La reforma de la sedició
Política 25/11/2022

Els 'barons' crítics del PSOE fan pinya amb Sánchez tot i els cants de sirena del PP

Lambán i Page rebutgen la mà estesa del PP per aturar la supressió de la sedició

3 min
El president de l’Aragó, Javier Lambán.

BarcelonaUn dels problemes que té el PSOE amb la derogació de la sedició no són només les escomeses de la dreta, sinó també els recels que els canvis en el Codi Penal generen en alguns dels seus barons. Malgrat els dubtes, els principals dirigents territorials socialistes han fet pinya amb Pedro Sánchez perquè prefereixen aquesta posició que no pas fer-li el joc al Partit Popular. La derogació de la sedició va iniciar aquest dijous el tràmit al Congrés i, per ara, el PSOE es manté unit per arribar fins al final d'aquesta operació política.

En el debat al Congrés la portaveu i secretària general dels populars, Cuca Gamarra, va tornar a presentar els socialistes com a "traïdors". Ja fa dies que el partit d'Alberto Núñez Feijóo mira d'incitar els diputats del PSOE a trencar la disciplina de vot quan arribi l'hora d'avalar definitivament la reforma i, als barons, els reclama plantar cara a Sánchez. De moment no se'n surt. Aquest divendres ha sigut el president de l'Aragó, Javier Lambán, el que ha dit que, malgrat estar "radicalment en contra" de suprimir la sedició, no se sotmetrà ni als "escarnis" ni a les "agressions verbals" del PP. L'argument del dirigent territorial socialista, un dels que més acostuma a aixecar la veu contra Sánchez, és que oposar-se a la reforma del Codi Penal no vol dir estar disposat també a ser "un titella al servei de l'estratègia" dels populars. "No ho faré mai", ha reblat.

El de Lambán no és un cas aïllat. Un altre dels barons més bel·licosos amb el president espanyol, el president manxec Emiliano García-Page, també rebutja acabar amb la sedició, però s'oposa encara amb més força a la mà estesa dels populars: "No som la solució per a la impotència política dels altres", va dir fa uns dies. Si poguessin, tant Lambán com Page frenarien el tràmit de la reforma, però com que no és així, prefereixen combregar-hi –amb totes les reserves– abans que secundar la revolta que els hi proposa el PP. Mentrestant, el govern espanyol continua la seva gira per defensar els canvis. Aquest divendres la ministra de Justícia, Pilar Llop, ha presentat la reforma com a òptima per "aconseguir la concòrdia, la convivència i la pau a Catalunya". La dreta, però, no dona cap senyal de voler afluixar. Aquest dissabte Feijóo i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, participaran en un míting del partit organitzat expressament per criticar la reforma del Codi Penal.

Borrell, "a disposició d'Aragonès"

Qui sí que dona el vistiplau a la reforma és l'exministre socialista d'Exteriors i cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, tot i que en fa una interpretació diferent de la d'Esquerra Republicana. Per a ell "no desapareix el fet punible, sinó que se li canvia el nom". Tot i les diferències en la interpretació, en una entrevista a La 2 i Ràdio 4 ha considerat que la Generalitat actual "comença a entendre" que ha de respectar "les regles del joc" de l'ordenament jurídic espanyol. De fet, ha suggerit que aquest és el motiu pel qual el president Pere Aragonès unes setmanes enrere va poder anar a Brussel·les i ser rebut per comissaris de la Unió Europea, cosa que no es veia des de l'època d'Artur Mas. Fins i tot, Borrell s'ha posat a "disposició" del president per si té algun tema del qual pensi "que seria bo" parlar amb ell.

stats