Aznar va deixar les Balears fora de la seva liberalització del sòl per la "fragilitat del territori"
Juntament amb les Canàries, el govern del PP va excloure les Illes d'una de les seves normes més polèmiques per evitar la saturació
PalmaLes Balears i les Canàries es varen salvar de la liberalització del sòl que va fer José María Aznar, considerada com una de les causes de la bombolla immobiliària. El llavors president del govern espanyol va aprovar la primavera de 1998 una mesura per facilitar l'accés dels ciutadans a l'habitatge, i no es va atrevir a incloure-hi les Balears perquè alguns especialistes varen recomanar deixar-ne fora les Illes. El fet insular i la fragilitat del territori es varen recollir en una disposició addicional de l'articulat de la norma que deixava fora de la polèmica mesura els dos arxipèlags.
En canvi, la presidenta Marga Prohens s'ha mostrat partidària aquesta setmana de liberalitzar el sòl per resoldre el problema de l'habitatge, una iniciativa que defensa l'extrema dreta. Sense donar més especificacions, Prohens ha manifestat que veuria amb bons ulls eliminar tràmits, consultes i planificacions per poder habilitar sòl apte per a la construcció de manera automàtica.
Aquesta és precisament la fórmula que José María Aznar va emprar a la Península el 1998, una mesura que molts experts han criticat per ser una de les causes de la bombolla immobiliària i pels seus efectes negatius a la societat. Gràcies a aquesta fórmula es va urbanitzar Marina d'Or, símbol del desenvolupisme i l'especulació immobiliària, entre altres projectes.
Per evitar macroprojectes i urbanitzacions desmesurades a territoris fràgils com les Illes, la llei de José María Aznar va establir una excepció per a les Canàries i les Balears, amb una argumentació molt clara que tenia en compte que "la delimitació del contingut del dret de propietat del sòl està condicionada per la peculiaritat del fet insular, per la seva capacitat limitada de desenvolupament territorial i per la necessitat de compatibilitzar una oferta suficient de sòl urbanitzable amb la protecció i la preservació dels elements essencials del territori", segons assenyala la disposició addicional quarta.
A diferència d'Aznar, Prohens es mostra partidària de liberalitzar el sòl a les Illes, sense tenir en compte els riscos que varen motivar l'excepció dictaminada per l'expresident del PP i del govern espanyol. Davant d'aquest posicionament, el GOB ja ha posat el crit en el cel i ha remarcat que la precarietat en l'accés a l'habitatge no es resoldrà qualificant sòl apte per construir sense cap garantia, que és el que suposa una liberalització. Els ecologistes acusen la presidenta i el seu equip d'"afavorir els especuladors" amb el pretext de prendre mesures a favor dels ciutadans.
En tot cas, els detalls de la liberalització del sòl que podria promoure l'Executiu encara no es coneixen, si bé experts consultats per l'ARA Balears assenyalen que "no hi ha molts matisos possibles", i entenen que liberalitzar vol dir requalificar sòl, com va passar amb la llei de José María Aznar, avui derogada. Era una fórmula que permetia urbanitzar grans extensions de terreny sense passar tots els tràmits que actualment fixa la normativa, els quals ofereixen garanties ambientals, territorials, socials i de previsió d'equipaments.