Vides i drets en joc enmig d’una batalla política
La regularització extraordinària d’immigrants s’ha convertit en un nou front de confrontació política entre el govern de l’Estat i diversos executius autonòmics de dretes, entre ells el de les Balears. El debat, legítim en una democràcia, és avui una batalla de desgast que corre el risc de deshumanitzar una realitat que afecta milers de persones. A les Illes, es calcula que més de 30.000 persones podrien acollir-se a aquest procés. No són xifres abstractes, són vides que depenen, en gran mesura, de poder sortir de la irregularitat administrativa.
Tenir papers no és una qüestió menor. Tal com remarquen experts i entitats socials, suposa un abans i un després: accés a drets bàsics, estabilitat laboral, protecció davant abusos i, també, assumpció de deures com qualsevol altre ciutadà. És la porta d’entrada a una vida digna. Per això preocupa que la qüestió s’utilitzi com a arma política.
El Govern de Marga Prohens s’ha oposat a la regularització al·legant un possible “efecte crida”. És un argument recurrent, però difícil de sostenir, amb evidències concloents en un context global marcat per desigualtats profundes que són, en realitat, el principal motor dels fluxos migratoris. Mentrestant, decisions polítiques com la de l’Ajuntament de Palma de no reforçar els serveis d’atenció han tingut conseqüències tangibles, amb coes interminables i més dificultats per a persones que ja viuen en situació de vulnerabilitat.
Hi ha, a més, una contradicció que resulta difícil d’ignorar. L’economia balear fa anys que es beneficia de la feina de milers de persones en situació irregular. Són presents en sectors essencials: cures, construcció, neteja i serveis. Se’ls tolera quan sostenen el sistema, però se’ls gira l’esquena quan es tracta de reconèixer-los els drets. Aquesta hipocresia no només és injusta, sinó que perpetua un model basat en la precarietat.
La regularització no és una solució màgica ni definitiva. És, però, una passa necessària per ordenar una realitat existent i reduir les borses d’explotació laboral i exclusió social. Per això sorprèn també la limitació temporal del procés fins al 30 de juny, que pot generar noves situacions d’inseguretat jurídica.
Entitats socials, cíviques i religioses han expressat el seu suport a la mesura, conscients que el repte migratori exigeix respostes estructurals i no només posicionaments ideològics. La irregularitat massiva no desapareixerà negant-la. Té arrels profundes en un món desigual que continuarà empenyent persones a cercar oportunitats allà on sigui possible. En aquest context, el que cal és responsabilitat política i mirada llarga. Convertir la regularització en un instrument de confrontació pot donar rèdits a curt termini, però té costos humans elevats, uns costos que, massa sovint, recauen sobre els més vulnerables.
