PRIMÀRIES

Juan Pedro Yllanes: “Si és necessari per formar govern, parlarem amb El Pi”

L’encara diputat a Madrid afronta una nova etapa a les Balears amb l’ambició d’un nou govern progressista

Juan Pedro Yllanes (Sevilla, 1960) s’enfrontarà a un procés de primàries (del 20 al 25 de novembre) per encapçalar la llista de candidats de Podem al Parlament de les Illes Balears des d’una posició prou còmoda: sense cap rival a l’horitzó. L’encara diputat a Madrid afronta una nova etapa a les Balears amb l’ambició d’un nou govern progressista a les Illes i la certesa que hi haurà d’haver pactes perquè sigui realitat.

No es desvirtua el sentit de les primàries amb un sol candidat?

Hi va haver un rival, Amadeu Bernadet, però el reglament de primàries a Podem exigeix tenir un mínim d’avals i, en aquest cas, Amadeu no els va tenir. Que hi hagi només un candidat és resultat d’aquest reglament, i no d’una decisió personal.

Quina valoració feis de la llista alternativa que ha presentat Aina Díaz per a les primàries?

Tot el que sigui aportar en positiu em sembla perfecte. La confrontació d’idees sempre és benvinguda. Però amb mi està l’equip que em sembla perfecte per afrontar el procés electoral de 2019.

Podem ha passat de controlar el Govern d’Armengol a donar suport a les seves polítiques. Per què?

S’ha produït l’evolució natural d’una formació política molt nova. Teníem recels respecte del bipartidisme. Amb els Acords pel Canvi, vàrem veure que es podia continuar sent crític des de fora del Govern. Però també vàrem arribar a la conclusió que aportar esforços a la governabilitat de la Comunitat millora la vida de la ciutadania.

Quin serà el vostre paper la pròxima legislatura?

Hem madurat a bastament per, sense deixar de vigilar ni donar cap xec en blanc, fer la passa següent. Volem ser força de govern a Balears.

Us integraríeu en un Govern de pacte?

La pretensió és ser primera força. Si no ho aconseguim, haurem de parlar. Estam davant l’oportunitat històrica de repetir un govern d’esquerres. Davant aquest repte, totes les possibilitats estan obertes.

Quin balanç feis de la legislatura?

Es podrien haver fet més coses. Continuam reclamant actuacions, perquè la legislatura no s’ha acabat, malgrat que a partir de gener tots passarem a estar en mode preelectoral. No aprofundir en els canvis com es podria haver fet. S’han començat a implementar polítiques positives per a la vida dels ciutadans de les Balears, però el Govern no ha estat valent a bastament. Aquest punt de superior valentia és el que volem aportar nosaltres.

Estau disposats a pactar amb El Pi?

Podem compartir moltes coses amb El Pi. Estam a prop d’El Pi en la nostra defensa de la cultura, de la llengua i de les polítiques socials, malgrat que diferim de manera absoluta en les polítiques econòmiques. Es pot arribar a acords amb qualsevol, encara que en aparença no hi comparteixis res. S’haurà de parlar amb tothom. Si és necessari per formar govern, parlarem amb El Pi.

Tindreu línies vermelles a l’hora de pactar?

Encara no hem formulat quines seran les línies vermelles. El problema és que fan molt difícil el debat. S’ha d’anar amb les idees i els objectius clars. A partir d’aquí, hem d’estar oberts a qualsevol possibilitat d’arribar a acords. Les línies vermelles es converteixen en un enemic de la possibilitat de pactar.

Autopista Llucmajor-Campos: sí o no?

Si limitam la discussió sobre la mobilitat a 8 quilòmetres de desplaçament entre Campos i Llucmajor, d’alguna manera trivialitzam el problema.

Però, sí o no?

Hi insistesc: no es pot donar cap resposta categòrica. Millorar la mobilitat és positiu, però també s’han de tenir en compte les polítiques de protecció del medi ambient.

Què pensau del fet que cap diputat de Podem d’aquesta legislatura vulgui repetir?

S’està donant una imatge distorsionada. Alberto Jarabo no repetirà al Parlament, però intentarà ser batle de Palma. David Martínez forma part de les llistes al Consell de Menorca. D’alguna manera, hi ha una aposta per continuar en política activament. Vàrem oferir a tots els integrants del grup parlamentari col·laborar en aquest projecte. Cadascú ha pres la seva decisió. El que no podem fer és trair el projecte que els inscrits varen aprovar per majoria fa poc més d’un any.

Per què va Jarabo a Palma?

Alberto serà el candidat a la batlia de Palma perquè creim que és un candidat enormement interessant. És una aposta ambiciosa.

Quan deixareu l’escó a Madrid?

Intentaré esgotar tant com pugui la legislatura, perquè tenc feina pendent i m’agradaria acabar-la. No m’he plantejat abandonar immediatament l’escó. Quan ho faci, qui ha d’ocupar el meu lloc és la persona que venia després en la llista de confluència, que és Antoni Verger.

Com serà el relleu per a Verger?

Que ocupi l’escó serà fruit d’una decisió tant d’ell com del seu grup polític. Allò que s’ha de complir és el compromís que es va establir perquè quedi en el grup parlamentari de Podem. Qualsevol altra decisió que no fos aquesta ens cridaria molt l’atenció. Si un es compromet mitjançant un document públic a acceptar la disciplina del grup parlamentari confederal, així ha de ser.

Haurien d’incidir més els diputats de les Illes al Congrés en els interessos de les Balears?

Es treballa per les Balears. Però és cert que, pel funcionament que tenim en el grup confederal, potser la feina no destaca tant. Hi ha certs assumptes relatius a l’Arxipèlag que han estat defensats per companys d’altres territoris, perquè afectava la seva àrea de treball dins del Congrés. La distribució dels temes determina que hi hagi una major o menor presència de les Illes en el debat polític. A més, una de les primeres tasques que ha de fer qualsevol diputat de les Balears a Madrid és mostrar al seu grup polític la realitat d’aquesta terra, perquè se’n té una visió distorsionada.

Però comunitats amb diputats que defensen exclusivament els seus interessos han aconseguit més beneficis...

Hi ha un tema conjuntural. Davant majories absolutes que no necessiten suports per aprovar els pressupostos, el paper dels partits nacionalistes o regionalistes tampoc no és tan important. Aquests partits han estat molt necessaris, i això ha estat determinant per fer concessions. Amb un resultat electoral majoritari, aquests petits partits probablement quedarien arraconats.

Com hauria estat aquesta legislatura sense Podem al Parlament balear?

Segurament hauríem tingut un altre govern del Partit Popular, amb el suport de Ciutadans. Aquest PP d’ara és pitjor que els anteriors, i això que parlam de Matas i Bauzá. Estam davant el pitjor de tots perquè hi ha una dependència absoluta del Partit Popular de Madrid. La presència de Podem també ha ajudat a tornar a fer polítiques d’esquerres.

Com valorau el paper de Baltasar Picornell com a president del Parlament?

Balti ha fet un paper impecable en la seva condició de president del Parlament, però crec que no ha estat capaç de reconèixer l’aposta important que va fer Podem per situar-l’hi. Va ser la persona que més resistència provocà en els altres grups polítics per frivolitats com la seva manera de vestir, i no per la seva capacitat per al càrrec. Malgrat tot, ha fet una bona feina i ha representat dignament la condició de segona autoritat de les Illes Balears.

Estau preocupat pel paper que pugui jugar en les eleccions el partit de Xelo Huertas?

No serà una rival. La gent té ben clar a les Balears qui és Xelo Huertas i per quins interessos es mou. Quan un polític posa per davant el seu benefici personal, té un futur negre. Esper que Xelo Huertas rebi la resposta que es mereix de la ciutadania. Se li va donar un enorme cabal de confiança i va trair-la per utilitzar-la en benefici propi.

Ha perdut Podem força ideològica després d’haver entrat dins el sistema polític?

Podem té dues cares. D’una banda, hi ha el partit que continua mobilitzat a peu de carrer i que dona suport a totes les reivindicacions de la societat civil. Però també hi ha el Podem que s’ha adonat que des de les institucions i legislant es pot canviar la vida de la gent. Aquestes dues facetes conviuen i ho faran amb absoluta normalitat.

Deixau Madrid per la derrota del sector errejonista?

Al contrari del que es pugui pensar, és un avanç venir a Balears. La causa no és Errejón. Quan es va plantejar la qüestió a Vistalegre II, em vaig posicionar clarament a favor del projecte d’Íñigo Errejón. Però una vegada ha passat tot, he continuat a Podem donant el meu suport a les polítiques del projecte guanyador. No és seriós continuar presentant una alternativa si un projecte ha rebut el suport majoritari.

Les enquestes us donen uns resultats a la baixa. Quina explicació en donau?

Sempre hi sortim mal parats, però som experts a guanyar el mal averany. A més, no ens semblen dolentes. Hem patit desgast aquesta legislatura, inclosa l’expulsió de dues persones (Xelo Huertas i Montse Seijas). També hem aguantat la lamentable aparició d’un trànsfuga (Salvador Aguilera), que és el pitjor que et pot passar en política. Parlar ara de vuit o nou diputats, quan encara no hem pogut presentar el projecte que volem per a les Balears i queda temps per donar-lo a conèixer, ens situa, com a mínim, davant la possibilitat de poder repetir resultats. Les enquestes no ens provoquen cap sentiment d’inferioritat.

Sou jutge en excedència. Com valorau tot el que ha passat les darreres setmanes (sentència sobre les hipoteques i relleu al Consell General del Poder Judicial)?

L’espectacle que s’ha donat arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’impost de les hipoteques ha deixat mal parada la imatge de la justícia. Però s’ha de distingir entre la justícia de cada dia, que continua funcionant perfectament malgrat els obstacles dels polítics, i la cúpula del poder judicial.

No s’hauria de reduir el paper dels polítics en aquest terreny?

Potser les polítiques de nomenaments no trien els millors, sinó els més acomodats. Tota l’alarma sobre l’elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial no fa cap favor al tema. Una altra qüestió, de caire estètic però amb un fons ètic, és l’avançament una mica frívol del nom de la persona que ha de presidir el Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial. Sobrava. Es podria haver promogut com a candidat Manuel Marchena i que els vocals del CGPJ li haguessin donat suport.

Us preocupa el creixement de l’extrema dreta?

L’extrema dreta sempre ha participat en els processos electorals mitjançant formacions residuals, com Falange. Que ara doni la cara no està gens malament, perquè abans dissimulaven.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF