El PP es nega a limitar la compra de segones residències als balears: "No és creïble que MÉS hi doni suport"
Els ecosobiranistes presentaran de nou una proposició per prioritzar l'ús resident de l'habitatge després del pronunciament de la Comissió Europea
PalmaEl PP ha tancat la porta aquest dilluns a limitar la compra de segones residències a les Illes Balears. Encara que el Govern va dir divendres passat que "avaluaria" la proposta de llei d'habitatge assequible de la Comissió Europea, el portaveu del grup parlamentari popular, Sebastià Sagreras, ja ha advertit tres dies després que no veuen amb bons ulls aquesta mesura, una de les plantejades en el text. "Estudiarem l'abast de les mesures, però ja els dic que no és creïble, ni tan sols, que MÉS per Mallorca hi pugui donar suport, perquè perdrien part de l'electorat", ha dit el popular en la roda de premsa posterior a la Junta de Portaveus al Parlament.
"No em cap dins el cap que un campaner no pugui tenir una segona residència a la Ràpita, o que un saliner o un montuïrer no pugui comprar-ne a la Colònia de Sant Jordi", ha opinat Sagreras. El portaveu ha fet aquestes declaracions assegurant que s'ha "estremit" pel fet que MÉS per Mallorca hagi dit que tornarà a presentar la proposta de llei per limitar la compra d'habitatges a no residents després de la iniciativa de Brussel·les, que tot just inicia la seva tramitació.
El portaveu dels ecosobiranistes, Lluís Apesteguia, ha considerat que la proposta de la Comissió se suma a jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), i demostra que es poden aplicar "excepcions a la lliure circulació de capitals". Per tant, tornaran a dur una proposta de llei similar a la que varen presentar el 2024 i que el PP i Vox varen tombar durant el tràmit parlamentari. "Hem perdut anys perquè la dreta, i en el seu moment el PSOE, no han volgut encarar aquest problema", ha lamentat: "Les Illes s'han convertit en un gran tauler de Monopoly en què els grans inversors internacionals compren i venen sense saber, segurament, situar Mallorca en un mapa".
El portaveu del PSIB al Parlament, Iago Negueruela, també s'ha pronunciat respecte a la qüestió. En el pròxim ple, la formació interpel·larà la presidenta, Marga Prohens, sobre el fet que es negui a aplicar la Llei estatal d'habitatge i declarar les Illes com a zona tensionada. "La normativa europea parla de limitar la compra de segones residències i declarar zones tensionades", ha dit: "No entenc que diguin que ho estudiaran si no volen aplicar el mínim, que és declarar zones tensionades".
La proposta de la Comissió Europea planteja limitar la compra de segons habitatges en zones especialment tensionades, però no distingeix entre els residents i la resta d'europeus. Amb tot, Apesteguia ha dit que veuen amb bons ulls la iniciativa i que l'única manera de limitar la compra a no residents a Europa és fer-ho per a tots els ciutadans, tant els balears com els europeus. "Ens hem d'ajustar al marc europeu, que diu que no es poden fer distincions entre nacionals de la Unió Europea", ha exposat: "Si no respectes això, la llei dura dos segons als tribunals".
La crisi de l'habitatge afecta tota la UE
És la primera vegada que Brussel·les empara a escala europea la possibilitat de restringir la compra o el lloguer de pisos per afavorir que s'utilitzin com a primeres residències. La llei d'habitatge que després s'ha de tramitar al Parlament Europeu també planteja mesures perquè territoris i estats puguin limitar el lloguer de pisos turístics. L'Eurobaròmetre del juny del 2025 va constatar que el 40% dels europeus considera que l'habitatge assequible és un problema immediat i urgent, i aquest percentatge puja al 51% a les ciutats. En els darrers deu anys, el preu de compra ha pujat de mitjana més d'un 60% i el del lloguer, un 20% al conjunt de la Unió Europea. Mentre que un milió d'europeus no tenen llar, un 20% del parc d'habitatge en territori comunitari està buit.