Elisenda Alamany i Carme Gomila: "A Barcelona, cobrarem 15 euros de taxa turística: el PP i Vox estimen tan poc les Illes que en demanen un"

PalmaLa secretària general d'ERC i presidenta del grup republicà a Barcelona, Elisenda Alamany, és aquest dimarts a Palma per assistir als actes de commemoració de la Diada de Mallorca, el 31 de desembre. L'acompanya la presidenta d'Esquerra a les Illes i regidora a l'Ajuntament de Manacor, Carme Gomila. Reivindiquen el sobiranisme com a ideal indestriable dels drets socials i parlen de la "nació sencera", en referència als Països Catalans.

Com interpretau el rebuig del PP i Vox a la Diada del 31 de desembre?

— Elisenda Alamany [E.A.]: El que fan el PP i Vox és voler relegar la nostra cultura a una marginalitat, a una qüestió folklòrica. Reivindicam una llengua forta, viva, arrelada a tot arreu. Per això som aquí. És moment de celebració, però també de reivindicació davant els atacs a la llengua.

— Carme Gomila [C.G.]: No ens fan por els atacs de la dreta i l'extrema dreta. Contínuament, a les institucions, es qüestionen els drets que tant ens ha costat aconseguir. Això ens ha de donar més força que mai per sortir al carrer.

Quin paper hauria de jugar Esquerra Republicana a les Illes Balears?

— E.A.: El sobiranisme d'esquerres a les Illes ens ha donat una lliçó al Principat en un moment en què estem reflexionant sobre el paper de l'independentisme. Ha aterrat què vol dir 'sobirania': com preservem la identitat essent una societat global i turística, com governem aquest turisme, com fem una estratègia perquè creixi l'ús social del català, com ens plantem davant del PP i Vox, que volen trinxar el territori. Aquesta és l'agenda que l'independentisme al Principat haurà de tenir. Esquerra acompanyarà, com sempre, aquests projectes arrelats a cada realitat territorial. La garantia que Esquerra ha de tenir dins MÉS és guanyar sobirania a cada pas i aixecar l'ambició estatal.

Com ha afectat el Procés al sobiranisme de la resta de Països Catalans?

— E.A.: Esquerra és l'únic partit amb vocació d'entendre la nació sencera. Tenim un partit de 95 anys d'història amb una gran transversalitat, un discurs estatal coherent, uns valors que defensa arreu del territori. Aquest projecte s'adapta a la realitat política i electoral en cada lloc. Estem en un moment d'onada reaccionària on hem d'aterrar aquestes lluites de sobirania, per ser útils a la classe mitjana i treballadora de tot arreu dels Països Catalans. El model econòmic i productiu és clau, també, per començar a pensar un país nou, que és el que vol l'independentisme. Aquest és el camí que hem de fer, més que no mirar pel retrovisor tot el que segurament no hem estat capaços d'assumir.

Com valorau la relació amb MÉS, i especialment amb Vicenç Vidal, diputat integrat a Sumar al Congrés?

— C.G.: Tant Esquerra com MÉS, a través d'aquesta adscripció a Sumar, som l'únic moviment capaç de donar significat a la paraula sobirania. A la ponència política aprovada al darrer congrés treballam un relat molt clar que s'estableix en tres eixos: casa, feina i illa. Aspiram a poder parlar d'un concepte de nació que en cap cas és excloent sinó tot el contrari. Volem una nació sencera.

Què va defensar Esquerra a l'assemblea en què les bases de MÉS varen decidir que Vidal es mantingués dins de Sumar?

— C.G.: Esquerra era partidària d'abandonar el grup parlamentari plurinacional de Sumar. Però hem de respectar les decisions sobiranes que es prenen en assemblea.

Sou partidàries de fer un front comú d'esquerres a l'Estat?

— E.A.: M'agrada més parlar de la gent que dels partits. Esquerra ha de ser una força política útil, que sap connectar amb el sentit comú de la gent. Aquesta és la feina que hem de fer. Estem més interessats a fer això que no a pensar en aliances electorals. No està sobre la taula.

Les Balears, el País Valencià i Catalunya haurien de fer un front comú en el nou model de finançament?

— E.A.: De vegades parlem del finançament singular com si fos una batalla entre partits. És un deute que tenim amb els ciutadans del nostre país. Sense els recursos necessaris no podrem obrir una nova etapa del benestar, ni a Catalunya ni enlloc. Hem de continuar batallant des de tots els fronts possibles per a un millor finançament i alhora dir que tots aquests recursos han de servir per guanyar sobirania i posar-la al servei de la gent.

Les Balears s'han queixat que ERC hagi negociat el finançament singular de manera bilateral amb el PSOE.

— E.A.: No podem fer la feina per als altres partits. La fem per al conjunt de la ciutadania de Catalunya, i esperem que aquells que governen per la seva gent expliquin si realment lluitaran per tenir més recursos per als seus territoris. Ho exemplificaré amb una anècdota. Avui he anat a un hotel on he pagat una taxa turística d'un euro. Val tan poc, Palma o Manacor? Els seus governants s'estimen tan poc la seva terra, que fan pagar només un euro als turistes? Aquest és el retorn? A Barcelona, el 2028 un turista pagarà 15 euros. És tan diferent? Quan han governat les forces sobiranistes d'esquerres han estat els primers a posar aquest tema sobre la taula.

Aquesta pujada frenarà la saturació turística de la ciutat?

— E.A.: Som partidaris de la fiscalitat turística perquè és un senyal d'autoritat i de respecte cap al lloc que el turista visita, però sobretot pel retorn d'aquests diners. Som partidaris d'incrementar aquesta fiscalitat i explicar als ciutadans quin és el retorn d'aquesta activitat econòmica. Amb aquests diners s'haurien de pal·liar els efectes que avui té el turisme en aquesta ciutat. Fiscalitat i límits, als creuers i als visitants. Hem reduït els visitants del parc Güell en mig milió de persones. La dreta i l'extrema dreta estan demostrant que són un desastre i molt poc patriotes. Governar el turisme és també estimar el teu país.

ERC està disposada a aprovar els pressupostos de Salvador Illa? I els de Pedro Sánchez?

— E.A.: Sánchez ha de complir amb Catalunya, Illa també. No és un debat sobre el partit socialista i ERC, sinó de si Espanya compleix amb el que Catalunya demana. En primer lloc, hi ha el finançament singular. També han de complir els compromisos de l'acord d'investidura. A mesura que ho facin, anirem avançant. Quan no ho han fet, no hi ha hagut pressupostos.

Haurien d'avançar els pressupostos, si no se'n surten?

— E.A.: Si el partit socialista no desencalla el finançament singular tindrà problemes de continuïtat. Però soc optimista i estic convençuda que ERC aconseguirà que hi hagi finançament per al nostre país. A la història quedarà.

Com es veu l'auge d'Aliança Catalana des del sobiranisme d'esquerres?

— E.A.: No em preocupa aquest partit, sinó la gent que el vota. Hi ha un malestar a les classes mitjanes i treballadores. Hem d'escoltar millor i donar-hi resposta. Hi ha una necessitat de parlar d'identitat en un procés de globalització, despersonalització, individualització. Hem de parlar d'identitat entenent-la en termes progressistes, de comunitat, defensa de la llengua catalana com a element de cohesió social. No hi ha res que defineixi més les nostres identitats que el lloc on hem nascut. No hi ha res que generi més desigualtat que et manllevin la possibilitat de parlar en la teva llengua. Identitat i justícia social són dos temes que hem de situar davant la desesperança que existeix, el malestar i l'angoixa de les classes mitjanes i treballadores. Així, els projectes polítics reaccionaris, divisius, excloents, que no han format part mai del que és Catalunya, aniran perdent força.

Què opinau que Joan Lladó (exlíder d'Esquerra a les Illes) actualment sigui al capdavant de SOM, un partit que s'oposa a la immigració?

— C.G.: No em serveix parlar de nació si no es tenen en compte els drets del col·lectiu LGTBI o de les persones migrades. Em sorprèn molt veure que Lladó fa un discurs contra el model turístic, quan és propietari d'hotels. No aspiren a proposar un nou model econòmic, és el mateix de sempre, i el mateix discurs que faria el PP i Vox. SOM Mallorca parla d'una identitat en termes molt reduccionistes, regionalistes. La sobirania que nosaltres aspiram a representar és independent del punt de partida de tothom.

— E.A.: Hi ha una contradicció entre els que es volen dir sobiranistes o independentistes, però, en canvi, renuncien al lideratge de la conquesta de drets que ha fet tradicionalment el sobiranisme i l'indepedentisme. La raó de ser del sobiranisme és ser un país millor. Quan escolto en Joan, veig un polític molt semblant a un polític de Madrid. Per a aquest viatge no calien tantes alforges.

Com pot MÉS per Mallorca superar el seu sostre electoral?

— C.G.: A Mallorca hi ha molta més gent que pensa com nosaltres, i hem de fer que vegin que l'opció útil és MÉS per Mallorca. Si demanes a la gent quins són els problemes que ens afecten, diran habitatge, llengua, turisme. Hem d'oferir solucions reals i que la gent hi vegi un efecte immediat.

— E.A.: Hem vist els defectes de la política laboratori. Això és una cursa de fons. Els projectes que aconsegueixen transversalitat són els que estan arrelats i piquen pedra durant molt de temps. ERC són 95 anys d'història. El sobiranisme d'esquerres es consolida com una alternativa sòlida, que no fa cops de volant. Té uns principis, uns valors. A mesura que avanci, sigui un projecte sòlid, sàpiga connectar amb les preocupacions de la ciutadania, anirà creixent i connectant amb més gent.

Quin és el balanç del mandat a Manacor?

— C.C.: Hem resistit i aconseguit créixer en vots respecte al 2019. Tenim molt pocs recursos des de les institucions autonòmiques i ens estam enfrontant a problemes molt grossos. En el mateix sentit, és una bona notícia que Manacor tingui un pes tan important dins el projecte col·lectiu que és MÉS. Hem arribat a un punt en què tenim certa legitimitat, un recorregut i un projecte molt consolidat.