Pollença es prepara per elegir el Joan Mas i el Dragut del 2022

PalmaLes festes de la Patrona, com la resta de les Balears, s’han fet esperar a causa de la pandèmia. Els pollencins, però, no han perdut l’esperit sinó més aviat tot el contrari. El batle del municipi, Tomeu Cifre, assegura: “La gent en té moltes ganes, és un ritual que esperam amb molta il·lusió”. El 2 d’agost, diada de la Mare de Déu dels Àngels, és el dia que cada any comença la festa major per excel·lència de Pollença. Des de 1970, el sus es dona amb la lectura del pregó al Claustre de Sant Domingo del poble.

Ara bé, abans d’aquesta data s’han de fer preparacions i eleccions. La més important toca aquest divendres a les 18 h al carrer de Pere Josep Cànaves, moment en què s’elegiran les persones que tendran el protagonisme durant l’acte més important de la Patrona: el simulacre de Moros i Cristians. Es tracta de la commemoració de la victòria dels pollencins, que són representats pels que es vesteixen de cristians, sobre els corsaris de Dragut, que els encarnen els que es vesteixen de moros.

Les eleccions

Aquestes eleccions fa més de 30 anys que es fan i comporten uns preparatoris previs per als candidats, atès que s’hi han de posar amb temps i han de fer campanya. El batle diu que “la participació del poble és altíssima” i que aquest divendres esperen molta gent. Enguany podran votar tots els pollencins i residents del municipi nascuts fins a l’any 2006. Les candidatures seran les de sempre: Joan Mas, que és el cap dels cristians; Dragut, cabdill dels moros; lloctinent, personatge històric i traïdor que va vendre el poble als invasors; abanderat, persona encarregada de guiar els moros, i Ajuntament Vella, ajudants de Joan Mas durant el combat.

En Jaume Simó, que va ser l’elegit per representar en Joan Mas la darrera vegada que es pogué celebrar la Patrona, assegura que és un procés laboriós: “Has de fer cas a tothom i, a més, has d’entrenar per estar bé físicament”. Entre les estretes dels assistents, la calor que fa en ple mes d’agost i els nervis que suposa aquest càrrec, acaba sent dur. N’Andreu Cladera, Dragut del 2019, diu que és una gran responsabilitat perquè has de fer que el poble gaudeixi.

En qualsevol cas, malgrat que els protagonistes siguin els elegits per representar el simulacre, sense els pollencins i les pollencines no seria possible. “És espectacular perquè tens tothom a devora que et recolza, t’ajuda i fa que tot surti bé” diu n’Andreu que, quan pensa en el seu moment de Dragut, es queda sense paraules i se li posa la pell de gallina. En Jaume, qui va sentir una felicitat immensa en ser triat, ho corrobora: “nosaltres vivim la Patrona de manera molt intensa”.

Els vestits

De què es vesteixen tampoc és a l’atzar, sinó que sol venir per tradició familiar. El pare i el padrí d'en Jaume Simó, per exemple, també van fer de Joan Mas. En el cas de n’Andreu Cladera sempre s’han vestit de moros i, de fet, el seu pare va ser Dragut l’any 1990: “em vaig posar a plorar quan em vaig aferrar a mon pare una vegada passat el simulacre”. Ambdós pollencins coincideixen en el fet que és un moment d’adrenalina ple d’emocions i sentiments, entre ells nervis, concentració i alegria.

Com bé afirmen tant el batle del poble com els càrrecs del simulacre de fa tres anys, enguany esperen la festa més que mai i esperen que sigui igual que sempre. Això sí, hi haurà un petit canvi pel que fa a les escopetes d’aquest gran dia, a causa de la nova normativa estatal que limita l’ús d’aquests instruments a festes populars. L’Ajuntament de Pollença ha ofert formació teòrica i pràctica a 30 participants de la batalla que hauran d’emprar noves armes d'avantcàrrega llogades al Consistori. Ara bé, Tomeu Cifre ha confirmat que l’any que ve les compraran.

El que està clar que no canviarà serà el recorregut de la batalla. Com cada any, s’iniciarà a la plaça de l’Almoina amb la trobada de Joan Mas i Dragut juntament amb el seu lloctinent. Després que el capdavanter dels cristians hagi invocat la Mare de Déu dels Àngels es xocaran els dos grups de combatents per fer el simulacre, el qual acabarà al camp de ca n’Escarrinxo després de tres enfrontaments. En Jaume conta que pujar a la finestra, fer el crit i veure com arriben els moros és indescriptible, ben igual que l’ànim de la gent que destaca n’Andreu.