LEGISLACIÓ

La llei balear de consultes, una vacuna contra la recentralització

El Parlament aprovarà el pròxim dimarts aquesta normativa

El Parlament aprovarà el proper dimarts la llei de consultes i processos participatius de les Illes Balears, una normativa que possibilitarà una major implicació de la ciutadania de les Illes en els problemes que li toquen de prop. “Consultar els ciutadans és una mesura que s’oposa a la recentralització. La població més propera pot prendre decisions sobre temes que l’afecten”, explica el politòleg Biel Payeras. “Quan els procediments democràtics se centralitzen, les persones més llunyanes, que no coneixen els afectats, són les que prenen les decisions”, afegeix.

La llei de consultes tindrà tres eixos principals: els referèndums, les consultes populars i altres processos participatius, com les audiències públiques. Els referèndums només podran ser d’àmbit municipal, i tindran mecanismes i garanties semblants als de qualsevol convocatòria electoral, com un cens de votants i una junta. El resultat serà vinculant i es podran convocar per iniciativa institucional o popular, encara que caldrà demanar autorització a l’Estat. En el segon cas, serà necessari que un mínim de ciutadans subscrigui la iniciativa perquè sigui sotmesa a votació. Aquest mínim dependrà del nombre d’habitants del municipi. Per exemple, als termes d’entre 5.000 i 100.000 habitants, hauran de donar suport a la iniciativa popular 500 persones més el 2% de la població.

“No és la llei que desitjaríem, però la veritat és que la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 [contra la Llei de consultes de Catalunya] ens limita molt”, apunta el diputat de MÉS per Menorca Nel Martí. “És la llei que podem aprovar sense que la tombin, no la que mereix qui cregui en la participació”, afegeix.

El diputat menorquí assegura que “els ajuntaments s’animaran a utilitzar aquest instrument”. “Estic segur que fins i tot el PP la utilitzarà als municipis”, continua. Malgrat tot, Martí també adverteix del perill que alguns partits “vulguin fer un debat irreal, que no tingui a veure amb la llei”. “Aquesta llei no tracta d’un referèndum d’autodeterminació, sinó de la possibilitat que el ciutadà decideixi sobre determinades qüestions que l’afecten”, comenta.

Quant a les consultes ciutadanes, es podran dur a terme tant a escala municipal com insular i autonòmica. En aquest cas, el resultat no serà vinculant i només hi podran participar les persones que s’hagin inscrit en un registre que estarà segmentat per àrees temàtiques. En lloc de junta electoral, hi haurà una comissió que tindrà les mateixes funcions de control i gestió.

Un dels elements que cal destacar en el cas de les consultes, és que es podran inscriure al registre tots els ciutadans més grans de 16 anys. “La llei està en sintonia amb les iniciatives legislatives populars [que també redueixen a 16 anys l’edat mínima per poder signar] i amplia l’àmbit de participació política”, comenta Martí.

Més democràcia

La llei de consultes és la cara oposada de les propostes que opten per una regressió democràtica. “Estam en una cruïlla, i una mesura com aquesta decanta la balança cap a una major democratització i corresponsabilitat. Apodera els ciutadans”, explica Payeras. El politòleg aclareix que, quan parla de “regressió democràtica”, fa referència a una pèrdua de “qualitat democràtica” que a hores d’ara es dona a “escala europea”. Malgrat els elements positius, Payeras adverteix que els referèndums als ajuntaments són una qüestió “delicada”. “No estam acostumats a aquests procediments, i no es poden fer constantment ni sobre qualsevol tema, sinó al voltant de qüestions que generin grans adhesions”, afegeix.