La Federació Espanyola de Municipis i Províncies accepta dividida la proposta d'Hisenda per utilitzar els romanents

L'abstenció d'Unides Podem i el vot de qualitat del president permeten tirar endavant l'acord

Fi al bloqueig que impedia l'acord perquè els ajuntaments puguin utilitzar els seus romanents de tresoreria. La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha aprovat aquest dilluns amb una divisió màxima la proposta del ministeri d'Hisenda, la quarta des que es van iniciar les negociacions. Els 12 membres del PSOE hi han votat a favor; els 12 de PP, Cs i PDECat, en contra; i Esquerra Unida-Podem s'ha abstingut. El vot de qualitat del president, Abel Caballero, ha permès que tirés endavant. "Segurament no s'ha firmat mai un acord tan important per als ajuntaments", ha celebrat l'alcalde de Vigo en una roda de premsa telemàtica.

El pacte estableix que les corporacions locals podran utilitzar el superàvit de 2019 i que, les que ho vulguin, podran posar a disposició de l'administració general de l'Estat els seus romanents de tresoreria en forma de préstec, que els serà retornat en concepte de crèdit en un termini de deu anys. A curt termini, entre el 2020 i el 2021, el govern espanyol habilitarà 5.000 milions per a aquells ajuntaments que voluntàriament hagin cedit els seus romanents perquè els gastin en polítiques relacionades amb l'agenda urbana i la mobilitat sostenible, cures i cultura. Es rebrà una quantitat proporcional a la que s'hagi aportat i com a mínim serà del 35%. L'acord subscrit és que l'Estat aportarà 2.000 milions aquest 2020 i 3.000 milions l'any que ve. Caballero ha valorat positivament aquest incís perquè ha augurat que els consistoris no podran gastar més que aquests 2.000 milions en el que queda d'any. A més, hi haurà un fons de fins a 400 milions d'euros per compensar el dèficit dels serveis de transport durant l'estat d'alarma i el que es produeixi fins a finals d'any.

Hisenda permetrà als ajuntaments utilitzar 5.000 M€ del seu superàvit entre 2020 i 2021

La fórmula proposada per Hisenda, que busca esquivar les restriccions al món local que imposa la llei d'estabilitat pressupostària aprovada durant el govern de Mariano Rajoy, no ha agradat al PP, i el seu secretari general, Teodoro García Egea, l'ha qualificat de "confiscament dels estalvis" dels ajuntaments. Més enllà d'això, els partits que han votat en contra es queixen que s'oblida els ajuntaments amb pitjor situació econòmica. Caballero ha puntualitzat, però, que també hi ha vies en aquest cas: una és que les diputacions poden fer préstecs i també transferències no reintegrables als ajuntaments que el 2020 no computarien a la regla de despesa. L'altra és que l'Estat es compromet a revisar les condicions dels préstecs que tenen les entitats locals del fons de finançament. A més, no s'exigirà el compliment de la regla de despesa en l'exercici del 2020.

De tota manera, les mesures han resultat insuficients per a PP, Cs, PDECat i també per als comuns, que han discrepat de l'abstenció d'IU-Podem. A través d'un comunicat, subratllen que s'hauria de reformar la llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera del 2012 –el govern espanyol es compromet a substituir la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL)– i també que s'hauria de destinar al món local com a mínim un 14% del fons europeu de reconstrucció. Una xifra que representa el percentatge de despesa dels municipis en el conjunt del sector públic de l'Estat. Precisament, sobre el fons europeu Sánchez ja va explicar que es tindria en compte l'àmbit local i també ho ha destacat Caballero.

El president de la FEMP també ha remarcat que l'executiu espanyol es compromet a revisar el finançament local en paral·lel a l'autonòmic, davant les queixes que al municipalisme se'l té menystingut en relació a les comunitats autònomes. "És greu el tractament que els ajuntaments estan rebent del ministeri en comparació amb les comunitats autònomes, a les quals se’ls facilita un fons incondicionat de 16.000 milions. Un tractament que considera els ajuntaments com a menors d’edat quan han estat un dels principals factors d’equilibri financer els últims anys", destaca Catalunya en Comú en el seu comunicat. 

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF