El Parlament impulsa un canvi legislatiu per vetar docents condemnats per assetjament
Tots els grups, excepte Vox, avalen ampliar les inhabilitacions a maltractament i delictes d’odi per reforçar la protecció dels infants
PalmaEl cas de Miquel Roldán s'ha debatut aquest dimarts al Parlament. El ple ha donat llum verda a la presa en consideració d’una proposició de llei del PP per impedir que persones condemnades per assetjament a menors puguin exercir com a docents o en qualsevol altra professió amb contacte habitual amb infants. La iniciativa ha tirat endavant amb 50 vots favorables de tots els grups i tres abstencions de Vox. La proposta planteja reformar la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència (Lovipi), una modificació que, si s’aprova definitivament, s’haurà de traslladar al Congrés dels Diputats per a la seva validació final. En concret, preveu ampliar les causes d’inhabilitació automàtica per exercir professions, oficis i activitats que impliquin contacte amb menors.
L'inici de tramitació arriba mesos després del cas del professor Miquel Roldán, condemnat precisament per assetjament. El seu retorn al CEIP Maria Antònia Salvà, on havia tingut problemes anys enrere, va generar queixes entre les famílies i va derivar en una vaga durant la qual els nins no van anar a classe. Tot i això, Durán ha remarcat que la iniciativa no respon a un cas concret, sinó a la necessitat de reforçar la protecció dels menors. Segons el PP, la normativa vigent deixa la Conselleria d’Educació i els centres “amb les mans fermades i sense capacitat d’actuar amb la contundència que la situació requereix”. Actualment, aquestes inhabilitacions se centren en delictes sexuals i tràfic d’éssers humans. La iniciativa popular proposa incloure-hi també delictes d’assetjament a menors, maltractament i delictes d’odi.
La Conselleria d'Educació va demanar el setembre del 2025 al govern espanyol que vehiculàs la modificació de la llei orgànica a través del Congrés dels Diputats, però no es preveu. Davant això, ara, els populars duen la iniciativa al Parlament. Si s'aprovàs, després s'hauria de remetre a la Cambra baixa.
Acord majoritari
La diputada del PP, Marga Durán, encarregada de defensar la iniciativa, ha subratllat la importància de garantir la seguretat dels infants i ha apel·lat a la responsabilitat compartida dels grups parlamentaris: “Feim una crida a tots els grups a enviar un missatge clar a la ciutadania: que en allò que afecta la seguretat dels menors som capaços d’anar tots junts”. Així mateix, ha expressat la voluntat d’arribar a consensos per concretar jurídicament el text amb la “millor redacció possible”.
Per part del PSIB-PSOE, la diputada Amanda Fernández ha coincidit que existeix un buit legal que “és important esmenar per donar seguretat als menors i a les seves famílies”, tot i que ha retret al PP que presenti la proposta “per quedar bé”. També han donat suport a la iniciativa MÉS per Mallorca i Més per Menorca. La diputada ecosobiranista Maria Ramon ha defensat que és “bo i necessari” ampliar els supòsits d’inhabilitació a delictes d’odi i agressions, mentre que la menorquinista Joana Gomila ha destacat que la mesura pot “reforçar la seguretat dels menors i contribuir a prevenir conductes abusives o delictives”. En la mateixa línia s’ha expressat el diputat d’Unides Podem José María García, que ha remarcat que els infants han de ser “especialment protegits”.
L’únic grup que no ha donat suport a la presa en consideració ha estat Vox, que s’hi ha abstingut. La diputada Manuela Cañadas ha argumentat que l’ampliació dels delictes s’hauria de fer des d’un “enfocament complet” i no de manera “parcial”, i ha qüestionat que en quedin fora alguns supòsits, com els relacionats amb el terrorisme.