PANDÈMIA
Política 01/05/2020

El PP va tancar un centre punter de recerca sobre virus

El CRIVIB va funcionar del 2008 al 2013 i va investigar els riscos sanitaris per als ciutadans de les malalties emergents i les transmeses pels animals

Maria Llull
3 min
Bauzá va tancar un centre d’investigació que hauria estat clau en la crisi actual

PalmaEl Centre d’Investigació d’Infeccions Víriques de les Illes Balears (CRIVIB) va obrir a l’Hospital General de Palma el 22 de desembre de 2008, amb Francesc Antich com a president del Govern i l’actual president del Parlament, Vicenç Thomàs, al capdavant de la Conselleria de Salut. Però només va funcionar durant cinc anys: el Govern, en mans del PP i encapçalat per José Ramón Bauzá, el va tancar l’agost del 2013. L’objectiu del CRIVIB era identificar els agents patògens de diferents malalties emergents i avaluar-ne el risc sanitari en funció de factors epidemiològics i ecològics. Ara hauria pogut ser clau.

Què hauria pogut fer a les Balears un centre punter com aquest davant una pandèmia com la del coronavirus? “Hauria pogut aportar expertesa, perquè coneixem els coronavirus, no des del punt de vista mèdic i patològic, però sí quant a la dinàmica del virus i les infeccions a llocs públics”, explica qui va ser director del CRIVIB, el biòleg Jordi Serra-Cobo, que ara desenvolupa la seva tasca investigadora al Departament de Zoologia i Antropologia Biològica de la Universitat de Barcelona. “També hauríem pogut contribuir a la tasca de diagnòstic, perquè habitualment fèiem proves PCR sobre coronavirus”, afegeix.

El CRIVIB va participar en diversos projectes internacionals i ha generat un nombre considerable de publicacions, que es varen continuar signant en nom del centre després del tancament. “Vàrem fer una tasca de formigueta i estàvem molt connectats a escala internacional”, comenta Serra-Cobo. El centre balear va ser el representant espanyol en el projecte Premedics de preparació, predicció i prevenció de nous virus zoonòtics (que passen dels animals a les persones, com el SARS-CoV-2) amb potencial pandèmic. El projecte, que sens dubte ara hauria estat més ben valorat, el coordinava l’institut Pasteur i se centrava en els mecanismes per fer front a amenaces epidèmiques imprevistes.

Llavors -el projecte es va desenvolupar del 2011 al 2016-, Serra-Cobo ja parlava de com augmentava la possibilitat de transmissió dels virus a causa de la globalització, el canvi climàtic i l’impacte dels humans en el medi ambient. “Fa temps que molts dèiem que hi hauria pandèmies d’aquesta classe”, recorda l’investigador català, qui destaca la ubicació estratègica de les Balears per estudiar la transmissió de malalties. “Estan a mig camí entre Àfrica i Europa, en una posició privilegiada per investigar malalties emergents que puguin provenir d’aquests continents”, apunta.

Una obertura novedosa

Serra-Cobo recorda que obrir un centre com el CRIVIB l’any 2008 “va ser una cosa molt innovadora” i subratlla l’impuls que Vicenç Thomàs va donar a la institució. “Continuaria sent important per al moment actual, quant a les pandèmies. La nostra intenció era avançar i trobar mesures de prevenció per a les malalties emergents, a més de dotar les Balears d’un centre internacional”, explica. Un dels estudis més importants que va dur a terme el CRIVIB va ser sobre el comportament del virus de la ràbia en les ratapinyades, ja que aquests animals poden estar infectats sense desenvolupar la malaltia. L’investigador subratlla que la clausura “va ser una decisió presidencial més que una altra cosa”. “Vaig tenir el suport de tothom, menys de la presidència”, sentencia.

Pel que fa als motius del Govern per obrir el CRIVIB, Vicenç Thomàs explica que era “molt important crear un espai per esbrinar quins factors poden modificar la dinàmica de les malalties”. “Esper que aquesta sigui una de les lliçons d’aquesta situació”, diu l’antic conseller de Salut. “Vàrem trobar pressupost i vàrem aconseguir ajudes de Sa Nostra, i va ser una llàstima que la crisi i la gestió del PP el retallassin. Em va saber greu que tancàs, però varen ser anys amb les tisores a primera línia”, afegeix Thomàs. També considera que el CRIVIB “no tenia un pressupost tan extraordinari com per no mantenir-lo en funcionament”.

Quant a les raons que provocaren el tancament del CRIVIB, el PP ha indicat a l’ARA Balears que va “integrar tots els recursos d’investigació sanitària” dins l’actual Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (Idisba).

Una legislatura marcada per les retallades

La legislatura 2011-2015, presidida pel llavors líder del PP, José Ramón Bauzá, -ara eurodiputat de Cs- va estar marcada per la crisi i unes retallades que afectaren de ple els serveis públics. La Conselleria de Salut va tenir l’any 2012 1.222 milions d’euros de pressupost, i aquesta xifra va minvar als 1.174 milions el 2013. Però una cosa són els pressupostos i l’altra la seva execució. Bauzá fins i tot va intentar tancar els hospitals General i Joan March -ho anuncià l’abril del 2012-, però la pressió ciutadana i del sector sanitari el va fer rectificar. Segons les dades de l’Informe Anual del Sistema Nacional de Salut, la despesa sanitària per habitant de l’any 2010, a les Illes Balears, era de 1.463 euros per habitant. El 2012 s’havia retallat fins als 1.164 euros anuals.

stats