Política04/08/2021

Armengol, "esperançada" perquè els pressupostos de l'Estat del 2022 incloguin el factor d'insularitat

La presidenta del Govern diu que es fa feina "informal" amb el Ministeri d'Hisenda per reunir la comissió bilateral del REB

PalmaLa presidenta del Govern, Francina Armengol, s'ha mostrat "esperançada" perquè els pressuposts de l'Estat del 2022 incloguin el factor d'insularitat, la dotació del REB que es va aprovar mitjançant un reial decret llei i que ha de col·locar les Balears a la mitjana d'inversions estatals –als comptes del 2021, les Illes eren les terceres per la coa. Així ho ha manifestat aquest dimarts, després de reunir-se durant més d'una hora i mitja al Consolat de Mar amb el president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez. "El president n'és conscient, i estam treballant amb Hisenda per incloure el factor d'insularitat als pressupostos del 2022", ha comentat Armengol, a més d'explicar que l'Executiu també "continua negociant" perquè es reprengui el projecte de llei amb la part fiscal del REB. La presidenta ha assenyalat que s'està treballant amb el nou secretari d'Estat d'Economia per tal que conegui "la realitat de les Illes Balears".

El que no ha pogut concretar Armengol és quan es reunirà la Comissió Bilateral Mixta d'Economia i Hisenda que ha de deixar clar precisament com s'ha de calcular el factor d'insularitat. Quan se li ha demanat per una data concreta per a aquesta reunió, ha apuntat que es treballa "de manera informal" amb el Ministeri d'Hisenda per fer la reunió. "Estam esperançats que serà molt aviat", ha dit. Cal tenir en compte que, sense aquesta reunió, el factor d'insularitat no s'inclourà de cap manera als comptes de l'Estat de l'any que ve i això que el decret llei del REB ja establia que s'havia d'integrar als pressupostos d'enguany.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a la reclamació d'Armengol perquè l'Estat també sigui sensible amb els territoris superpoblats, la presidenta ha reiterat que Sánchez també "n'és conscient". "Som un territori amb desequilibris, i amb alguna singularitat que ens assimila molt a d'altres de despoblats", ha subratllat, i ha posat com a exemple Formentera, "una illa molt petita que, a causa de la discontinuïtat territorial, necessita els mateixos serveis que una de gran". Segons ha assenyalat Armengol, en els acords per a l'estratègia de repte demogràfic "hi ha disposicions específiques sobre població flotant i comunitats més poblades". "En el nostre cas, hi ha desequilibris concrets que són evidents, i el secretari d'Estat de Repte Demogràfic també ha explicitat avui aquesta qüestió", ha dit. "L'Espanya molt poblada requereix serveis públics per a la població que augmenta", ha afegit.

Cargando
No hay anuncios

El certificat de vacunació

Pel que fa al certificat de vacunació per accedir a determinats esdeveniments i activitats, Armengol ha comentat que "fa temps" que el Govern treballa amb l'executiu espanyol per adaptar la tecnologia del green pass europeu a "àmbits que no siguin ports ni aeroports". "Ara hi ha aquest debat, però fan falta legislació espanyola i normativa europea. A més, moltes comunitats autònomes encara no han obert la vacunació als majors de 12 anys", ha explicat. De moment, el control d'accés amb el certificat de vacunació a partir del 14 d'agost s'haurà de fer amb eines tecnològiques de la mateixa Comunitat Autònoma.

Cargando
No hay anuncios

Finalment, la presidenta ha fet referència al repartiment dels fons europeus entre les autonomies, i ha tornat a reclamar una consideració especial cap a aquelles, com les Balears, on ha caigut més el PIB a causa de la crisi del coronavirus. "He demanat que siguin sensibles a una comunitat com la nostra, amb la caiguda del PIB més gran", ha dit, a més de subratllar que el Govern espera pagar a les empreses les ajudes directes de l'Estat que ja han rebut les Illes a final d'agost o principi de setembre –els autònoms ja les estan cobrant.