ja ha dit des del Parlament Europeu que veu el seu retorn més a prop i que confia que tornarà "amb el cap ben alt gràcies a aquesta llei".

Qui ha sortit a defensar-la sense fissures ha estat el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, que en una atenció als mitjans al Congrés prèvia a la votació ha reivindicat que la norma tal com queda redactada serà un "referent mundial". Bolaños ha argumentat que els retocs acordats no responen únicament a "un simple acord entre grups polítics", sinó que han servit per incorporar les recomanacions de la Comissió de Venècia després que divendres rebessin l'esborrany de l'informe que el PP va encarregar a l'organisme internacional. El ministre ha proclamat que es tanca una etapa de "fracàs col·lectiu" pel conflicte polític a Catalunya i se n'obre una de "reconciliació" i "d'entesa".

El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, a l'arribada al Congrés dels Diputats.

Diferències entre Junts i ERC

Pel que fa a ERC i Junts, fan interpretacions diferents de l'abast de les modificacions, que també han subscrit la resta de formacions de la majoria plurinacional. Per la seva banda, els republicans les rebaixen a qüestions "estètiques", en paraules de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Catalunya Ràdio. En la mateixa línia s'ha pronunciat la portaveu adjunta dels republicans al Congrés, Teresa Jordà, des de la cambra baixa. "Per a nosaltres hi ha alguna millora, però fa dos mesos aquesta llei ja era robusta, no excloïa ningú i tenia els mateixos estàndards que té avui", ha assegurat.

Una anàlisi que no coincideix amb la de Junts, que considera que amb les esmenes introduïdes "ara sí que la llei d'amnistia no deixa ningú enrere i és d'aplicació immediata", segons ha dit la portaveu de la formació a la cambra baixa, Míriam Nogueras. "Quan Junts vota que no és que té motius per votar que no", ha dit Nogueras, que considera que amb el nou redactat l'aplicació de l'amnistia "ja només depèn dels jutges", mentre que amb l'anterior "també depenia de la llei".

El camí cap als pressupostos

L'acord del PSOE amb els grups independentistes dona aire al govern espanyol i encarrila la legislatura. Ho ha reivindicat Bolaños després de setmanes d'atacs constants de la dreta pel cas Koldo. "Hi ha una voluntat inequívoca de tots els grups parlamentaris que donen suport al govern que hi hagi pressupostos i hi hagi tres anys i mig de legislatura", ha dit. Encara que Bolaños ho hagi donat per fet, ERC i Junts han advertit que la negociació encara està en marxa i l'executiu espanyol no té els suports garantits.

Jordà ha admès que l'acord sobre l'amnistia "aplana el camí", però ha condicionat el sí d'ERC al "compliment dels acords" relacionats directament amb els comptes espanyols. Nogueras ha remarcat que una cosa "no té res a veure" amb l'altra, com també han dit Turull i Puigdemont.

Feijóo denuncia "impunitat"

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha aprofitat la seva intervenció al congrés del Partit Popular Europeu a Romania per carregar contra l’amnistia i ha tornat a demanar a les institucions europees i als líders conservadors de la UE que "no defraudin" els espanyols en la lluita contra una llei que "deixa impunes delictes que van en contra del cor de la Unió Europea".

Des del Congrés, en una atenció als mitjans després de la comissió de justícia, la número dos del PP, Cuca Gamarra, ha dit que "cada dia que passa hi ha més motius d'inconstitucionalitat" —el PP recorrerà la llei al TC— i ha titllat l'acord amb els independentistes de "transacció corrupta". La secretària general del partit ha volgut rebaixar el triomfalisme de Bolaños recordant també que l'amnistia no és d'aplicació automàtica sinó que l'hauran d'aplicar els jutges.

stats