La Sala
Part Forana29/07/2021

Rosa Bestard: "La gent m'ha demanat si vull tenir un altre fill durant aquesta legislatura, i alguns m'ho han arribat a prohibir"

CampanetRosa Bestard (Campanet, 1990) és la segona batlessa més jove de la Mallorca democràtica. Es va ficar en el món de la política quan només tenia 19 anys i sempre dins el partit socialista. Per primera vegada, el 2011 va anar a llistes del PSOE a les municipals de Campanet i el 2015 va encapçalar la candidatura. Durant quatre anys va estar l'oposició de l'equip de govern, liderat per MÉS. A les darreres eleccions Bestard aconseguí la vara de l'Ajuntament gràcies al suport d'El Pi i del PP.

Sou una de les poques dones de Mallorca que assumeixen una batlia. Per què creis que n'hi ha tan poques, dins la política?

— És una professió que et demana les 24 hores del dia, i moltes no es fiquen en política per manca de conciliació. El mes de desembre vaig ser mare. Vaig treballar fins al darrer moment. Estava dins el paritori i contestava WhatsApp de feina. A vegades la gent m'ha demanat si vull tenir un altre fill durant aquesta legislatura, i fins i tot alguns m'ho han arribat a prohibir.

Diríeu que la política discrimina la dona?

— Sí. Dins la política hi ha discriminació cap a la figura femenina. Mai no he deixat de fer feina, ni quan estava de baixa per maternitat. El que tenc clar és que ningú no em podrà retreure res. Si algú ho pot fer és el meu fill, o el meu home. A vegades tenc la sensació que la meva família ha quedat en un segon pla, i és molt dur pensar-ho. Dins la política hi hauria d'haver un canvi: necessitam més gent jove i més dones.

Ja fa dos anys de les eleccions. Com heu viscut el mandat fins ara?

— És difícil perquè no hi ha estabilitat política. Cada acord s'ha de negociar i això em fa patir. D'aquí a dos anys m'agradaria partir havent millorat el poble i amb la tranquil·litat d'haver-ho fet el millor que he pogut. L'equip de govern haurà fallat en algunes coses, però hem fet la nostra feina tan bé com hem pogut.

Cargando
No hay anuncios

Com ha estat gestionar el poble en plena pandèmia?

— Molt complicat. He passat molta pena per les famílies. Volia arribar a tothom i això em llevava la son. He rebut telefonades a males hores, però no m'importava. No hem negat ajudes a ningú. Durant la desescalada vàrem detectar que hi havia campaneters que no volien sortir de casa, i n'hi havia que començaven a tenir depressió. Els vàrem incitar a fer esport i becàrem unes 50 persones fer per activitats esportives. Aquesta iniciativa no va agradar als de MÉS per Campanet. Ens varen criticar molt, perquè ells consideraven que hauríem d'haver destinat els doblers als esportistes d'elit. És cert que ho hauríem pogut gestionar d'una altra manera, però no em penediré mai d'ajudar la gent que estava a punt d'enfonsar-se.

Amb quins projectes vàreu entrar i quins heu pogut fer?

— No teníem un gran projecte. Sabíem que durant quatre anys hauríem de fer manteniment al poble i és el que feim. Ho posam tot en condicions per poder fer un bon manteniment. Quan estigui tot arreglat farem projectes nous, però això ja serà en la legislatura següent. Per exemple, a l'escoleta fa anys que no s'hi fa cap inversió i hem detectat que hi ha humitats. Al camp de futbol canviarem la gespa. Té 18 anys i normalment es canvia cada 10 o 12 anys. També farem pistes de pàdel i de tennis noves perquè estan en mal estat.

Quan entràreu com a batlessa us trobàreu amb una xarxa d'aigua amb molts de problemes. En quin punt es troba aquest projecte?

— La xarxa era molt vella. Sabia que estava malament, però no m'esperava mai que estigués d'aquesta manera. Hi hem instal·lat uns comptadors que ens informen de les avaries, i hem aconseguit reduir les fuites un 30%. Abans el sòl rústic quedava sense aigua a causa de la manca de pressió i ara hem posat vàlvules perquè els pagesos puguin regar. Per evitar que el poble quedi sense pressió, els campaneters han de tenir un dipòsit a ca seva. Això abans no es demanava, però és una mesura que està sobre l'ordenança i és obligatòria. A més, enguany invertirem 100.000 euros a posar contenidors a tot l'urbà. D'aquesta manera, tindrem cada carrer controlat.

Fa uns sis anys que arrancaren les obres de la carretera de Selva a Campanet, però estan aturades. Solucionareu aquest problema?

— Aquesta obra és als jutjats perquè no es poden licitar obres noves. En el seu moment hi va haver un sobrecost molt elevat en aquesta obra i fins que no s'aclareixi estarà aturat. És del Consell, però és un projecte que m'agradaria que se solucionàs durant el meu mandat.

Cargando
No hay anuncios

El 2018 l'Ajuntament de Campanet va construir dos aparcaments públics de manera il·legal. Un es troba al carrer de la Creu i l'altre al carrer Major, tots dos situats en sòl rústic. Guillem Rosselló (MÉS), membre de l'equip de govern que els va construir en aquell moment, critica que vós no feis res per legalitzar-los. En quin punt es troben els tràmits?

— Quan es varen construir nosaltres estàvem a l'oposició i ja vàrem avisar que s'havia de fer un canvi de normes subsidiàries. Els terrenys es compraren el 2016 i, si en el seu moment s'hagués fet el canvi de normes, ara no ens trobaríem amb aquest problema. Aquest projecte es va fer a correcuita. La compra es va fer per uns 180.000 euros i l'obra en va costar uns 240.000. Ara ens trobam que els aparcaments han de tenir un arbre per cada plaça, i feim un estudi per saber com posar-los per tal que no robin places. També ens trobam amb places que no compleixen els metres que han de tenir.

MÉS per Campanet va governar durant 32 anys (excepte un petit període de temps en què els socialistes assumiren la batlia), però vós vàreu posar fi a aquest mandat quan després de les eleccions vàreu rebre el suport d'El Pi i del PP. MÉS per Campanet us ha oferit compartir la batlia, però ho heu rebutjat. Per què?

— Les negociacions amb MÉS varen ser molt dures. Si hagués pactat amb ells la legislatura encara hauria estat més dura. Quan es pacta se suposa que les dues bandes han de cedir, no només una. Tot i que ideològicament hauríem de coincidir, tenim maneres de fer feina diferents, i hauria estat impossible fer feina amb MÉS. No vàrem pactar amb ells perquè, a més de menjar-nos els seus problemes, no podríem fer els nostres projectes. Pensàvem que Campanet necessitava una millora i una tasca de manteniment, però ells no ho veien perquè feia molts d'anys que governaven. El portaveu s'enfadava. Un dia ens va deixar asseguts a taula. Fins i tot m'ha arribat a dir on m'he de posar vaselina i això no ho puc consentir.

Com és la vostra relació amb el portaveu de MÉS per Campanet tant dins com fora de l'Ajuntament?

— Amb Guillem Rosselló no hi puc parlar i m'agradaria que tinguéssim més bona relació. M'agrada parlar amb tothom i m'agradaria poder parlar amb MÉS, tenir la cordialitat. Pel carrer no em saluden, i això sap greu.

Cargando
No hay anuncios

Davant els vostres votants, com vàreu justificar que sou batlessa gràcies al suport del PP i El Pi?

— Amb El Pi, més que un pacte tenim un seguit d'acords. Vàrem poder comptar moltíssim amb l'agrupació i per això vàrem tirar endavant. Vull assenyalar que amb el PP no tenim pacte. Ens havíem vist cordialment, però no havíem acordat res perquè no volíem creuar la nostra línia vermella. El PP havia de triar i ens va triar a nosaltres. Els socialistes de Campanet ho teníem molt clar: el nostre grup era bo i, si havíem de continuar a l'oposició, no teníem cap problema.

El representant del PP, Sebastià Pons, va avisar que retiraria el suport al Pacte si no es tenien en compte les seves peticions. És cert que es prenen les decisions sense tenir en compte els populars de Campanet?

— Amb el PP sempre anam a cegues, és molt complicat no saber si votaran a favor de nosaltres o en contra. Nosaltres intentam negociar amb tots els partits. Si feim una obra ha d'agradar a tothom i només ho aconseguim parlant amb els partits polítics i que tothom hi pugui dir la seva. Aquí és on prenem les grans decisions. A la junta de govern som quatre regidors, però a part tenim convocats els tres portaveus de l'oposició. El Pi sempre ve, el PP ha vingut alguna vegada, però MÉS no ha vingut mai.

Considerau que MÉS fa una bona oposició?

— No, perquè no és una oposició constructiva, sinó que va en contra dels interessos del poble.

Cargando
No hay anuncios

La darrera disputa amb MÉS la vàreu tenir fa unes setmanes. S'havien d'aprovar els pressuposts del 2021, de 3,9 milions d'euros, però els ecosoberanistes s'hi varen oposar...

— És cert que a principi d'any hauria pogut presentar un pressupost igual que el de l'any passat, però ho he fet a mitjan any perquè hi hem pogut ficar totes les inversions. És una manera de no haver de fer modificacions de crèdit en un futur. Les hauríem hagut de lluitar molt. Els projectes són del poble, això és el que MÉS no entén. Quan votaren en contra dels pressupostos, votaren en contra de Campanet. Que votin que no a un pressupost de tres milions em fa plantejar-me a favor de qui van. Un dels motius pels quals no els varen aprovar va ser perquè deien que no estava prevista la compra de l'ampliació de la depuradora, però jo encara esper l'acte on em diguin que l'he de comprar. Això ha de ser un acord entre Campanet i Búger i està més que parlat. Rosselló no sabia quina excusa posar i va posar aquesta.

Creis que Rosselló utilitza el seu càrrec dins Abaqua per fer oposició?

— Sí, i a Campanet ho ha fet. No crec que vagi a cap altre ajuntament i digui que votin en contra dels pressupostos perquè no tenen aprovada una licitació. En el ple va amenaçar de tornar-nos la depuradora. No tenim un informe que ens digui que necessitam comprar aquests terrenys, i no sabem en què es basa.

Us plantejau repetir batlia d'aquí a dos anys?

— M'encantaria, perquè m'agrada solucionar els problemes dels campaneters, sobretot els que feia temps que teníem. Ara arreglarem el cementeri perquè la gent gran no pot accedir a segons quines marjades. És trist no poder dur flors als familiars. Hi ha donetes que és el que més m'han demanat i jo me n'aniré satisfeta de veure que ho he arreglat. Les noces també m'agraden molt perquè són una de les coses més alegres que faig.