Les Balears i el País Valencià acorden impulsar el federalisme a l'Estat de manera conjunta
Les dues comunitats fan la seva I Cimera amb Catalunya com a gran absent, malgrat la seva importància per al nou model de finançament
PalmaLes Illes Balears i el País Valencià treballaran de manera conjunta per assolir un federalisme més gran a l'Estat espanyol, segons ha quedat palès a les conclusions de la I Cimera entre ambdues comunitats autònomes. "Federalitzar és unir i no separar" ha subratllat el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, qui ha considerat que el federalisme és "una via raonable entre el sobiranisme i el centralisme". De fet, al document de les conclusions de la trobada hi ha una declaració conjunta dels dos governs, els quals aposten per "avançar cap a un federalisme més gran en les relacions entre les comunitats autònomes i el govern d'Espanya". A més, també reclamen "una millor distribució de recursos, principalment a través de la negociació d'un nou sistema de finançament autonòmic".
La presidenta del Govern, Francina Armengol, i el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, han fet l'acte de cloenda de les reunions entre els dos executius aquest dimarts a la Llotja de Palma, on han destacat alguns dels 70 acords que s'han assolit aquests dos dies de feina, i que abasten àrees com la sostenibilitat, la diversificació, l'economia del coneixement, l'enfortiment de les perifèries davant del centralisme o l'esmentat canvi de model de finançament.
Malgrat que ha estat una cimera únicament bilateral, com s'han encarregat de subratllar Puig i Armengol, l'absència de la Generalitat catalana ha estat un dels temes candents, sobretot per la necessitat de comptar amb Catalunya per assolir un nou model de finançament. El conseller de Model Econòmic del País Valencià, Vicent Soler ho ha patentat de forma clara, dient que "l'absència de Catalunya debilita les posicions que representem de la perifèria." La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors del govern Illenc Rosario Sánchez ha coincidit en la premissa, i ha constatat que "es troba a faltar" a la comunitat autònoma veïna tan lligada històricament.
Ambdós han coincidit amb la necessitat d'unir forces des de la perifèria per lluitar per aquest nou sistema de finançament. Alhora, el director d'investigació de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez, ha destacat que a part de millorar el sistema de finançament també és molt important defensar una descentralització del model de funcionament del sector públic. Ha donat exemple, dient que el 87% de la contractació pública a l'Estat la fan organismes de Madrid i el 64% dels contractes d'aquesta índole es fan empreses que tenen seu a Madrid. Per això, també ha expressat aquesta necessitat d'unir forces per combatre aquesta centralització estatal.
En canvi, Ximo Puig s'ha mostrat visiblement molest quan els periodistes li han demanat insistentment per l'absència de representants catalans. "Catalunya no és la protagonista. Té la seva realitat i la respectam, però nosaltres tenim el nostre camí", ha assenyalat una vegada ha acabat l'acte de cloenda de la cimera.
Els acords
Alguns temes que s'han tancat a la cimera han estat la integració dels sistemes de formació professional de les dues comunitats autònomes, així com incentivar les inversions i l'activitat empresarial i millorar les connexions logístiques. Armengol ha recordat que els fons europeus són una oportunitat per generar "un clúster logístic, que acosti les Illes al continent i les posi al centre del corredor mediterrani". La protecció de la mar Mediterrània, una de les regions més vulnerables al canvi climàtic, ha estat un altre dels eixos dels acords. Segons han comunicat els dos presidents, s'impulsaran línies d'investigació conjuntes, es farà un seguiment específic del corredor de cetacis i de la protecció de la posidònia.
Pel que fa al turisme, tant Armengol com Puig han incidit en la necessitat que sigui sostenible i de qualitat, motiu pel qual les dues comunitats preveuen tractar de manera conjunta estratègies d'innovació, digitalització i anàlisi de dades, a més de treballar l'obertura a nous mercats emissors.
Un dels projectes conjunts que sí que ja està tancat i dotat econòmicament és una investigació d'astrofísica i física sobre l'acceleració de les noves partícules i la generació d'energia estel·lar, que compta amb 34 milions d'euros del Ministeri de Ciència. "Ara volem projectar un futur postpandèmia també diferent, basat en una societat del coneixement, diversificada", ha dit Armengol durant el seu parlament, a més de fer referència a l'oportunitat que s'obre amb l'arribada dels fons europeus. En total, les Balears i el País Valencià presentaran quatre projectes conjunts per accedir als recursos de Brussel·les, segons ha explicat Ximo Puig: un centrat a l'hidrogen verd; un sobre mobilitat marítima descarbonitzada; un sobre salut i envelliment actiu; i un altre sobre el corredor de cetacis.
Un dels anuncis dels presidents ha estat que aquesta cimera es durà a terme de manera anual. Així que la segona trobada es farà l'estiu de 2022 al País Valencià. "La paraula té un límit, i ara és el temps dels fets", ha sentenciat Ximo Puig.
