Medi Ambient
Part Forana18/12/2022

El segon cable elèctric, una de freda i una de calenta per al medi ambient

Veïns i ecologistes lluiten per impedir un projecte que afavoreix la descarbonització, però permet l’augment del consum energètic

PalmaLa projecció d’un segon cable elèctric amb la Península ha tornat a posar en el punt de mira el debat de reduir el consum energètic a les Illes. El fet és que el pla estatal de desenvolupament de la xarxa elèctrica 2021-2026 preveu la construcció d’una segona connexió des d’Alcúdia fins a Castelló, un enllaç que cobriria fins al 65% de la demanda anual, segon assegura Red Eléctrica Española (REE).

Precisament aquesta empresa, que executarà les obres, en destaca els beneficis: “Permetrà completar el procés de descarbonització que ja va començar amb el primer enllaç de Calvià-Sagunt i també evitarà l’emissió de 905 quilotones de CO2 a l’any”.

Cargando
No hay anuncios

Des d’un punt de vista tècnic, el projecte també està justificat. “És interessant i beneficiós. Si volem tancar les centrals elèctriques, necessitam el suport de la Península”, apunta el doctor en Enginyeria i membre del Comitè Contra el Canvi Climàtic de les Illes, Aitor Urresti.

L’expert afegeix que a les Balears la producció d’energia solar està augmentant considerablement, però adverteix que aquest sistema també té carències: “L’energia solar té el pic durant el migdia, fet que genera un excés d’energia en aquest moment, mentre que n’hi ha un dèficit durant el vespre”. Davant aquesta situació, “el segon cable permetria exportar els sobrants durant el dia i importar la demanda necessària durant la nit”, argumenta Urresti.

Cargando
No hay anuncios

No obstant això, veïns d’Alcúdia i ecologistes en destaquen les conseqüències negatives. De fet, més d’un centenar d’alcudiencs s’han mobilitzat aquests darrers mesos per aconseguir frenar el projecte o, si no ho aconsegueixen, evitar que es traci pels nuclis urbans del terme municipal d’Alcúdia.

Cargando
No hay anuncios

Tal com es pot veure en la imatge, REE ha projectat en un primer esbós tres possibles entrades del cable i totes tres passen per la badia de Pollença. En concret, per s’Illot, sa Ferradura i sa Marina. La primera (s’Illot) suposa un traçat marítim en aigües litorals de 10 quilòmetres i un de terrestre d’11 quilòmetres, mentre que la segona és de 10 quilòmetres de traçat marítim i 12 de terrestre. Finalment, la tercera opció (sa Marina) comprendria 15 quilòmetres de cable per mar i 7 per terra. Aquesta darrera seria la que menys traçat terrestre requeriria, tot i que això suposa augmentar 4 quilòmetres el traçat marítim.

Cap d’aquestes tres propostes agrada als alcudiencs, ja que la plataforma Veïnats d’Alcúdia Afectats pel Cable (VAAC) s’hi oposa precisament pels efectes nocius que pot tenir cap a la salut, en el tram urbà, i també l’afectació a les praderies de posidònia del fons marí alcudienc, en el tram marítim. “Pot arribar a generar radiació fins als 20 metres de distància, depenent de la profunditat del cable”, apunta el portaveu de la VAAC, Sebastià Pujol , que explica que “els nivells de conscienciació a Espanya sobre aquest tema estan molt per sota dels d’altres països europeus”.

Cargando
No hay anuncios

Pujol encapçala la reivindicació i fa mesos que s’informa respecte dels efectes nocius del cable per a la salut, fins al punt que ha creat una pàgina web (www.vaac.com) amb informació en què cita fonts com, per exemple, la Societat Espanyola de Protecció Radiològica, entre altres. En aquest sentit, l’enginyer Urresti destaca que “és cert que hi ha debat sobre l’impacte que tenen els camps electromagnètics en la salut de les persones”.

Cargando
No hay anuncios

La sostenibilitat, materialitzada en la lluita contra el canvi climàtic, o la conservació de la posidònia és el segon i el gran motiu que al·leguen els veïns amb el suport dels ecologistes per oposar-se al cable. El fet és que per complir amb els objectius 2030, l’Informe Contra el Canvi Climàtic adverteix que s’ha de reduir una quarta part del consum energètic a les Balears, ja que l’agost passat es registrà el rècord de demanda elèctrica de la història de les Illes. El motiu? Un model energètic que no canvia i el creixement poblacional i urbanístic, explicaren els experts a finals d’aquest estiu en la presentació de l’informe citat. “Així necessitarem un segon, un tercer, o un quart cable. Els polítics comencen a parlar de decreixement energètic, però no tenen un pla”, apunta l’ecologista i advocat del Grup Balear d’Ornitologia (GOB), Josep Alonso.

Quant a l’afectació de la posidònia, tal com es pot veure en la imatge, els tres traçats hi passen per damunt. De fet, un dels membres de la VAAC i bussejador, Pedro Carbonell, assegura que “no és cert que el traçat projectat tingui un impacte ambiental major que el recorregut dels veïns”. L’itinerari que suggereix la VAAC, en cas de no aconseguir aturar l’actuació, és que el cable entri per la badia d’Alcúdia, ja que “sols tindria un quilòmetre de recorregut terrestre, en comptes de 10 o 12”.

Red Eléctrica sol·licità al març a la Comissió Balear de Medi Ambient (CMAIB) un informe que avaluàs l’impacte ambiental dels tres traçats projectats. La CMAIB advertí que “s’ha de valorar l’alternativa del punt d’entrada per la badia de Palma, per les praderies de posidònia oceànica presents de la badia d’Alcúdia”. El paper del Govern en aquesta qüestió és gairebé nul. Fonts del departament de Transició Energètica, que té entre les competències les xarxes d’electricitat i la planificació de l’eficiència energètica, han explicat, contundents, que sols fan de mediadors entre l’Estat i l’Ajuntament. “No hi tenim res a dir ni tenim per què dir res”.