El Bisbat de Mallorca no vol llevar el mural franquista de l’església de Sant Joan

PalmaEl Cens de simbologia franquista de les Balears inclou la pintura mural que Pere Barceló (1884-1969) va pintar l’any 1937, la qual, a més de representar la glorificació de sant Joan Baptista, mostra un falangista, un requetè i un soldat nacional a la part inferior esquerra –molts veuen la cara del dictador Francisco Franco en la figura del soldat nacional–. L’obra va ser un regal de Barceló –que també es va autoretratar– a la parròquia, i l’artista només va voler cobrar unes 3.000 pessetes pels materials, segons s’explica en l’informe. Malgrat que el cens n’aconsella “la retirada”, el Bisbat de Mallorca no pensa fer-ho i argumenta que llevar aquesta imatge “és molt complicat per la seva realitat material”, segons explica el vicari episcopal de Patrimoni, Xisco Vicens, que subratlla que la imatge dels soldats està “dins un mural molt més gros i de temàtica religiosa”.

“Des de fa bastants anys, hem retirat tota la simbologia que pogués tenir a veure amb l’exaltació del franquisme”, destaca Vicens. Així i tot, el mural de sant Joan no serà un dels elements que es llevin de la vista pública. El vicari fa referència a Gabriel Ferriol, “un capellà molt vell” de l’església de Sant Joan que va conèixer Pere Barceló i que defensa que els soldats representen tots els bàndols, inclòs el republicà, malgrat que enlloc es pot veure cap uniforme republicà. “Segons el senyor Gabriel, l’autor els va pintar per simbolitzar que tothom podia anar al cel”, afegeix, a més d’assenyalar que l’explicació d’aquest rector es farà servir per “contextualitzar” el mural, perquè “denota una certa voluntat de l’autor de passar pàgina”. El Bisbat té previst acompanyar la pintura d’una explicació, encara que el vicari no determina ni quan ni com es farà, i malgrat que fa anys que es pot contemplar sense cap contextualització històrica. “Estam estudiant encara on posar la inscripció”, afegeix. Quant al valor patrimonial del mural, Vicens destaca que “forma part del projecte original de la reforma de l’església de Sant Joan”, però també reconeix que la decisió de mantenir-lo no és “per qüestions purament patrimonials”. 

A favor de la retirada

Per part seva, l’investigador Marçal Isern, un dels responsables del Cens de simbologia franquista, considera imprescindible la retirada d’“una pintura que exalta el bàndol feixista” i recorda que els soldats simbolitzen els responsables de milers de crims i assassinats. “Fins i tot va en contra dels manaments. Així que eliminar aquestes figures no és només un homenatge a les víctimes del feixisme, sinó també a tots els catòlics”, considera. Isern critica que “els crims contra la humanitat no es poden contextualitzar de cap manera” i assenyala que “l’Església faria bé de rompre el lligam amb el franquisme” retirant la imatge. “Cercant excuses per mantenir aquests elements, la imatge a ulls de la societat és que s’intenta maquillar la relació de la cúria local amb el règim que va sorgir del cop d’estat. Si volem reconciliació, comencem per eliminar els símbols”, diu.

En canvi, l’historiador Arnau Company no és partidari de llevar-lo, malgrat que reconeix que “és evident que hi ha una exaltació”, perquè es va pintar en “una època en la qual la guerra era molt viva”. A més, Company sí que creu que el mural té una categoria artística “important” i que també cal conservar “el tríptic de la vida de Joan Baptista”. L’historiador, que nega que Franco sigui un dels soldats representats, recorda que aquest mural també va ser finançat per algunes famílies del poble, malgrat que no se’n conserva cap rebut. 

Pel que fa al Govern, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, recorda que, “si està dins el Cens de simbologia, el que proposa la llei és que es retiri”. “Es parla d’aquest tema des de fa uns deu anys, però potser és més complicat que en altres casos perquè forma part d’un mural més gros”, remarca. Ara bé, Jurado recorda que, en cas que no es retiri, caldrà contextualitzar-lo. “Sens dubte, una d’aquestes dues solucions serà imperativa”, afirma.