Calvià, de les majories absolutes a la inestabilitat política

PalmaDilluns passat el ple de Calvià va votar per sorpresa en contra dels comptes públics presentats pel batle socialista del municipi, Alfonso Rodríguez Badal. El canvi de parer del regidor Fernando Alcaraz, de Sí Se Puede Calvià (SSP), va convertir en insuficients els 12 vots dels deu edils socialistes i els dos de la coalició Esquerra Oberta (EOC). Tanmateix, la sorpresa dels pressupostos només és el darrer capítol d’un llarg serial d’inestabilitats, escissions i cessaments que ha tingut lloc al ple de l’Ajuntament, a l’equip de govern i als partits polítics des de les eleccions del 2015.

Una legislatura accidentada

El ple de l’Ajuntament de Calvià el formen un total de 25 regidors. Com es pot veure al gràfic, el PSOE va obtenir 10 representants, el Partit Popular en va aconseguir 9 i les candidatures de SSP, Ciutadans i EOC en varen sumar 2 per hom.

Les tres formacions d’esquerres –els socialistes, Esquerra Oberta i Sí Se Puede– varen signar l’acord d’investidura del batle, Alfonso Rodríguez Badal. Els regidors d’Esquerra Oberta decidiren no entrar a formar part del govern, mentre que Israel Molina i Fernando Alcaraz, de Sí Se Puede, s’integraren a l’executiu amb el PSOE.

El juliol de 2015, poc més d’un mes després de la constitució del ple, Ciutadans va demanar el cessament d’un dels seus regidors, José Ignacio González de la Madrid. El partit el va cessar de militància i va demanar que se li aplicassin els acords contra transfuguisme perquè el regidor no va acatar la disciplina de vot. Amb la destitució de De la Madrid, el grup polític de Ciutadans –integrat només per De la Madrid i Carlos Tarancón– es va desfer i els seus dos regidors passaren a integrar el grup mixt. González de la Madrid es va negar a entregar l’acta de diputat i, des de llavors, ha actuat per lliure al ple del Consistori. És habitual que el regidor voti en el mateix sentit que ho fa el PP i sovint no intervé durant el seu torn de paraula, tot i que continua cobrant els 20.000 euros que li corresponen com a regidor de l’oposició.

Qui també hagué de passar al grup mixt fou Fernando Alcaraz (SSP). Més d’un any després, l’agost de 2016, el seu company de files, Israel Molina, va abadonar el seu lloc tant a l’equip de govern municipal com al ple. L’ex-tinent de batle de Participació Ciutadana i Joventut va al·legar “motius personals”. Molina va comunicar la seva decisió després que el Consistori anunciàs el cessament d’un dels seus directors generals, Juan Antonio Marcos, que havia rebut denúncies dels treballadors per un suposat episodi d’assetjament laboral.

En substitució d’Israel Molina va entrar a formar part del ple el següent nom a la papereta de Sí Se Puede Calvià, Isabel Manresa. Però Manresa no s’integrà al grup mixt ni entrà a formar del govern, sinó que es va mantenir al ple com a regidora no adscrita. Això respon a una sèrie d’enfrontaments que s’havien produït dins les diverses famílies de l’entorn de Podem a Calvià.

Després de les bregues entre diferents persones de la família de Podem al municipi, la direcció autonòmica del partit morat no disposa ara mateix de cap fidel amb representació al ple, ja que tant tant Molina com Alcaraz foren expulsats per Podem Illes Balears. Els morats no es varen presentar amb la seva marca a les eleccions del maig de 2015, de manera que varen donar suport a diverses candidatures ‘municipalistes’ arreu de Mallorca i de l’Estat. Al municipi del ponent de Mallorca, el nom d’aquesta marca ‘municipalista’ va ser Sí Se Puede Calvià. El fet diferencial calvianer, en aquest cas, és que la direcció autonòmica se'n va distanciar i no va reconèixer la candidatura.

Per la seva banda, Isabel Manresa s’alineà amb el que després s’anomenaria Calvià en Comú (CeC). Es tractaria del nucli calvianer de Balears en Comú, un partit impulsat el maig de 2017 per crítics de Podem. Més tard, s’hi sumarien les dues diputades ‘díscoles’ de Podem al Parlament, Xelo Huertas i Montse Seijas. Alguns càrrecs municipals com Manresa se sumaren a aquest moviment i, malgrat haver estat elegida per SSP, no obeeix ni la seva disciplina ni la de la cúpula autonòmica de Podem.

Els dos darrers incidents els ha protagonitzat l’altre regidor escollit per Sí Se Puede, Fernando Alcaraz.

El regidor fou cessat pel batle, Anfonso Rodríguez Badal. El motiu oficial de la disputa entre Alcaraz i els socialistes és que el regidor demanava més pressupost per a la seva àrea del que la resta de l’equip de govern està dispost a dedicar-hi. Tot i això, Alcaraz va explicar a l’ARA Balears que feia setmanes que no participava de les juntes de govern i que les relacions amb la resta de l’equip estaven molt deteriorades des de feia mesos.

Després de la seva sortida, Alcaraz va anunciar que s’abstindria per permetre l’aprovació dels comptes, que els socialistes havien pactat amb ell i els dos regidors d’Esquerra Oberta. Amb l’abstenció d’Alcaraz, es donava un empat entre els dotze vots dels deu regidors socialistes més els dos d’EOC i la resta de l’oposició, de manera que el vot de qualitat del batle hauria permès aprovar els comptes. Dilluns, però, Alcaraz va donar la sorpresa i va votar en contra dels pressupostos.

Encara que en menor mesura, els partits grossos tampoc no s’han escapat de les pugnes internes. L’exbatle i exconseller Carlos Delgado es va plantejar, amb certs suports interns, prendre el control de la junta local del PP. En no aconseguir-ho, va deixar definitivament el Partit Popular. Per la seva banda, les diferències entre els socialistes s’han pogut veure, sobretot, en els seus posicionaments durant les primàries federals de la formació de centreesquerra.

El batle,Alfonso Rodríguez Badal, es va posicionar a favor de Pedro Sánchez, mentre que un altre pes pesant dels socialistes calvianers, Andreu Serra, ho va fer al costat de Susana Díaz. Per altra banda, l’extinent de batle de Turisme Antonio García Moles –que tenia un pes molt important tant dins l’agrupació socialista local com dins l’equip de govern– va haver de dimitir recentment per problemes de salut.Amb la sortida de García Moles i el cessament de Fernando Alcaraz (SSP), el batle va refer l’equip de govern per darrera vegada a mitjan gener d’enguany.

Temes pendents

Durant tota aquesta legislatura tan accidentada, l’equip de govern i el ple municipal no han deixat de tenir l’obligació d’enfrontar-se al dia a dia. Després del rebuig dels pressupostos aquest dilluns passat, dia 22, el gran repte de Rodríguez Badal i del seu equip per a aquesta legislatura és l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) del municipi.

Amb els socialistes en minoria, EsquerraOberta tindrà un paper determinant en aquest afer. De moment, la coalició entre EUIB i MÉS va aconseguir aprovar al ple de dijous dues mocions que pretenen condicionar el tipus de planificació urbanística que definirà l’equip de govern de Rodríguez Badal. A més, Alfonso Rodríguez i Rafel Sedano es varen reunir divendres amb la portaveu del GOB, Margalida Ramis, per “posar punts de vista en comú” sobre el Pla General.

Segons els acords que permeteren la investidura del batle, el PGOU ha de ser “participatiu” i “tendir al creixement zero”.