Part Forana20/04/2022

Els noms de la repressió franquista a Pollença, reconeguts 86 anys després

Familiars i institucions han recordat en un acte solemne els assassinats Josep Pont, Miquel Marquet, Antoni Castañer i Antoni Oliver

Els noms de Josep Pont, Miquel Marquet i Antoni Castañer van lligats a la resistència contra el franquisme al municipi de Pollença i tots van ser assassinats per la repressió. El mateix destí va rebre el seu veí, Antoni Oliver, que, pres per un delicte comú, es va ficar en problemes per haver ajudat un activista polític. Aquest dimecres, 86 anys després dels fets, familiars, el Govern i l'Ajuntament de Pollença els han fet un homenatge al seu poble.

Cal tenir en compte que els quatre assassinats van ser localitzats a les fosses de Marratxí, Llucmajor i Calvià, exhumades entre el 2018 i el 2019. Les seves famílies van rebre el certificat de reconeixement de víctimes del franquisme que el Govern va lliurar a altres 124. Les seves històries tenen el factor comú de l'acarnissament dels morts i els seus estimats.

Josep Pont Cladera; dos mesos amagat i no va aconseguir fugir

Josep Pont Cladera, Ros, era el primer de cinc germans, va ser simpatitzant de les esquerres i feia feina d'espardenyer i de xofer. A més, va ser president de la Joventut Pollencina (societat coneguda anteriorment com a club de solters) entre 1934 i 1936, i jugava com a davanter en el club de futbol d'aquesta societat.

Cargando
No hay anuncios

L'home feia poc que s'havia casat amb na Maria Payeras Serra, i encara no tenien fills. Va ser acusat d'haver participat en la resistència pollencina al cop d'estat i d'haver estat qui va dur els carrabiners cap al Port de Pollença davant la imminent entrada de l'exèrcit revoltat al poble.

La seva família el va amagar durant més de dos mesos i son pare li preparava la fugida de l'illa, però cap a final de setembre els falangistes el varen trobar i el varen tenir tancat uns dies a la presó de Pollença, coneguda com la Llimonera. El vespre del 30 de setembre el varen treure d'allà, juntament amb el gestor de l'ajuntament del Front Popular i el fundador i membre de l'executiva d'Esquerra Republicana Balear al Port de Pollença.

L'endemà dematí, els tres homes van aparèixer morts al voltant del km 9 de la carretera d'Andratx, amb les mans fermades i múltiples impactes de bala. Les diligències judicials no aportaren cap indici per trobar els culpables i els cossos foren enterrats a una fossa comuna del cementeri de Calvià, sense identificar. Temps després, la vídua de Josep Pont pogué reconèixer les robes que duia el seu marit quan el mataren i es va fer la inscripció definitiva amb el seu nom.

A banda d'això, el seu pare i germà van estar també empresonats com a presos governatius, és a dir, sense causa judicial. Un altre germà se'n va anar a l'exili i mai no va tornar.

Cargando
No hay anuncios

Antoni Castañer Cifre, condemnat també després de mort

Antoni Castañer Cifre era jornaler i s'havia casat amb Maria Reynés, amb qui tenia una filla. L'any 1936 va ser acusat d'haver participat en els actes de resistència al cop d'estat i quan anaren a cercar-lo a ca seva, no el trobaren. En tornar de la feina i saber que demanaven per ell es presentà a les noves autoritats i ja no tornà a ca seva. Després d'estar uns dies a la presó de Pollença, va ser traslladat a Palma amb dos presoners més, però mai hi varen arribar.

Finalment, el cos va aparèixer el 22 d'agost de 1936 al costat de dos homes a la carretera Palma-Inca. Tot i que l'autòpsia va concloure que es tractava d'una mort violenta, a causa de l'impacte de diverses bales, quedà inscrit sense nom al llibre de defuncions i com si fos a causa d'un accident.

Com que l'havien fet desaparèixer, no el pogueren jutjar en persona i un cop acabada la guerra, el Tribunal de Responsabilitats Polítiques encara el condemnaria a 10 anys d'inhabilitació i 50 pessetes de multa.

Cargando
No hay anuncios

Miquel Marquet Perelló, entregat per salvar la seva dona

Miquel Marquet Perelló, Capseta, era jornaler, estava casat i tenia quatre fills. Segons la documentació, era possiblement militava al partit socialista i, després del cop d'estat i de l'entrada de l'exèrcit revoltat a Pollença, va ser acusat d'haver participat en els actes de resistència i de defensa de l'ajuntament republicà.

Va estar amagat prop d'un mes, però els falangistes que el cercaven varen amenaçar amb detenir la seva dona, fet pel qual s'entregà. Va estar uns dies detingut a Pollença, fins que va ser traslladat a Palma, però mai hi va arribar. El 22 d'agost de 1936 el trobaren mort, amb dos homes més, a la carretera Inca-Palma, i l'autòpsia determinà mort violenta per diverses ferides d'arma de foc. La investigació judicial es tancà sense haver trobat cap pista, sospitós ni culpable.

La família li va perdre la pista fins que dies després, un conegut va dir a la seva dona que havia pogut veure el cadàver de Miquel al cementeri de Marratxí. Ella va identificar les robes, però per endur-se'n les pertinences el jutge li volia fer signar que era una mort accidental, i ella s'hi va negar i la seva mort va quedar inscrita com un accident.

Cargando
No hay anuncios

Igualment, la causa judicial augmentava repressió damunt la seva família: el seu germà Antoni Marquet Perelló i el seu cunyat Antoni Aloy Solivellas foren condemnats a 30 anys de presó pel delicte d'adhesió a la rebel·lió i a final del 1940 van ser traslladats al camp de concentració de Formentera.

Antoni Oliver Jordà, sense militància política

Antoni Oliver Jordà era el tercer de nou germans i no se li coneixia militància política. Tot i això, la seva família explica que mentre complia condemna per delicte comú es va ficar en problemes per haver ajudat un pres polític.

L'home va ser trobat mort el 19 de desembre de 1936 a la carretera Palma-Portocolom, amb les característiques típiques dels assassinats comesos per les milícies feixistes en aquells moments. A més, la investigació sobre l'assassinat es va arxivar en poc temps per falta de proves.

Cargando
No hay anuncios

Oliver va ser enterrat a una fossa comuna del cementeri de Llucmajor i quedà inscrit sense identificar, ja que ni la seva exdona ni els seus pares van poder reconèixer els trossos de roba que els mostraren a l'efecte.