Estimada Fanny,
He llegit la teva carta amb molta il·lusió i agraïment, a la presó cada carta és llum, i més si ens permet conèixer la feina i el compromís determinat amb la memòria que porteu a terme a les Illes, una terra que estimo profundament.
L’existència de persones que encara avui, 80 anys després de la fi de la Guerra Civil, no sàpiguen on deixar un ram de flors per al seu germà, pare o avi és una anomalia democràtica que cal erradicar. Totes aquestes persones mereixen ser rescatades de l’oblit, i nosaltres ens mereixem recuperar-ne el record perquè formen part de la nostra història.
Recuperar la memòria no té per objectiu “agitar antics rancors” ni “obrir ferides tancades”. La recuperació de la història no té a veure ni tan sols amb el passat. La recuperació de la memòria té a veure amb la nostra dignitat d’avui. Amb la qualitat del nostre sistema democràtic d’ara. Amb la densitat de la nostra convivència i amb la fortalesa de la nostra identitat.
A Catalunya, com coneixes, vam posar en marxa dos programes pioners, el Programa d’Identificació Genètica i el Pla de Fosses. Entre 2016 i 2018 hem realitzat més de 1.200 proves genètiques a familiars, hem localitzat més de 130 fosses noves, i exhumat i recuperat les restes de 295 persones. Desitjo que en breu el nou Govern de la Generalitat pugui recuperar aquests programes, com també les iniciatives i la bona col·laboració que havíem iniciat amb el Govern de les Illes.
Ambdós compartim que malauradament aquesta tasca immensa s’hauria d’haver fet just després de la guerra o, en el pitjor dels casos, tot seguit de recuperar el sistema democràtic. No va ser així, i avui la laboriositat que comporta, juntament amb la gravetat i la sensibilitat amb què cal tractar aquestes actuacions, fan que parlem d’un procés de cicle llarg. Però també compartim que el camí que hem iniciat ens condueix cap a la normalitat de les societats respectuoses amb el passat i amb el present i, per això, ho fem convençuts d’arribar fins al final. Perquè sabem que només amb la memòria endreçada podrem mirar endavant amb la mirada neta i la serenitat necessària per encarar els reptes que ens esperen i tenir, per fi, el país a què aspirem.
Amb tot el meu reconeixement i gratitud, però sobretot amb esperança pel futur,
Raül Romeva
