14 anys esperant el conveni de carreteres

PalmaEls 240 milions d’euros del conveni de carreteres signat l’any 2004 entre el Govern autonòmic i el govern de l’Estat s’està convertint en una història que no acaba. Fa 14 anys que les Balears no reben ni un euro d’aquesta partida, que ja ha passat pels tribunals, té una sentència ferma i un protocol d’intencions signat en comissió bilateral. En aquest període, hi ha hagut més intencions que no inversions. I per tercer any consecutiu el Govern de Francina Armengol inclou la partida econòmica en els pressupostos del 2019, que va engreixant amb els impagaments dels anys anteriors.

El desembre de l’any 2015 el llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va signar un protocol d’intencions amb la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, en el qual s’establia que es farien un seguit de convenis per pagar els 240 milions d’euros. El calendari proposat era el pagament de 80 milions de manera consecutiva durant els anys 2016, 2017 i 2018.

El primer incompliment del protocol arribà el 2016, per aquest motiu l’any següent es tornà a recalcular el deute i s’establí un nou pagament: als 80 milions que pertocaven al 2017 i al 2018 se’ls sumaren respectivament 40 milions, que corresponien a la partida del 2016.

Però una vegada arribà l’any 2018 el govern central tampoc no havia fet efectiva cap partida econòmica. Davant això, l’Executiu autonòmic no decau. Asseguren que la Conselleria d’Hisenda no hi renuncia, bona prova és que enguany tornen a pressupostar 200 milions d’euros, els 120 acumulats del 2016 i el 2017 més 80 de la meitat del 2018.

Val a dir que en els pressupostos generals del govern de Rajoy aprovats per al 2017 i el 2018 s’hi incloïa una partida de 15 milions en concepte de conveni de carreteres -15 dels 80 que llavors esperava Balears-, tot i que no arribaren.

Enguany queda per conèixer si els comptes de Pedro Sánchez, que preveu presentar el proper mes de gener, tindran en compte aquesta partida.

Un deute del 2004 iniciat el 1998

El conveni de carreteres primigeni data de l’any 2004 i volia equiparar les Balears amb les Illes Canàries pel que fa a inversions en infraestructures viàries. Va ser en un consell de ministres del mes de març quan es va fer efectiu un acord entre Mabel Cabrer, llavors consellera d’Obres Públiques a les Illes Balears, i el Ministeri de Foment del govern d’Aznar, quan esgotava la legislatura.

El conveni era el segon que es firmava entre les dues administracions i havia de tenir validesa entre els anys 2006 i 2010. Preveia inversions per valor de 241 milions d’euros a més 90 milions que no s’havien fet efectius del conveni anterior, és a dir, un total de 330 milions d’euros.

Els projectes que s’havien de fer llavors anaven des de la variant de Son Ferriol fins al desdoblament de Palma i la UIB o les autovies d’Inca i sa Pobla, la variant de Ferreries o els desdoblaments de la segona ronda d’Eivissa i la carretera Eivissa-Sant Antoni.

Però els acords quedaren en paper banyat quan la ministra de Foment, Magdalena Álvarez (ja del govern socialista de Zapatero), n’anul·là el pagament de manera unilateral, una decisió que el Govern balear va dur als jutjats i que acabà amb una sentència del Suprem. Els tribunals obligaven a l’Estat a pagar 330 milions d’euros a l’Executiu balear pels dos convenis signats.

Però no s’ha aconseguit ni per mandat judicial. Si bé l’any 2013 el Govern aconseguí el pagament dels 90 milions d’euros corresponents al primer conveni, a dia d’avui encara resten per cobrar els 240 del segon.

Cal recordar que mentre el deute amb les Balears es congelava eternament, les Canàries sí que aconseguien inversions milionàries del govern de l’Estat.

Després de la sentència, ja l’any 2015, el govern de Francina Armengol signà el protocol d’intencions anb el ministre Cristóbal Montoro, que s’havia de desenvolupar a través de convenis.

En un ple parlamentari de l’any 2017, la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, avançà que els recursos arribarien en forma de conveni, “no com ho va fer Bauzá, que els pressupostà sense cap document”.

Amb tot, el temps l’ha posada en el mateix lloc, no hi ha cap conveni signat i fa tres anys que els pressupostos de la Comunitat recullen les inversions de carreteres. A principi d’enguany, Cladera lamentava que per poder reclamar els doblers per la via judicial hauria de tenir els convenis signats.

Val a dir que tot i preveure uns ingressos que no han arribat, el Govern ha aconseguit complir l’objectiu de dèficit.